Unitat del Son de Clínica Girona: Recuperi el seu descans, millori la seva vida
Contacte
- Segona planta / MÒDUL C
- 972 487 092
- unitatson@clinicagirona.cat
- De 09:00 h a 21:00 hores.
La Unitat del Son de la Clínica Girona, sota la direcció de les doctores Inés Galofré i Pilar Santacana, és un centre de referència en l’àmbit dels trastorns del son. La Unitat del Son està en funcionament des de 1997. El nostre principal objectiu és proporcionar-li un son de bona qualitat.
La Unitat del Son de Clínica Girona ha estat acreditada pel comitè espanyol de medicina del son com a Centre Multidisciplinari en Medicina del Son, CMS. Compta amb l’aval de la Sociedad Española del Sueño, SES; la Sociedad Española de Neurología, SEN; la Sociedad Española de Neumología, SEPAR; la Asociación Española de Pediatría, AEP; i la Sociedad Española de Psiquiatría, SEP.
Les alteracions del son no són només una molèstia, a llarg termini poden tenir repercussions importants en la seva salut, augmentant el risc de problemes cardiovasculars, metabòlics, cognitius i de l’estat d’ànim. Identificar i tractar aquests trastorns és un pas crucial per millorar la seva qualitat de vida i el seu benestar general.
Oferim una avaluació exhaustiva per a diverses alteracions del son, tant en adults com en adolescents. El nostre objectiu és comprendre les causes subjacents dels seus problemes de son i dissenyar un pla de tractament personalitzat i eficaç.
Què tractem?
La Unitat del Son de Clínica Girona estudia, diagnostica i tracta tots els trastorns del son. La patologia del son inclou totes aquelles alteracions que tenen lloc durant el període nocturn. Els problemes de son afecten aproximadament el 35% de la població.
Diagnòstic i tractament
L’espai on es fan les proves està pensat per aconseguir les condicions òptimes de confort i tranquil·litat, alhora que permet al tècnic de nit controlar el desenvolupament del registre al llarg del període nocturn.
La Unitat del Son consta de dues habitacions comunicades: El despatx mèdic, que durant la nit fa de laboratori del son, i l’habitació on dorm el pacient. La Unitat del Son de Clínica Girona té tres habitacions independents, equipades i preparades per realitzar registres nocturns, per la qual cosa es poden realitzar estudis a tres persones simultàniament.
Existeix la possibilitat de realitzar, en determinats casos, el registre ambulatori al domicili del pacient.
On duem a terme les proves?
La Unitat del Son de Clínica Girona ofereix un servei de diagnòstic i tractament de tots els trastorns del son. Amb aquest objectiu es fan les següents proves:
- Visita de la metgessa especialista en trastorns del Son.
- Polisomnografia nocturna.
- Polisomnografia nocturna amb aparell de CPAP.
- S.L.T. (Test de Latència Múltiple de Son).
- Split-night.
- Registre ambulatori.
Com funcionem?
La Unitat del Son de Clínica Girona ofereix un servei de diagnòstic i tractament de tots els trastorns el son. El funcionament és el següent:
- El pacient amb un trastorn del son és referit a la nostra unitat pel professional de capçalera, especialista (ORL, pneumòleg, neuròleg…) o hi acudeix per iniciativa pròpia.
- Una especialista en patologia del son realitza la primera visita, en funció de la qual es valora si el pacient és candidat a realitzar un estudi del son, polisomnografia (PSG) o és citat per a visites successives.
- En cas afirmatiu s’informa el pacient sobre el tipus de prova a realitzar i es programa una nit perquè vingui a dormir a la Unitat del Son.
- El pacient ingressa a la Unitat del Son. La PSG té una durada aproximada de 7-8 hores i és controlada durant tota la nit per un tècnic. Els estudis del son es realitzen de dilluns a diumenge.
- Els registres del son, PSG, són analitzats i interpretats per les especialistes en son, que emetran un diagnòstic, en funció del qual s’iniciarà el tractament.
- El temps entre la realització de la PSG i el lliurament dels resultats és aproximadament de 15 dies.
- En els pacients que comencenun tractament amb CPAP és aconsellable realitzar un control evolutiu anual. El control permet valorar si l’adaptació a la CPAP és bona, si utilitza l’aparell i si la pressió de CPAP continua sent l’òptima.
