La Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària és un contracte social entre la ciutadania i el sistema de salut. S’hi defineix què esperem les persones del sistema sanitari (drets) i també com ens hi comprometem com a individus actius (deures).

Els principis en els quals es basa la Carta són el reconeixement de la dignitat de la persona, la llibertat i l’autonomia, la igualtat, l’accés a la informació i al coneixement en salut i el compromís cívic.

Protegim les seves dades personals de salut

Quan una persona va a un centre sanitari ho fa per tal de solucionar un problema puntual de manca de salut. Es posa en les nostres mans i hi tenim un compromís tècnic, mèdic i ètic mentre estigui a càrrec nostre.

Però de les entitats proveïdores de serveis sanitaris no només s’espera aquest compromís ad hoc, sinó un compromís més general, ja que el pas de les persones pel sistema sanitari genera tot un seguit de dades especialment sensibles de les quals cal garantir-ne la protecció.

Més informació: consultar el Codi Tipus

Quins són els drets del client?

1. Drets relacionats amb la igualtat i la no-discriminació de les persones

1.1.- Dret a l’atenció sanitària i als serveis de salut: Les persones tenen dret a gaudir dels serveis d’atenció sanitària, de salut i de les prestacions corresponents, de manera individual o col·lectiva, d’acord amb allò que disposa la normativa.

1.2.- Dret a gaudir, sense discriminació, dels drets reconeguts en aquesta carta: El gaudiment dels drets i les llibertats reconeguts en aquesta carta s’ha de garantir sense discriminació per cap motiu relacionat amb el sexe, la raça, el color, la llengua, la religió, les opinions polítiques o d’altres tipus, l’origen nacional o social, la pertinença a una minoria nacional, la propietat, el naixement, el patrimoni genètic, per raó de la malaltia que es pateixi o qualsevol altra condició.

1.3.- Drets dels col·lectius més vulnerables davant d’actuacions sanitàries específiques: Els nens, la gent gran, els malalts mentals, les persones que pateixen malalties cròniques i invalidants i les que pertanyen a grups específics reconeguts sanitàriament com de risc tenen dret, tenint en compte els mitjans i recursos disponibles, a actuacions i programes específics. Els poders públics vetllaran perquè es respectin i compleixin els drets i deures d’aquesta carta, per tal que els drets a la igualtat i a la no-discriminació es gaudeixin de forma efectiva.

2.1.- Dret a rebre informació prèviament per tal de poder donar després consentiment (consentiment informat) perquè es realitzi qualsevol procediment diagnòstic o terapèutic.
S’entén per consentiment informat l’acceptació d’un procediment per part d’un pacient, després de tenir la informació adequada i amb l’antelació suficient, per implicar-se lliurement en una decisió (riscos, beneficis, efectes secundaris del procediment, procediments alternatius, etc.). De tota manera, el pacient pot retirar el seu consentiment, amb llibertat total, en qualsevol moment.
Situacions d’excepció davant l’exigència del consentiment informat: Quan la no-intervenció suposi un risc per a la salut pública. Quan la urgència no permeti demores perquè pot ocasionar lesions irreversibles o perquè hi ha perill de mort.
Situacions d’atorgament del consentiment per substitució: Quan el pacient, a criteri del metge responsable de l’assistència o de l’equip que l’atén, no sigui competent per entendre la informació, a conseqüència de trobar-se en un estat físic o psíquic que no li permeti fer-se càrrec de la seva situació, el consentiment s’haurà d’obtenir de familiars, de representants o de les persones que hi estan vinculades. En els casos d’incapacitat legal, la persona titular de la tutela necessita autorització judicial per aplicar a la persona incapacitada tractaments mèdics que, fonamentalment, puguin posar en greu perill la seva vida o la seva integritat física o psíquica. Si la immediatesa en l’aplicació d’aquest tractament no fes possible obtenir aquesta autorització, la comunicació es farà al jutjat o consell de tutela en un termini de vint-i-quatre hores com a màxim. En els casos de persones internades per raó de trastorn psíquic, els familiars o la persona interessada necessiten autorització judicial per aplicar a la persona afectada tractaments mèdics que, fonamentalment, puguin posar en greu perill la seva vida o la seva integritat física o psíquica. Si la immediatesa en l’aplicació d’aquest tractament no fes possible obtenir aquesta autorització, la comunicació es farà al jutjat o consell de tutela en un termini de vint-i-quatre hores com a màxim. Aquest consentiment s’ha de fer per escrit en els casos d’intervencions quirúrgiques, procediments diagnòstics invasius i, en general, quan es duguin a terme procediments que suposin riscos i inconvenients notoris i previsibles, susceptibles de repercutir en la salut del pacient o del fetus, si és el cas d’una dona que estigués embarassada. En tots els casos en què el pacient hagi expressat per escrit el seu consentiment informat, tindrà dret que se li doni una còpia del document signat.

