{"id":33059,"date":"2019-11-27T14:45:00","date_gmt":"2019-11-27T13:45:00","guid":{"rendered":"https:\/\/clinicagirona.cat\/?p=33059"},"modified":"2026-04-15T14:08:07","modified_gmt":"2026-04-15T12:08:07","slug":"sonrisas-indescriptibles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clinicagirona.cat\/es\/somriures-indescriptibles\/","title":{"rendered":"\u201cSonrisas indescriptibles\u201d"},"content":{"rendered":"

La Dra. Eva Palau, Cap d\u2019Urg\u00e8ncies de Cl\u00ednica Girona, explica en primera persona la seva experi\u00e8ncia al Senegal.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La Dra. Eva Palau ha fet una petita estada solid\u00e0ria al Senegal, l\u2019octubre de 2019, per col\u00b7laborar amb l\u2019ONG \u201cUn pas pel Senegal\u201d. \u00a0Aqu\u00ed explica la seva experi\u00e8ncia en primera persona:<\/p>\n\n\n\n

\u201cFa pocs dies he pogut viure una breu, per\u00f2 intensa experi\u00e8ncia personal, he compartit uns dies amb els companys de l’ONG \u201cUn pas pel Senegal\u201d, a la poblaci\u00f3 de Mbour, a uns 90 km de Dakar.<\/p>\n\n\n\n

Ha estat la primera vegada que viatjava a l\u2019anomenada Afric\u00e0 negra, i la veritat que s\u2019han complert els auguris que alguns em deien abans de marxar: \u201cquan la coneixes et queden sempre ganes de tornar-hi\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Han estat 7 dies intensos, en qu\u00e8 he pogut con\u00e8ixer una part \u00ednfima d\u2019aquest gran pa\u00eds. Per\u00f2 realment el motiu del meu viatge era poder donar una min\u00fascula ajuda com a metgessa. Amb l’ajuda dels amics d\u2019Un pas pel Senegal, varem fer una visita b\u00e0sica als 265 nens i nenes, de 5 a 11 anys, de l\u2019escola p\u00fablica de la zona rural de Louly Sindian, que \u00e9s situada a 10 km de MBour, i tamb\u00e9 vaig poder fer la visita als nens i nenes de l’orfenat de Mbodi\u00e8ne. Als dos llocs van ser molt \u00fatils els materials sanitaris que ens va donar la Cl\u00ednica Girona i amb els que tots els implicats estan molt agra\u00efts.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Les viv\u00e8ncies que m\u2019he portat les puc resumir amb uns ulls d\u2019agra\u00efment continu i uns somriures indescriptibles, i la certesa que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 t\u00e9 com a objectiu b\u00e0sic sobreviure, i aix\u00f2 vol dir que quan les necessitats b\u00e0siques no estan cobertes tan sols cal lluitar per elles i no cal aspirar a res mes, per\u00f2 si aquesta lluita va acompanyada d\u2019un somriure i un fil d\u2019esperan\u00e7a sobreviure \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de portar.<\/p>\n\n\n\n

Tots ells m\u2019han donat una gran lli\u00e7\u00f3 de qu\u00e8 la vida val la pena viure-la \u00a1, i que les necessitats materials que ens hem anat creant simplement s\u00f3n uns afegits a l’ess\u00e8ncia de la vida.<\/p>\n\n\n\n

He viscut com una persona va fer 100 km per ajudar a escriure una carta al seu avi, que no sap escriure. L\u2019avi ens volia dir en aquesta carta que no tenia diners per pagar-nos les cures, que amb el material que vaig portar de la Cl\u00ednica, li estan fent al seu net de 10 anys, per un quadre d\u2019infecci\u00f3 generalitzada, des de fa quasi 7 anys. El nen \u00e9s alb\u00ed i el sol l\u2019hi ha produ\u00eft grans cremades a tot el seu cos. Doncs, com uns deia, aquest senyor, l\u2019avi, ens demanava perd\u00f3 per no tenir diners i ens deia que tan sols tenia l’opci\u00f3 de donar-nos les gr\u00e0cies amb aquesta carta per curar el seu net\u2026 No cal afegir res m\u00e9s, crec, no?<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

El Senegal \u00e9s un pa\u00eds tranquil a on les guerres no han fet estralls, una terra d\u2019esclaus, malauradament, que ha estat capa\u00e7 de lluitar per la seva independ\u00e8ncia com a col\u00f2nia francesa, un pa\u00eds, com molts altres, a on les classes socials s\u00f3n molt extremes, un pa\u00eds que t\u00e9 molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer. Hi ha molta feina a fer. Ells en s\u00f3n conscients i la volen fer, per\u00f2 necessiten que els pa\u00efsos amb m\u00e9s recursos recordem que existeixen.<\/p>\n\n\n\n

El Senegal no necessita el turisme d\u2019elit que aterra al seu aeroport i va directe a les petites zones tur\u00edstiques que existeixen, a tancar-se en un hotel de luxe amb spa, i no \u00e9s capa\u00e7 de perdre un dia de les seves luxoses vacances per trepitjar els carrers i veure la realitat del pa\u00eds. El Senegal no necessita el turisme en cerca de sexe, que existeix. El Senegal necessita gent implicada que cregui que \u00e9s possible ajudar a fer un pa\u00eds millor.<\/p>\n\n\n\n

Sabeu com van alguns nens petits \u201cprivilegiats\u201d a les escoles? Amb una carreta tirada per un burro\u2026 I sabeu per qu\u00e8? Doncs perqu\u00e8 si no han que caminar 12 km cada dia per anar a l\u2019escola; els m\u00e9s grans, els de 9 anys, evidentment van a peu l’anada i la tornada casa, a on els espera una jornada de treball al camp o ajudant a la mare jove que t\u00e9 4 o 5 fills m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019escola que vaig fer la visita m\u00e8dica tamb\u00e9 hi ha nens petits que van en carreta, per\u00f2 a partir del gener no ho podran fer, perqu\u00e8 l\u2019escola s\u2019ha quedat sense diners per pagar-la, i evidentment les fam\u00edlies no s\u2019ho poden ni plantejar. Aix\u00f2 implica que els infants hauran de caminar uns 12 km cada dia per anar a l\u2019escola o deixar d\u2019anar-hi. Vaig parlar amb el director de l\u2019escola per veure quin preu suposava aquesta carreta per un curs: estem parlant d\u2019uns 465 euros tot el curs per portar tots els nens.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Em veig amb la gosadia de demanar-vos que penseu qu\u00e8 podem fer nosaltres aqu\u00ed amb 10 euros, poques coses possiblement. Doncs si cadasc\u00fa de nosaltres fem un donatiu, com a m\u00ednim de 10 euros, farem possible que aquests nens almenys 1 curs m\u00e9s puguin tenir la seva carreta i puguin anar a l\u2019escola. I al Senegal, com a tot el m\u00f3n, aquests nens formats s\u00f3n el futur del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

Si ho podeu fer moltes gr\u00e0cies i si no tranquils, tothom fa el que pot i segur que ells us envien un dels seus somriures immensos en els dos casos.<\/p>\n\n\n\n

Si voleu col\u00b7laborar podeu entrar a la web: unpaspersenegal.cat i all\u00e0 trobareu com fer-ho.<\/p>\n\n\n\n

Jo tan sols vull resumir la meva estada al Senegal amb paraules d\u2019agra\u00efment a tothom que m\u2019ha ajudat a viure aquesta gran experi\u00e8ncia, amb el comprom\u00eds de tornar-hi i us animo a viure-la si podeu o voleu.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Eva Palau i Gil<\/p>\n\n\n\n