Proves que es realitzen
Polisomnografia nocturna
Un registre polisomnogràfic de nit segueix un protocol estàndard:
- El pacient arriba a la Unitat del Son aproximadament una hora abans d’anar-se’n a dormir, entre les 22 h i les 23 h.
- El tècnic de nit li passa uns qüestionaris i li posa els elèctrodes i sensors, seguint les normes de Rechtschaffen i Kales. Aquestes normes permeten registrar tant l’estat de vigília com els diferents estats del son. Es realitza també un estudi respiratori complet i una pulsioximetria.
- El registre es realitza sense interrupció com a mínim durant 7 hores de son.
- La PSG pot realitzar-se amb ingrés a la Clínica (condició òptima), sent supervisada pel personal tècnic de nit, o bé pot realitzar-se a domicili.
En una polisomnografia es registren de forma simultània els següents paràmetres:
- Electroencefalograma: S’estudia l’activitat cerebral mitjançant elèctrodes de superfície situats en ambdues àrees rolàndiques i àrees occipitals en derivació monopolar. Permet valorar els diferents estats del son, estructura i qualitat d'aquest.
- Electrooculograma: Els moviments oculars s’exploren mitjançant 2 elèctrodes situats a l’angle superior de l’ull esquerre i a l’angle inferior de l’ull dret. Contribueix a identificar la fase de son REM.
- Electromiograma del mentó: L’activitat electriomiogràfica s’obté amb l’aplicació d'elèctrodes de contacte a la regió submentoniana. Permet valorar el to muscular en els diferents estats del son.
- Registre de moviments periòdics de les cames: S’obté mitjançant un sensor col·locat a nivell del taló del peu. És necessari per diagnosticar una síndrome de moviments periòdics de les extremitats (MPE) i una síndrome de cames inquietes (SPI).
- Electrocardiograma: Es registra una derivació mitjançant elèctrodes de EKG adhesius d'un sol ús. Permet valorar alteracions del ritme cardíac produïdes en ocasions per les apnees.
- Micròfon de roncs: Micròfon en miniatura col·locat a nivell de la nou que detecta les vibracions produïdes pels roncs.
- Sensor de posició: Registra els canvis de posició produïts durant la nit.
- Flux aeri-naso-bucal: El flux respiratori s’aconsegueix mitjançant un termo-acoblador naso-bucal situat al bigoti. Permet valorar les apnees i el caràcter obstructiu d'aquestes, així com la freqüència respiratòria.
- Moviments respiratoris toràcics i abdominals: Es registra l’esforç respiratori mitjançant bandes de mercuri ajustades amb velcro com a cinturó toràcic i abdominal. Permet distingir les apnees obstructives de les centrals.
- Pulsioximetria: Sensor fotomètric que es col·loca en un dit de la mà i mesura la saturació d'oxigen a la sang i el pols.
Les dades obtingudes són interpretades pel personal mèdic facultatiu seguint els criteris del Manual of standarized terminology techniques and scoring system for sleep stages in human subjects, de Rechtschaffen & Kales. De les 7-8 hores de registre s’obté la següent informació:
- Estudi i valoració de l'EGG: Estructura i percentatge dels diferents estats del son, histograma i estadística.
- Estudi respiratori: nombre, tipus i durada de pauses respiratòries, càlcul de l’Índex d’Apnea (IAH).
- Oxigenació nocturna: nombre de dessaturacions, SaO2 mitja, SaO2 mínima, relació amb les alteracions del flux respiratori.
- Alteracions del ritme cardíac.
- Freqüència, intensitat i caràcter postural dels roncs.
- Estudi de les mioclònies nocturnes de les extremitats inferiors per valorar l’existència de Síndrome de MPE.
Polisomnografia nocturna amb aparell de CPAP
En cas que el pacient sigui diagnosticat de Síndrome d’Apnea del Son (SAHOS), es programa una segona nit per realitzar un registre polisomnogràfic.
En aquesta polisomnografia es registren els mateixos paràmetres que en un registre convencional incorporant un aparell de CPAP (Pressió Aèria Positiva Contínua).
Al llarg de la nit, el tècnic del son regula la pressió necessària per eliminar els roncs i les apnees. La pressió òptima serà aquella que, sense ocasionar en el pacient despertars, aconsegueixi normalitzar la respiració i l’oxigenació millorant la qualitat i estructuració del son.