2.2.- Dret del pacient a escollir entre les diferents opcions terapèutiques i de renunciar a rebre tractaments mèdics o a les actuacions sanitàries proposades.
El pacient té el dret a escollir lliurement entre les opcions que presenti el responsable mèdic i el de rebutjar proves diagnòstiques i/o tractaments si no hi està d’acord. El pacient té dret a escollir entre diferents opcions terapèutiques i/o a renunciar a rebre tractaments mèdics, fins i tot els que siguin vitals. El consentiment informat es farà d’acord amb el que preveu l’apartat 2.1 i li seran d’aplicació les mateixes excepcions. En cap cas no se li podran negar les cures, els tractaments i el suport que necessiti i, quan convingui, se li han d’oferir tractaments alternatius, si n’hi hagués en el centre, o bé es donarà l’orientació per trobar aquest recurs adequat abans que es produeixi l’alta.

2.3.- Dret del menor a ser consultat perquè la seva opinió sigui considerada com un factor determinant, en funció de la seva edat i del seu grau de maduresa, de les decisions en relació amb les intervencions que es puguin adoptar sobre la seva salut.
Quan el menor no sigui competent –ni intel·lectualment ni emocionalment- per comprendre l’abast de la intervenció sobre la seva salut, el consentiment l’ha d'oferir el seu representant després d’haver escoltat, en tot cas, la seva opinió si és més gran de 12 anys. En la resta de casos, i especialment en casos de menors emancipats i adolescents de més de 16 anys, el menor ha d'oferir personalment el seu consentiment.

2.4.- Tota persona té el dret a viure el procés de la seva mort d’acord amb el seu concepte de dignitat.
Tota persona té el dret a viure el procés que s’esdevingui fins a la seva mort amb dignitat. La persona té dret a rebutjar qualsevol tractament dirigit a prolongar la seva vida quan cregui que una teràpia o intervenció pot reduir la seva qualitat de vida fins a un grau incompatible amb la seva concepció de la dignitat de la persona, i així evitar l’anomenat aferrissament terapèutic. Totes les persones tenen dret a poder accedir als tractaments pal·liatius de confort i, en particular, al del dolor, que s’han de facilitar en l’entorn més idoni possible (domicili, hospital, etc.). Quan el pacient es trobi a l’hospital s’haurà de facilitar al màxim l’acompanyament dels familiars, en un context social adient que en permeti la intimitat i, finalment, el dol. Si la mort s’esdevé a l’hospital, s’hi haurà de tenir una cura especial amb l'objectiu que els familiars i les persones properes rebin un tracte i unes orientacions adequats en aquest moment. Els procediments i les actuacions corresponents no podran incorporar previsions contràries a l’ordenament jurídic.

2.5.- Dret que es tinguin en compte les voluntats anticipades, establertes mitjançant el document que hi correspon.
En el document de voluntats anticipades, una persona major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions a tenir en compte quan es trobi en una situació en què les circumstàncies que concorrin no li permetin expressar personalment la seva voluntat, d’acord amb els requisits i efectes que s’estableixin normativament. No es poden tenir en compte voluntats anticipades o actuacions que incorporin previsions contràries a l’ordenament jurídic o a la bona pràctica clínica o que no es corresponguin exactament amb el supòsit de fet que el subjecte ha previst a l’hora d’emetre-les. En aquests casos, es farà l’anotació raonada pertinent a la història clínica del pacient.

