31 maig 2016 ARA GIRONA: Retiren del terra d’un carrer de Girona un fòssil de vaca marina d’uns 45 milions d’anys
Les restes corresponen a part del crani i la mandíbula d’un sirènid
Els geòlegs Roger Mata i Jordi Ferrer, aquest matí amb el fòssil del sirènid © ACN
XAVIER PI/ACN – GIRONA GIRONÈS DILLUNS, 30.5.2016. 11:14 H
És part del crani i la mandíbula d’una vaca marina que va viure fa uns 45 milions d’anys. El fòssil portava temps formant part del paviment del carrer riu Güell de Girona i es va descobrir per pura casualitat. Aquest dilluns, un equip de geòlegs ha retirat la troballa, incrustada en dues llambordes.
A finals de juny, un equip de científics del Museu d’Història Natural de Berlín es desplaçaran a la ciutat per estudiar les restes arqueològiques. El fòssil es radiografiarà a la Clínica Girona, amb l’objectiu de datar-lo amb precisió i analitzar-lo per veure si es pot relacionar amb altres restes semblants trobades a Europa.
El geòleg Roger Mata, un dels que coordina la investigació, destaca que és una troballa “excepcional”, no només per les restes sinó també pel lloc on s’han localitzat. Segons precisa, el fòssil procedeix de la zona de Sant Vicenç de Castellet (Bages) i va arribar a la ciutat en plena època del boom immobiliari.
La descoberta del fòssil, que fa més d’una dècada que formava part de la vorera, va ser pura casualitat. La tardor de l’any passat, durant una tarda plujosa, el geòleg mallorquí Xisco Roig es va resguardar en una porxada del carrer riu Güell (al davant del bar Celtic). Allà, va descobrir un fòssil incrustat en dues llambordes, va fotografia les restes i les va penjar a les xarxes socials.
La difusió que se’n va fer va despertar l’interès dels investigadors del Museu d’Història Natural de Berlín. Una primera recerca ja va permetre determinar que es tractava de part del crani i la mandíbula d’un sirènid –una espècie de vaca marina- que es va extingir fa uns 45 milions d’anys.
A partir d’aquí, es va posar la troballa en coneixement de l’Ajuntament de Girona i de la comunitat de veïns, a qui se’ls va demanar permís per retirar les dues llambordes i substituir-les per unes altres. Aquests treballs s’han portat a terme aquest dilluns al matí. Els han coordinat els geòlegs Roger Mata i Jordi Ferrer, de les empreses Lithos Geotècnia i Axial Geologia, que són els directors de la intervenció paleontològica.
Escàner a la Clínica Girona
“Es tracta d’una troballa excepcional, no només per l’interès científic, sinó també per la curiositat d’haver trobat un fòssil d’aquestes característiques al bell mig d’una ciutat”, ha concretat Mata. Ara, un cop retirades, els geòlegs custodiaran les dues llambordes en dipòsit provisional fins a finals de juny. Serà aleshores quan un equip de científics berlinesos es desplaci a la ciutat i les restes es radiografiïn a la Clínica Girona.
“L’escàner permetrà estudiar exactament el fòssil, determinar amb exactitud de quina espècie de sirènid es tracta i correlacionar la troballa amb d’altres que s’han fet als Pirineus d’Osca i Navarra, França i el centre d’Europa”, ha explicat Mata. El codirector de la intervenció també subratlla que el fet que les restes corresponguin al crani i a la mandíbula, precisament, permetrà aportar més informació que no pas si es tractés d’altres parts del cos.
De fet, avui, un cop s’han retirat les llambordes, els dos geòlegs ja han pogut comprovar com les dues peces coincideixen quan s’uneixen. És a dir, que es tracta del mateix animal. “Tenim la impressió que es van tallar del mateix conjunt fòssil”, ha dit Mata.
Procedent del Bages
La recerca que s’ha fet fins ara ha permès determinar que el fòssil de 45 milions d’anys, corresponent a l’eocè, procedeix del Bages. En concret, de la zona de Sant Vicenç de Castellet. “Allà hi ha explotacions de roca ornamental d’aquest tipus; segurament, però, la pedrera d’on prové el fòssil avui dia ja està tancada”, ha concretat Mata. Es creu que les restes de la vaca marina es van convertir en paviment entre els anys 2000 i 2002, coincidint amb l’època del boom immobiliari.
Un cop l’equip de científics berlinesos hagin estudiat les restes, i se n’hagi fet la corresponent publicació científica, caldrà veure a quin museu es dipositen. “La proposta s’haurà de fer conjuntament amb l’Ajuntament de Girona i la comunitat de veïns, però nosaltres ja hem demanat que es quedin i s’exposin a la ciutat”, ha conclòs Roger Mata.