La pressió definitiva la determina la metgessa especialista en alteracions del son un cop ha interpretat el registre polisomnogràfic.
M.S.L.T. Test de latència múltiple de son
El M.S.L.T. és una prova que permet valorar la somnolència diürna. Es realitza en el cas de sospitar una hiper-somnolència patològica (narcolèpsia, hipersòmnia idiopàtica…) no relacionada amb el SAS.
La nit abans de realitzar el M.S.L.T. el pacient ingressa a la Unitat del Son, on es realitza una polisomnografia. L'endemà al matí el pacient és estudiat cada 2 hores seguint un protocol de registre estàndard.
El tècnic li realitza un total de 5 proves consecutives, iniciant la primera prova 2 hores després que el pacient es desperti. Cada 2 hores el pacient es fica al llit i intenta dormir. Es realitza un registre simultani d'EEG, EOG i EMG que tindrà com a durada màxima 20 minuts a partir que s’inicia el son.
Es valora la latència de son i l’aparició o no de son REM. Per al bon funcionament de la prova es requereixen condicions de silenci i tranquil·litat, fet pel qual es realitza en cap de setmana.
Split - night
És una prova en la qual es realitza una polisomnografia convencional la primera meitat de la nit, seguida d’una polisomnografia amb titulació de CPAP a la segona meitat. D'aquesta manera es realitza el diagnòstic i titulació de la pressió de CPAP en un mateix estudi del son. Està indicada en pacients severs en què la clínica es molt suggestiva de Síndrome d'Apnea del Son.
Registre ambulatori
Es realitza una polisomnografia nocturna al domicili del pacient. Indicada en aquells pacients que presenten dificultat important per conciliar el son a la Unitat. El principal avantatge és que es realitza a casa del pacient. Com a inconvenient, cal destacar que no és una prova supervisada pel tècnic del son.
Alteracions del son més freqüents
Ronc
Aproximadament un 45 % de les persones adultes ronca ocasionalment i un 25% són roncadores habituals. El problema del ronc és més freqüent en els homes i en les persones amb sobrepès i s’agreuja amb l’edat. El ronc és el soroll provocat en produir-se una obstrucció del flux de l’aire a nivell de la Via Aèria Superior, VAS, creant turbulències d’aire que fan vibrar el paladar tou.
Les persones que ronquen tenen almenys un dels següents problemes:
- Disminució del to muscular.
- Augment del teixit faringi, amígdales, adenoides.
- Una excessiva longitud del paladar tou i de la campaneta.
- Obstrucció nasal.
El ronc és un problema important a nivell social. El roncador és objecte de crítica per molestar qui conviu amb ell. Mèdicament, es converteix en un problema quan evoluciona a SAHOS (Síndrome d’apnea). És important remarcar que la broncopatia per si mateixa no és una malaltia, però quan s’acompanya de somnolència diürna i altres símptomes freqüents en el SAHOS s’ha d’acudir a una Unitat del Son.
Síndrome d'Apnea del Son (SAHS)
La Síndrome d'Apnea o Hipo-Apnea del Son (SAHS) afecta entre el 2 i el 15% de la població general. La seva incidència és tres cops més gran en l’home que en la dona. Un pacient té una SAHS quan presenta 10 o més apnees o hipo-apnees per hora de son.
Les apnees es produeixen pel col·lapse total o parcial (hipo-apnea) de la via àrea superior, a causa d'anomalies anatòmiques i/o funcionals de l’orofaringe. La seva durada ha de ser superior o igual a 10 segons.
L’aparició d'apnees repetides durant el son impedeix entrar en un son profund, necessari per a un descans reparador, el que ocasiona, com a símptomes principals, somnolència diurna, dificultat de concentració i fatiga durant el dia.
Principals Símptomes de la SAHS:
SAHS Nocturnes:
- Roncs de forta intensitat, interromputs per silencis respiratoris, apnea.
- Cessament de la respiració durant el son.
- Despertars freqüents durant la nit.
- Nictúria.
- Disminució de la líbido.
- Sudoració.
- Reflux gastroesofàgic.
SAHS Diürnes:
- Somnolència diürna important.
- Sensació de son poc reparador.
- Mal de cap matutí.
- Boca seca en despertar.
- Disminució de la capacitat de concentració.
- Pèrdua de memòria.
- Hipertensió arterial de difícil control.