3.1.- Dret a decidir qui pot estar present durant els actes sanitaris: Llevat dels casos d’aquells professionals que, per la seva responsabilitat, hi hagin d’estar ineludiblement presents, aquest dret implica la possibilitat de limitar la presència d’investigadors, estudiants o altres professionals que no tinguin una responsabilitat directa en l’atenció que cal oferir. Es procurarà facilitar la presència de familiars o persones vinculades quan els pacients així ho prefereixin, llevat dels casos en què aquesta presència sigui incompatible o desaconsellable amb la prestació del tractament. En aquest sentit, durant el procés del part s’ha de facilitar l’accés d'algun familiar perquè hi siguin presents. Aquestes consideracions són especialment importants en el cas dels menors i de tots aquells que tinguin l’autonomia disminuïda: gent gran, malalts mentals, etc.

3.2.- Dret a preservar la intimitat del cos d’un pacient respecte d’altres persones: Implica que la prestació de les atencions necessàries es farà respectant els trets bàsics de la intimitat: higiene, visita, cures, exploracions, etc., la facilitació de vestidors unipersonals i la limitació d’accés dels professionals i d’altres usuaris, siguin o no familiars, si aquests no col·laboren directament en l’atenció. En el cas de pacients ingressats, implica el dret a disposar d’un espai físic reservat en l’habitació que garanteixi una certa intimitat.

3.3.- Dret a l'atenció en un medi que garanteixi la intimitat, dignitat, autonomia i seguretat de la persona: En el cas d’un ingrés hospitalari, el pacient té dret a continuar mantenint la relació amb l’exterior i amb les persones amb les quals està vinculat, d’acord amb el marc i les normes d’organització dels centres i serveis. Igualment, se li han de respectar els hàbits de vida, sempre que siguin compatibles amb les necessitats d’assistència, amb els drets dels altres pacients i amb la normativa interna del centre. El pacient té el dret a la llibertat i confidencialitat de la correspondència i de les comunicacions. El pacient té dret a rebre l’atenció sanitària a centres i establiments que vetllin per les normes de seguretat dels espais físics i de les instal·lacions on es practica l'atenció.

3.4.- Dret a la llibertat ideològica, religiosa i de culte: La persona té dret que es respectin els seus valors morals i culturals, així com les seves conviccions religioses i filosòfiques. La pràctica que se’n derivi ha de ser compatible amb la pràctica mèdica i respectuosa amb les normes del centre. En situació d’hospitalització, s’ha de respectar el dret a rebutjar o a rebre ajuda espiritual sense distinció de creença.

3.5.- Dret a la confidencialitat de la informació: Aquest dret significa que la informació relativa a les dades dels actes sanitaris s’ha de mantenir dins del secret professional estricte i del dret a la intimitat del pacient. Això és especialment important en aquell tipus de dades que poden ser més sensibles: les relatives a la mateixa salut, les creences, l’herència genètica, l’adopció, les malalties infeccioses, ser subjecte de maltractaments, etc. En aquest sentit, cal recordar que l’accés a les dades només el pot tenir el personal sanitari relacionat directament amb l’atenció del pacient, i que no es poden facilitar a altres professionals o familiars/persones vinculades sense l’autorització de l’interessat. Cal tenir en compte que el dret a la confidencialitat no és absolut i hi estan reconegudes diferents excepcions, entre les quals cal destacar les següents: Quan mantenir la confidencialitat pot significar un perill o perjudici rellevant per a altres persones; quan el mateix pacient autoritzi la revelació d’informació a tercers, la qual cosa no significa l’obligació del professional de facilitar-la, o quan mantenir la confidencialitat esdevingui un perjudici per al mateix pacient, cosa especialment important en el cas de maltractaments.

3.6.- Dret a accedir a les dades personals obtingudes en l’atenció sanitària: És el dret a conèixer la informació i les dades de caràcter personal que apareixen en fitxers i registres, tant si són automatitzades com si no, que s’han obtingut durant l’atenció sanitària. Sens perjudici del que s’estableix per a la història clínica en l’apartat 7.3 d’aquest document, el pacient té dret a l’accés, a la rectificació i a la cancel·lació de les dades, d’acord amb el que preveu la normativa. Així mateix, té dret a conèixer les mesures de seguretat i les persones i/o organismes/institucions que poden accedir a aquestes dades i que en garanteixen la confidencialitat.

3.7.- Dret que se li demani el seu consentiment abans de la realització i difusió de registres iconogràfics: El pacient té dret a oferir el seu consentiment previ a la realització i difusió de registres iconogràfics que permetin la seva identificació (fotos, vídeos, etc.) i que se li expliqui el motiu de la seva realització i l’àmbit de la seva difusió.

