“Somriures indescriptibles”

La Dra. Eva Palau, Cap d’Urgències de Clínica Girona, explica en primera persona la seva experiència a Senegal

La Dra. Eva Palau ha fet una petita estada solidària a Senegal, l’octubre de 2019, per col·laborar amb l’ONG “Un pas per Senegal”.  Aquí explica la seva experiència en primera persona:

“Fa pocs dies he pogut viure una breu però intensa experiència personal,  he compartit uns dies amb els companys de la ONG “Un pas per Senegal”, a la població de Mbour, a uns 90 Km de Dakar.

Ha estat la primera vegada que viatjava a l’anomenada Africà negra, i la veritat que s’han complert els auguris que alguns em deien abans de marxar: “quan la coneixes et queden sempre ganes de tornar-hi”.

Han estat 7 dies intensos, en què he pogut conèixer una part ínfima d’aquest gran país. Però realment el motiu del meu viatge era poder donar una minúscula ajuda  com a metgessa. Amb la ajuda dels amics d’Un pas per Senegal, varem fer una visita bàsica als 265 nens i nenes, de 5 a 11 anys, de l’escola pública  de la zona rural de Louly Sindian, que és situada a 10 Km de MBour, i també vaig poder fer la visita als nens i nenes del orfenat de Mbodiène. Als dos llocs van ser molt útils els materials sanitaris que ens va donar la Clínica Girona i amb els què tots els implicats  estan molt agraïts.

Les vivències que m’he portat les puc resumir amb uns ulls d’agraïment continu i uns somriures indescriptibles, i la certesa que l’ésser humà té com a objectiu bàsic sobreviure, i això vol dir que quan les necessitats bàsiques no estan cobertes tan sols cal lluitar per elles i no cal aspirar a res mes, però si aquesta lluita va acompanyada d’un somriure i un fil d’esperança el sobreviure és mes fàcil de portar.

Tots ells m’han donat una gran lliçó de què la vida val la pena viure-la ¡, i que les necessitats materials que ens hem anat creant simplement són uns afegits a la essència de la vida.

He viscut com una persona va fer 100 km. per ajudar a escriure una carta al seu avi, que no sap escriure. L’avi ens volia dir en aquesta carta que no tenia diners per pagar-nos les cures, que amb el material que vaig portar de la Clínica, li estan fent al seu net de 10 anys, per un quadre d’infecció generalitzada, des de fa quasi 7anys. El nen és albí i el sol l’hi ha produït grans cremades a tot el seu cos. Doncs, com uns deia, aquest senyor, l’avi, ens demanava perdó per no tenir diners i ens deia que tan sols tenia la opció de donar-nos les gràcies amb aquesta carta per curar el seu net… No cal afegir res més, crec, no?

Senegal és un país tranquil a on les guerres no han fet estralls, una terra d’esclaus, malauradament, que ha estat capaç de lluitar per la seva independència com a colònia francesa, un país, com molts altres, a on les classes socials són molt extremes, un país que té molt camí per recórrer. Hi ha molta feina a fer. Ells en són conscients i la volen fer, però necessiten que els països amb mes recursos recordem que existeixen.

Senegal no necessita del turisme d’elit que aterra al seu aeroport i va directe a les petites zones turístiques que existeixen, a tancar-se en un hotel de luxe amb spa, i no és capaç de perdre un dia de les seves luxoses vacances per trepitjar els carrers i veure la realitat del país. Senegal no necessita del turisme en busca de sexe, que existeix. Senegal necessita gent implicada que cregui que és possible ajudar a fer un país millor.

Sabeu com van alguns nens petits “privilegiats” a les escoles? Amb una carreta tirada per un burro… I sabeu perquè? Doncs perquè sinó han que caminar 12 km cada dia per anar a l’escola; els mes grans, els de 9 anys, evidentment van a peu la anada i la tornada  casa, a on els hi espera una jornada de treball al camp o ajudant a la mare jove que té 4 o 5 fills més.

A l’escola que vaig fer la visita mèdica també hi ha nens petits que van en carreta, però a partir del gener no ho podran fer, doncs l’escola s’ha quedat sense diners per pagar-la, i evidentment les famílies no s’ho poden ni plantejar. Això implica que els infants hauran de caminar uns 12 km cada dia per anar a l’escola o deixar d’anar-hi. Vaig parlar amb el director de l’escola per veure quin preu suposava aquesta carreta per un curs: estem parlant d’uns 465 euros tot el curs per portar tots els nens.

Em veig amb la gosadia de demanar-vos que penseu què podem fer nosaltres aquí amb 10 euros , poques coses possiblement. Doncs si cadascú de nosaltres fem un donatiu, com a mínim de 10 euros, farem possible que aquest nens al menys 1 curs més puguin tenir la seva carreta i puguin anar a l’escola. I a Senegal, com a  tot el món, aquests nens formats són el futur del país.

Si ho podeu fer moltes gràcies i si no tranquils, tothom fa el que pot i segur que ells us envien un dels seus somriures immensos en els dos casos.

Si voleu col·laborar podeu entrar a la web: unpaspersenegal.cat i allà trobareu com fer-ho.

Jo tan sols vull resumir la meva estada a Senegal amb paraules d’agraïment a tothom que m’ha ajudat a viure aquesta gran experiència, amb el compromís de tornar-hi i us animo a viure-la si podeu o voleu.”

Eva Palau i Gil


www.unpaspersenegal.cat

Vídeo sencer de l’agraïment a la Dra. Eva Palau : https://youtu.be/VY8lohQQwTU

Vídeo: Una Carreta per escola de Louly Sindian… : https://youtu.be/JOgWGM3A4Gk