- Canvis de caràcter: irritabilitat, baix estat d’ànim.
Conseqüències de la SAHS:
Els pacients amb SAHS tenen un risc més gran de patir malalties cardíaques, com infart de miocardi, arrítmies, accidents vasculars cerebrals i HTA. I també tenen un risc més gran de patir accidents laborals i de trànsit ocasionats per la somnolència diürna a causa del son poc reparador.
Com es diagnostica la SAHS?:
Per diagnosticar una SAHS el pacient ha de ser visitat per un especialista en una Unitat del Son, on se li realitzarà una polisomnografia. La PSG és l'única forma d’arribar a un diagnòstic definitiu.
Com es tracta un pacient amb SAHS?
- En tots els casos es recomana una bona higiene del son: Control i disminució de pes i abstinència d’alcohol i fàrmacs sedants i depressors del sistema nerviós central.
- Si la SAHS és lleu, aquestes mesures poden ser suficients.
- CPAP (Pressió Aèria Positiva Continua): És el tractament d’elecció en cas de SAHS moderat i sever. Requereix control i seguiment anual. ës un mecanisme que actua enviant aire ambiental a una pressió constant que impedeixi l’obstrucció de la via aèria a través d’una màscara nasal. La pressió ha d’estar determinada mitjançant polisomnografia nocturna.
- Cirurgia: La cirurgia faríngia, uvulopalatofaringoplàstia o UPPP consisteix a extirpar, en cas d’hipertròfia, part del paladar tou i úvula ampliant el pas de l’aire. Aquesta tècnica està indicada en roncadors i SAHS lleus–moderats.
- Dispositius dentals d’avançament mandibular.
Insomni
L’insomni és el problema de són més freqüent. Cada any entre un 20 i un 40% d’adults es queixen de dificultat per dormir, sent un problema important per a un 17% d’ells. És més freqüent entre dones i augmenta amb l’edat.
Principals símptomes:
L’insomni no és una malaltia específica, sinó un símptoma atribuïble a un gran nombre de processos patològics. El pacient es queixa de fatiga, somnolència diürna, irritabilitat i dificultat de concentració. Una història clínica detallada permetrà determinar la causa per iniciar el tractament.
Normes d’higiene del son:
- Horaris de son regulars.
- No quedar-se al llit sense dormir.
- Evitar la migdiada.
- Exposar-se a la llum del sol en llevar-se.
- Fer exercici al matí.
- Prendre un bany calent abans d’anar a dormir.
- Sopar carbohidrats a la nit.
- Evitar l’alcohol al final del dia.
- Evitar begudes excitants o cafeïna a partir de les quatre de la tarda.
- Ambient confortable.
- Aprendre a relaxar-se.
Les normes d’higiene del son són una eina útil en el tractament de l’insomni i milloren la seva qualitat.
Tipus d’insomni:
Podem classificar l’insomni en funció del moment d’aparició durant la nit:
- Insomni de conciliació: Dificultat per agafar el son superior a 30 minuts.
- Insomni de manteniment: Despertars nocturns amb dificultat de reiniciar el son.
- Insomni de despertar precoç: Despertar matinal precoç.
En funció de la durada:
- Insomni transitori: Durada inferior a 1 setmana.
- Insomni de curta durada: Durada entre 1-3 setmanes.
- Insomni crònic: Durada superior a 4 setmanes.
- Insomni infantil per hàbits incorrectes
Insomni infantil per hàbits incorrectes:
El son és per al nen l’activitat en la qual més hores inverteix. Hi ha una estreta relació entre els problemes nocturns i les alteracions diürnes de comportament. Les alteracions del son del nen produeixen estrès familiar i disfuncions escolars.
És el trastorn de son més freqüent en la infància. Pot afectar nens d'entre 6 mesos i 5 anys. Són nens físicament i psíquicament normals. Es caracteritza per una dificultat per iniciar el son i despertars freqüents durant la nit (3-15), amb dificultat per reiniciar el son.
Els fàrmacs tenen efecte escàs. Hi ha una adquisició deficient de l'hàbit del son: el nen no ha après a adormir-se sol. Ha creat associacions errònies amb el son (braços, biberó, llit dels pares…). El nen té una actitud molt desperta i és mot conscient de l'ambient que l’envolta.