4.1.- Dret a la confidencialitat de la informació del seu genoma i que no s’utilitzi per a cap mena de discriminació: Tota persona ha de tenir garantit el dret a la confidencialitat de la informació del seu genoma i que aquesta informació no sigui utilitzada per a cap tipus de discriminació individual i col·lectiva. Els registres de dades genòmiques es configuraran i disposaran dels mecanismes necessaris per garantir la confidencialitat de la informació genòmica.

4.2.- Dret a gaudir dels avantatges derivats de les noves tecnologies genètiques dins el marc legal vigent: A la realització de proves genòmiques, quan estiguin indicades, per identificar individus portadors de gens responsables d’una malaltia o bé detectar-hi la predisposició a desenvolupar-la. Aquestes proves només poden realitzar-se amb finalitats mèdiques o d’investigació mèdica i en el marc d’un consell genètic adequat, sempre amb el consentiment informat de l’individu. A la intervenció sobre el genoma humà, amb finalitats preventives, diagnòstiques i terapèutiques. Únicament podrà efectuar-se una intervenció que tingui com a objectiu modificar el genoma humà per raons preventives, diagnòstiques o terapèutiques, i solament quan no tingui com a finalitat la introducció d’una modificació en el genoma de la descendència. A utilitzar tècniques de reproducció assistida per prevenir malalties hereditàries lligades al sexe. Estan prohibides les intervencions que tinguin com a objectiu crear un ésser humà genèticament idèntic a un altre, sigui viu o mort. S’entén per ésser humà genèticament idèntic aquell que comparteix la mateixa càrrega nuclear genètica.

5.1.- Dret a conèixer si els procediments de pronòstic, diagnòstic i terapèutics que s’apliquen a un pacient poden ser utilitzats per a un projecte docent o d’investigació que en cap cas no podrà comportar perill addicional per a la seva salut.

En tot cas, serà imprescindible l’autorització prèvia i per escrit del pacient, i l’acceptació per part del metge i de la direcció del centre sanitari corresponent. Les persones poden participar en estudis d’investigació i experimentació si es donen les condicions següents:

  1. Que no hi hagi un mètode alternatiu en experiment amb éssers humans d’eficàcia comparable.
  2. Que els riscos en què pugui incórrer la persona no siguin desproporcionats respecte els beneficis potencials de l’experiment.
  3. Que el projecte de l’experiment hagi estat aprovat per una autoritat competent (comitès ètics d’investigació clínica o altres d’interdisciplinaris aliens a l’experimentació) després d’haver-se efectuat un estudi independent en relació amb la seva pertinença científica, inclosa una avaluació de la importància de l’objecte de l’experiment, així com un estudi multidisciplinari en el pla ètic. En el cas d’assaigs clínics, ha de disposar de l’autorització pertinent del Ministeri de Sanitat.
  4. Que la persona hagi estat informada dels drets i de les garanties que la llei estableix per a la protecció de les persones que se sotmeten a una experimentació, de la identitat del responsable i la font de finançament.
  5. Que atorgui de forma lliure, expressa, específica i per escrit, tal com s’estableix en els apartats 2.1. i 2.2 d'aquest document, el consentiment per poder participar en l’experiment. El consentiment es podrà revocar en qualsevol instant.
  6. Que sàpiga que la persona té dret a mantenir l’anonimat quan es facin públics els resultats. En el cas que amb la seva publicació no pogués mantenir-lo, hi caldrà el consentiment signat del pacient.
  7. Que pugui conèixer el resultat de les investigacions en què ha participat en forma de publicacions que se’n derivin i resums entenedors.

Quan una persona no tingui capacitat per atorgar el seu consentiment de forma lliure, només podrà realitzar-se un experiment amb ella quan:

  1. Es compleixin les condicions anunciades en els punts 1, 2, 3 i 4 de l’apartat anterior.
  2. Els resultats previstos de l’experiment suposin un benefici real i directe per a la seva salut.
  3. L’experiment no pugui realitzar-se amb una eficàcia comparable en persones que poden oferir el seu consentiment.
  4. S’hagi ofert específicament i per escrit una autorització del representant de la persona, d’una autoritat o d’una institució designada per la llei.
  5. La persona no expressi el seu rebuig a l’experiment.
  6. De manera excepcional, poden autoritzar-se experiments que no suposin un benefici directe per a la salut de la persona si es compleixen els criteris 1, 3, 4 i 5 i, a més si l’experimentació té com a objectiu una millora significativa del coneixement científic que permeti obtenir, en un termini de temps determinat, beneficis per a la persona objecte de l’experimentació o per a d’altres amb malalties i trastorns d’igual naturalesa.
  7. Si l’experiment només comporta un risc o inconvenient mínim per a la persona.

