04 juny 2013 Infermeres de Clínica Girona publiquen un article sobre el diagnòstic de l’osteoporosi a través de la densitometria òssia, a la revista del Col•legi d’Infermeria
Quatre infermeres del Gabinet de radiodiagnòstic Solà-Reyner de Clínica Girona, Anna Brugué Pascual, Marta Jordà Casas, Cristina Mallorquí Pujolràs i Montse Xargay Sidrach, signen l’article científic: “Densitometria òssia: diagnòstic de l’osteoporosi”, que ha estat publicat per la revista “Pols a Pols” del Col•legi Oficial d’Infermers i Infermeres de Girona (COIGI) en el seu número 62, corresponent al passat mes de maig de 2013.
Es tracta d’un treball divulgatiu del qual us oferim tot seguit un resum.
L’osteoporosi és una malaltia crònica, indolora i progressiva que va en augment a causa de l’envelliment de la població. S’estima que afecta el 3,6% de la població major de 20 anys. Aquesta prevalença augmenta amb l’edat i és màxima en majors de 79 anys, amb un 30,2%. La malaltia en si no causa incapacitació, però quan la disminució de la massa òssia és molt important apareixen les fractures. Les més freqüents són les vertebrals, les de fèmur proximal i les de radi distal.
L’osteoporosi és prevenible i tractable, però com que no dóna signes d’alarma abans de les fractures no acostuma a ser diagnosticada en fase precoç. La prova per excel•lència per determinar la taxa de pèrdua òssia i la densitat mineral òssia és la densitometria. Les zones més estudiades en una densitometria són la columna vertebral i el fèmur proximal. La densitometria, a més de mesurar la massa òssia de l’individu, també permet la comparació d’aquesta amb els valors de referència poblacionals. Una puntuació superior a -1 es considera normal; entre -1 i -2,5 indica l’existència d’osteopènia i si és inferior a -2,5 es considera que hi ha osteoporosi.
DENSITOMETRIA ÒSSIA: DIAGNÒSTIC DE L’OSTEOPOROSI
L’osteoporosi és un trastorn de l’esquelet caracteritzat per una alteració de la resistència òssia que predisposa la persona afectada a un major risc de fractures. La resistència de l’os reflecteix principalment la integració de la densitat òssia i qualitat de l’os. National Institutes of Health (USA)
Consensus Development Panel on Osteoporosis Prevention, Diagnosis and Therapy, 2001
El pas previ a l’osteoporosi seria el que es coneix com a osteopènia. No es tracta d’una malaltia, sinó d’una lleugera disminució de la densitat mineral òssia (DMO).
No obstant això, no totes les persones diagnosticades d’osteopènia desenvoluparan una osteoporosi al llarg de la vida.
L’osteoporosi és una malaltia crònica, indolora i progressiva que va en augment a causa de l’envelliment de la població. S’estima que afecta el 3,6% de la població major de 20 anys. La prevalença augmenta amb l’edat i és màxima en majors de 79 anys, amb el 30,2% de les persones afectades. La pròpia malaltia no causa incapacitació, però quan la disminució de la massa òssia és molt important apareixen les fractures, principal conseqüència de l’osteoporosi.
És freqüent observar la clàssica postura encorbada pròpia de la gent gran, o fins i tot la disminució en uns quants centímetres d’alçada, com a conseqüència de la fractura per esclafament de l’os esponjós de les vèrtebres a causa del pes del propi cos.
Les fractures repercuteixen directament en la qualitat de vida de les persones. Es poden produir en qualsevol os del cos, però les més freqüents són les vertebrals, les de fèmur proximal i les de radi distal (fractura de colles).
Més info: Accés al nº 62 de la Revista
Organitzador: Col•legi Oficial d’Infermers i Infermeres de Girona (COIGI)