En augmentar l’edat, augmenten les demandes i empitjora el problema. Es produeixen trastorns en l’estructura del son: són superficial i fragmentat, hipervigilia. El nombre d’hores de son és insuficient i s’observen canvis de caràcter en el nen, ja que està més irritable, inquiet i presenta més dependència dels pares.
L’insomni infantil desestabilitza l’harmonia conjugal. Es retarda l’hora de ficar el nen al llit sense resultat. Crea un sentiment de culpa i inseguretat paterna respecte el problema i en casos extrems es produeix rebuig patern cap al nen.
La conducta a seguir és la següent:
- Establir horaris regulars, així com jocs i rutines abans d’anar a dormir.
- Deixar el nen sol abans que es quedi adormit, és important que les condicions en iniciar el son es mantinguin tota la nit.
- Un objecte tipus peluix ajudarà el nen a agafar el son.
- És important respectar el ritme de llum/foscor i crear unes condicions òptimes per dormir.
Trastorns del Cicle Vigília - Son
Síndrome del retard de fase:
Es caracteritza per mantenir de forma crònica un horari de son retardat en relació amb el desitjat. Concretament, és una dificultat per adormir-se i despertar-se en horaris convencionals amb un inici del son entre la una i les sis del matí. Malgrat les dificultats per agafar el son, aquests pacients presenten un son de durada i qualitat normal. Mantenen un horari estable de son dins de les 24 hores, però amb horaris desplaçats.
La Síndrome de Retard de Fase (SRDF) és el problema del ritme circadià més freqüent i sol manifestar-se a la pubertat. Sense tractament l’evolució és crònica i els pacients van a la consulta quan el retard de fase interfereix amb la vida acadèmica, familiar, social o professional.
Principals símptomes:
- Dificultat per agafar el son i despertar-se al matí.
- Somnolència diürna i cansament durant la primera meitat del dia.
- Durant les vacances dormen sense problema i no presenten somnolència diürna.
Síndrome Hipernictameral o de lliure curs:
Es caracteritza per una absència de sincronització del ritme circadià endogen amb els sincronitzadors de temps externs. Aquests pacients presenten un cicle de vigília/son superior a 24 hores. Presenten un retard quotidià de l’hora de ficar-se al llit i de despertar-se d'una o dues hores per dia, amb un inici del son a horari variable a mesura que passen els dies i un deteriorament periòdic de la vigília.
Representa un 12% dels trastorns del ritme biològic. En les persones amb percepció lluminosa normal és poc freqüent, la seva freqüència és del 50% entre els invidents.
Principals símptomes:
- Incapacitat de mantenir un horari de son regular.
- Períodes d’insomni amb somnolència diürna alternats amb períodes sense cap problema.
Síndrome del retard de fase:
Es caracteritza per mantenir de forma crònica un horari de son retardat amb relació al desitjat, una dificultat per adormir-se i despertar-se en horaris convencionals amb un inici del son entre la una i les sis del matí. Malgrat les dificultats per agafar el son, aquests pacients presenten un son de durada i qualitat normal. Mantenen un horari estable de son dins de les 24 hores, però amb horaris desplaçats.
La Síndrome de Retard de Fase (SRDF) és el problema del ritme circadià més freqüent i sol manifestar-se a la pubertat. Sense tractament l’evolució és crònica i els pacients van a la consulta quan el retard de fase interfereix amb la vida acadèmica, familiar, social o professional.
Principals símptomes:
- Dificultat per agafar el son i despertar-se al matí.
- Somnolència diürna i cansament durant la primera meitat del dia.
- Durant les vacances dormen sense problema i no presenten somnolència diürna.
Síndrome Hipernictameral o de lliure curs:
Es caracteritza per una absència de sincronització del ritme circadià endogen amb els sincronitzadors de temps externs. Aquests pacients presenten un cicle de vigília/son superior a 24h. Presenten un retard quotidià de l’hora de ficar-se al llit i de despertar-se d'una o dues hores per dia, amb un inici del son a horari variable quan passen els dies i un deteriorament periòdic de la vigília.
Representa un 12% dels trastorns del ritme biològic. En les persones amb percepció lluminosa normal és poc freqüent, mentre la seva freqüència és del 50% entre els invidents.
Principals símptomes:
- Incapacitat de mantenir un horari de son regular.
- Períodes d’insomni amb somnolència diürna, alternats amb períodes sense cap problema.