5.2.- El pacient té dret a disposar d’aquelles preparacions de teixits o mostres biològiques provinents d’una biòpsia o extracció amb la finalitat de facilitar l’opinió d’un segon professional o la continuïtat de l’assistència en un centre diferent: Això implica l’existència d’un sistema de custòdia de les mostres biològiques, de manera que la seva accessibilitat sigui prou regulada i documentada. Sempre que es conservin teixits o mostres biològiques provinents d’una biòpsia, extracció o donació, el pacient té dret a ser-ne informat i a autoritzar l’ús que se’n farà. Quan el pacient no autoritzi l’ús de teixits o mostres biològiques provinents d’una biòpsia o extracció, s’ha de procedir a la seva eliminació com a residu sanitari.

6.1.- Les persones tenen dret a tenir un coneixement adequat dels problemes de salut de la col·lectivitat que suposin un risc per a la salut d’incidència i d’interès a la comunitat i que aquesta informació es difongui en termes comprensibles, verídics i adequats per a la protecció de la salut. Les persones tenen dret a tenir un coneixement adequat dels perills relacionats amb el medi ambient, els aliments, l’aigua de consum i els comportaments individuals que suposin un risc per a la salut, amb incidència i interès per a la comunitat, i que aquesta informació es difongui en termes comprensibles, verídics i adequats per a la protecció de la salut. Aquesta informació ha de ser suficient, comprensible, adequada i ha d'incloure els factors, les situacions i les causes de risc per a la salut, a més de la informació epidemiològica general, pel que fa als problemes de salut més comuns per tal de fomentar la millora de comportaments i hàbits saludables, tant individuals com col·lectius.

6.2.- Dret a gaudir d’un medi ambient de qualitat: Aquest dret ha de permetre una vida digna, saludable i amb benestar tant a les generacions actuals com a les futures.

6.3.- Dret a consumir aliments segurs i aigua potable.

6.4.- Dret a conèixer els plans, les accions i les prestacions en matèria de prevenció, promoció i protecció de la salut i a saber com es fan efectives.

6.5.- Dret a rebre les prestacions preventives dins el marc de la consulta habitual: Els professionals sanitaris són els qui les han de proporcionar, juntament amb la informació sobre les activitats que s’han de realitzar i la seva finalitat, tenint sempre en compte que les pràctiques preventives no comportin un risc addicional per a la persona.

6.6.- Dret a rebutjar aquelles accions preventives que es proposin en situacions que no comportin riscs per a tercers, sens perjudici del que estableixi la normativa de salut pública: Quan la persona a la qual es proposen actuacions preventives en situacions que no comportin risc per a tercers les rebutgin, quedarà constància escrita d’aquest rebuig en la història clínica o, si s’escau, en el document corresponent.

7. 1. Dret a rebre la informació sobre el procés assistencial i l’estat de salut: El pacient té dret a conèixer tota la informació obtinguda respecte la seva salut i a disposar, en termes comprensibles per a ell, d’informació verídica i adequada referent a la seva salut i al procés assistencial, inclosos el diagnòstic, el risc i els beneficis, les conseqüències del tractament i del no tractament, les possibles alternatives a aquest tractament i, sempre que sigui possible, el pronòstic. Malgrat això, s’ha de respectar la voluntat d’una persona de no ser informada, si així ho vol. La informació se li oferirà en un llenguatge que estigui al seu abast, tenint en compte les seves característiques personals, culturals, lingüístiques, educacionals, etc. Alhora, es facilitarà que entengui la informació perquè li aporti els elements de judici suficients per prendre les decisions que calgui en tot allò que l’afecti. Els professionals sanitaris han de demanar als seus pacients que determinin a qui volen que s'ofereixi la informació. S’ha d’informar les persones que hi estan vinculades, en la mesura que el pacient ho permeti, expressament o tàcitament. En el cas de menors o malalts no competents per entendre la informació, se’ls informarà d’acord amb el seu grau de comprensió, així com als representants, familiars o persones vinculades.

