19 març 2014 LA VANGUARDIA: El Dr Josep Brugada participa en l’assaig del marcapassos més petit del món
LA VANGUARDIA. ANA MACPHERSON Barcelona.-
Una càpsula de 24 mil•límetres d’alçària conté un marcapassos amb bateria incorporada –ha de durar deu anys– que s’insereix a través de la femoral a l’interior del cor, al ventricle dret. Aquest aparell s’està assajant a deu hospitals del món, entre els quals hi ha l’hospital Clínic de Barcelona, que ja n’ha col•locat quatre. L’últim, ahir.
El marcapassos normal, que s’ha anat empetitint cada pocs anys, té una bateria que sembla un reproductor d’mp3 petit que es col•loca al pit, sota la pell, i un cable que arriba al cor a través de l’artèria subclàvia. Aquest cable emet el senyal elèctric que fa bategar correctament el cor que té problemes.
El minimarcapassos que assagen ho integra tot (bateria i emissor) i no només és molt més petit “sinó que a més no necessitarà un quiròfan ni un cirurgià cardíac perquè el col•loquin, perquè es podrà inserir com un cateterisme”, explica Lluís Mont, responsable d’arítmies de l’hospital Clínic.
L’operació s’assembla a la col•locació d’un stent, les peces que recorden una molla i que mantenen obertes les artèries quan s’ha produït una angina de pit. Però en aquest cas, el marcapassos s’allotja dins del cor, al ventricle dret. Allà cal ancorar-lo amb quatre potetes que recorden un ham múltiple.
“Me’n vaig anar caminant a casa l’endemà i al cap de 48 hores vaig poder conduir”, explica Ramon Grau, 73 anys i un dels quatre provadors del marcapassos anunciat com el més petit del món. El Ramon ha passat per un parell de càncers i se sent còmode amb l’aparell: “No et deixa el braç penjant com els altres; jo jugo a la petanca des del principi”.
Al costat d’aquests avantatges, els cardiòlegs assenyalen la reducció previsible d’infeccions, “una cosa que passa amb entre l’1% i el 2% dels marcapassos que posem, sobretot quan cal recanviar-los. Com que no hi ha ferida, el risc serà molt més baix”.
El minimarcapassos encara s’ha d’acabar de provar. Cal assegurar-se que no es mou. “Si això passés, el marcapassos emigraria als pulmons i caldria treure-l’hi”, apunta l’expert en arítmies. També cal comprovar que emet bé el senyal elèctric i que la bateria no s’esgota. Quan es presentin els resultats internacionals d’aquesta fase amb 60 casos, començarà la segona fase, amb 300 pacients.
“Hem d’afinar molt en les indicacions”, explica el cardiòleg i director del Clínic, Josep Brugada. De moment l’estan utilitzant en persones per qui portar o no un marcapassos no és un risc vital. “Són sobretot persones que tenen bloquejos no complets del senyal elèctric que va de l’aurícula al ventricle. És el problema més comú i de moment la indicació principal”. Quan aquest bloqueig és complet, en canvi, el risc és vital i cal actuar d’urgències. “Si la càpsula dóna bons resultats, també es podrà col•locar en urgències”, assenyala el cardiòleg.
“És un gran salt. De moment només es pot utilitzar en persones que necessiten estimular una sola cavitat del cor, però obre la porta que en pocs anys puguem col•locar peces encara més petites en dues o tres cavitats per a arítmies més greus i que els tres aparells estiguin connectats amb wi-fi i que es puguin carregar des de l’exterior”, assegura el doctor Brugada.
* El Dr. Josep Brugada, Director mèdic de l’Hospital Clínic de Barcelona, és també Director mèdic de la Unitat d’Arítmies i Electrofisiologia del Servei d’Hemodinàmica de Clínica Girona.
Més info: Llegir la notícia al diari LA VANGUARDIA
Font: Hospital Clínic