Hipersomnies: Narcolèpsia i Hipersòmnia idiopàtica
Trastorns de son caracteritzats per excessiva somnolència diürna.
Narcolèpsia:
És una síndrome d'excessiva somnolència diürna associada a manifestacions anormals del son REM. És una malaltia poc estudiada. La seva prevalença varia entre el 0,0002%–0,16%. L’edat d’inici està en el 60% dels casos entre els 15 i els 20 anys, encara que el seu diagnòstic sol ser molt posterior.
Principals símptomes:
Els principals símptomes de la narcolèpsia són:
- Somnolència diürna: En forma d’atacs de son incontrolables, més d'1 per dia i de durada variable. La somnolència disminueix la seva activitat i capacitat de concentració.
- Cataplèxia: Pèrdua sobtada del to muscular sense pèrdua de consciència ocasionada per un estímul emocional (riure, plors o enuig). Pot ser total o parcial.
- Al·lucinacions hipnagògiques: Experiències viscudes com somnis que apareixen a l’inici del son. Principalment visuals i auditives.
- Paràlisi del son: Breus episodis en els quals l’individu és incapaç de moure’s en el moment d’iniciar-se el son o en despertar. Experiència molt desagradable.
El son dels pacients amb narcolèpsia és molt diferent del dels pacients normals. La fase REM apareix poc després que el subjecte s’hagi adormit. Els narcolèptics mostren menys son profund i més despertars durant la nit, així com un augment del son superficial, el que produeix la sensació de nit fragmentada.
S’ha demostrat la predisposició familiar de la narcolèpsia i la incidència d'entre un 98% i un 100% d’antígens HLA-DR2 HLA-DQwl, que indiquen la presència d'una base genètica específica.
Com es diagnostica una narcolèpsia?
L’especialista del son realitza un interrogatori del subjecte i familiars. El calendari de son és una bona eina. És necessari realitzar una polisomnografia (PSG) nocturna per descartar un altre trastorn de son seguida d'un Test de Latència Múltiple del Son i estudis immuno-genètics.
Hipersòmnia idiopàtica:
S’inicia a l’adolescència. Té una evolució crònica i és de caràcter familiar. El son nocturn està allargat però no fragmentat. El subjecte presenta una dificultat important per despertar-se al matí i sensació de borratxera de son. Existeix un o més episodis de son durant el dia de llarga durada, però no són reparadors.
Síndrome de Kleine Levine:
És una síndrome poc freqüent. S’inicia en l’adolescència, sent més freqüent en homes. El seu inici pot estar associat a una infecció gripal. No existeix història familiar. La síndrome de Kleine Levine és una hipersòmnia recurrent, és a dir, es produeix en forma de brots, amb intervals superiors al mes i inferiors a l’any.
Principals símptomes:
- Atacs de son.
- Augmenta el temps total de son i disminueix la latència del son REM.
- Parasòmnies, activitat onírica intensa.
- Trastorn de comportament.
- Desinhibició sexual.
- Durada: Episodis d'entre 12 hores i 4 setmanes.
Altres hipersòmnies:
Mala higiene del cicle vigília/son. Presa crònica de fàrmacs i alcohol.
Hipersòmnia associada a situacions mèdiques:
- Endocrines: diabetis, hipotiroïdisme.
- Neurològiques: Tumors cerebrals.
- Infeccioses: encefalitis epidèmiques, tripanosomiasi…
- Psiquiàtriques: Depressió.
Parasòmnies
Síndrome de cames neguitoses
És un trastorn neurològic crònic caracteritzat per sensacions desagradables a les cames i un impuls incontrolable de moure-les quan s’està en repòs. Afecta aproximadament el 5-10% de la població general i més del 80% està sense diagnosticar. És més freqüent en les dones i la seva prevalença augmenta amb l’edat. Existeix una història familiar positiva en més del 50% dels pacients afectats.
Principals símptomes:
- Sensació desagradable a les cames, freqüentment difícil de descriure (nervis, rampes, coïssor, formigues arrossegant-se, picor, dolor…).
- Necessitat de moure les cames, gairebé sempre en períodes de descans.
- Els símptomes empitjoren a la tarda i a la nit.
- Dificultat per conciliar el son i despertars freqüents durant la nit. El 90 % dels pacients pateixen insomni.
- Amb freqüència s’associa a la Síndrome de moviments periòdics de les cames durant el son.
- Somnolència diürna i cansament.