7.2.- Dret a una història clínica completa i que reculli tota la informació sobre l'estat de salut i les actuacions clíniques i sanitàries dels diferents episodis assistencials: La història clínica, integrada i única, ha d’incorporar tota la informació sobre l’estat de salut del pacient i les actuacions clíniques i sanitàries corresponents als diferents episodis assistencials. Aquesta informació ha de ser veraç i actualitzada i ha d’incloure les dades d’identificació del malalt i de l’assistència, les dades cliniques i assistencials i les dades socials, si és el cas. En la mesura en què els recursos tècnics ho facin possible, el Departament de Sanitat i Seguretat Social promourà els mecanismes per possibilitar l’ús compartit de les històries clíniques, per tal que els pacients atesos en diferents centres no s’hagin de sotmetre a repetides exploracions i procediments, i els serveis assistencials tinguin accés a tota la informació clínica disponible.

7.3. Dret de l’usuari d'accedir a la documentació de la seva història clínica: El pacient té dret a accedir a la documentació de la seva història clínica, així com a obtenir una còpia de les dades que hi consten. Als centres sanitaris els correspon regular el procediment per garantir-ne l’accés. El pacient també té dret a conèixer aquest procediment. El dret dels pacients a l’accés a la documentació de la seva història clínica mai no podrà ser en perjudici del dret de tercers a la confidencialitat de les seves dades, si hi apareixen, ni del dret dels professionals que hagin intervingut en la seva elaboració. Aquests podran invocar la reserva de les seves observacions, apreciacions o anotacions subjectives. Aquest dret es pot exercir per representació, sempre que estigui degudament acreditada. En cas de pacients morts, l’accés a la seva història clínica es facilitarà als hereus, excepte si el pacient ho havia prohibit expressament. Pel que fa als altres familiars i persones vinculades, podran accedir a les dades assistencials pertinents en cas que hi hagi un risc greu per a la seva salut o quan així ho estableixi un requeriment judicial.

7.4. Dret a disposar d’informació escrita sobre el procés assistencial i l’estat de salut: Les persones tenen dret a la informació escrita en termes comprensibles, tant si es tracta d’un informe d’alta hospitalària com de consulta externa o d’urgències. També hi estan inclosos els certificats mèdics acreditatius de l’estat de salut, en els casos establerts per una disposició legal o reglamentària

8.1. Dret d’accés als serveis sanitaris públics: En el marc de l'assegurament públic, les persones tenen dret a accedir a una atenció sanitària de qualitat en el seu lloc de residència i comptar amb una oferta integrada de serveis de referència.

8.2. Dret d'escollir els professionals i el centre sanitari: Els pacients dels serveis sanitaris públics tenen dret que es respectin les preferències pel que fa a professional i centre, tant en l’àmbit de l’atenció primària com en l’especialitzada i en la sociosanitària, en els termes i condicions que s’estableixin, i en funció de les disponibilitats de la xarxa sanitària d’utilització pública. L’entitat asseguradora orientarà els pacients que vulguin exercir aquest dret facilitant les dades necessàries per a l’accessibilitat als serveis. Els professionals que s’escullin seran els seus interlocutors principals i els responsables del procés, juntament amb l’equip assistencial, i s’encarregaran d’integrar la informació referent al seu procés.

8.3. Dret d’obtenir medicaments i productes sanitaris necessaris per a la salut: Els pacients tenen dret a obtenir els medicaments i els productes sanitaris necessaris per promoure, conservar o restablir la seva salut en els termes que s’estableixen reglamentàriament. Els professionals han d’informar el pacient, amb un llenguatge entenedor, sobre la correcta utilització dels medicaments, els efectes esperats, els possibles efectes adversos, les possibles interaccions amb altres medicaments o aliments i, si fos necessari, les alternatives existents, per tal de fomentar la utilització racional dels medicaments.

8.4. Dret a l'atenció dins d’un temps adequat a la condició patològica i d’acord amb criteris d’equitat: Els serveis de salut i els dispositius assistencials s’han d’organitzar de la manera més eficient possible per tal que el pacient pugui ser atès al més aviat possible i d’acord amb criteris d’equitat, adequació i disponibilitat de recursos, tipus de patologia, prioritat d’urgència i temps d’espera raonable prèviament establert, i que es garanteixi la continuïtat assistencial. El pacient té dret que la durada del seu procés assistencial o l’estada hospitalària s’adeqüi a criteris mèdics en funció de la patologia que la motivi.

8.5. Dret a sol·licitar una segona opinió: Quan el pacient vulgui obtenir informació complementària o alternativa sobre el diagnòstic i les recomanacions terapèutiques d’important transcendència individual, té dret a accedir a l’opinió d’un segon professional d’acord amb el que s’estableixi normativament.

9.1. Dret a disposar de la carta de drets i deures a tots els centres sanitaris: A tots els centres, serveis i establiments sanitaris i sociosanitaris hi ha d’haver a disposició de tothom la carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i els serveis sanitaris, com a marc de la relació entre el centre i els usuaris.

9.2. Dret a rebre informació general i sobre les prestacions i els serveis: El pacient té dret que se l’informi sobre els serveis i els requisits per a la seva utilització, les normes de funcionament del centre, els procediments d’accés i la informació útil, com també la informació assistencial comparada sobre la tecnologia disponible, els resultats de l’assistència i les llistes d’espera, entre d’altres. A més, té dret a rebre informació econòmica relativa a les despeses segures i previsibles originades per l’atenció sanitària i a conèixer les vies per obtenir informacions complementàries.

9.3. Dret a conèixer les prestacions que cobreix l’assegurança: El pacient té dret a saber les prestacions que cobreix l’assegurança, sigui pública o privada, i les condicions en què es portaran a terme, així com les clàusules limitadores i els mecanismes de reclamació en cas de conflicte.

9.4. Dret a conèixer i identificar els professionals que ofereixen l’atenció sanitària: El pacient té dret a saber el nom i la titulació dels professionals que porten a terme l’atenció sanitària i que el personal s’identifiqui de forma clara i visible.

9.5. Dret a presentar reclamacions i suggeriments: El pacient té dret a conèixer i utilitzar els procediments per presentar suggeriments i reclamacions. Aquestes han de ser avaluades i contestades per escrit, dins d’un termini adient, d’acord amb els termes establerts reglamentàriament.

9.6. Dret a participar en les activitats sanitàries, mitjançant les institucions i òrgans de participació comunitària i les organitzacions socials, en els termes establerts normativament.

9.7. Dret a la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació, d’acord amb el nivell d’implantació i el desenvolupament d’aquestes tecnologies a la xarxa sanitària: Els usuaris tenen dret que els serveis sanitaris emprin les tecnologies de la informació disponibles per tal que el consum de temps requerit per l’usuari en accessos, tràmits i recepció d’informacions sigui el mínim desitjat. Aquest accés s’ha d’entendre d’acord amb el desenvolupament d’aquests sistemes a la xarxa d’atenció sanitària i amb les garanties de confidencialitat i seguretat que preveu la legislació vigent.

10.1. Dret a l’assistència sanitària de qualitat humana i científica: Els professionals sanitaris han d'oferir l’atenció sanitària d’acord amb les pautes i normes d’actuació ètiques, de comportament, de respecte a la dignitat humana, i tenint en compte els hàbits i les creences de cada persona. Aquesta assistència sanitària, basada en els coneixements científics actuals, s’adequarà a les necessitats i característiques de cada persona i, en cas de malaltia, s’adequarà a la gravetat i complexitat que comporta.

10.2. Dret a conèixer el nivell de qualitat dels centres assistencials: A aquest efecte, el pacient té dret a conèixer els mecanismes de garantia de qualitat que té implantats un centre o un servei sanitari, així com les institucions i organitzacions que l'avalen. Igualment, el pacient té dret a conèixer els resultats de l’assistència sanitària mesurats mitjançant indicadors.

10.3. Dret a rebre una atenció sanitària continuada i integral: Tot pacient té uns drets concrets en aquest àmbit: A tenir en l’atenció primària un metge responsable d’integrar el seu procés assistencial i l’atenció rebuda al llarg del temps, així com un professional d’infermeria de referència. A rebre atenció sanitària que inclogui mesures de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació. Que hi hagi mecanismes de cooperació i coordinació entre els diferents nivells, entitats, centres i professionals implicats en la seva atenció, amb la finalitat de garantir-ne la qualitat.