16 gen. 2017 LA VANGUARDIA: La nova Clínica Girona triplicarà l’espai actual i Girona dignificarà la seva entrada principal
El Consistori comptabilitza vint persones sense llar a les naus abandonades
SÍLVIA OLLER, Girona 16/01/2017 02:14 .- La principal artèria de Girona, la carretera Barcelona, que travessa de nord a sud la ciutat, començarà a canviar d’aspecte els pròxims mesos. La construcció de la futura Clínica Girona i d’un institut posarà fi, parcialment, a set anys de degradació d’un espai, amb unes naus abandonades des de l’any 2009, que acumula tones d’escombraries i on malviuen fins a una vintena de persones sense sostre. Serà el primer pas de reconversió urbanística i social de la que és la porta de benvinguda pel sud per a milers de persones que entren a la ciutat. De dilluns a divendres per aquesta via hi circulen de mitjana més de 23.000 vehicles cada dia.
La previsió del Consistori i dels propietaris de la Clínica Girona és que les obres puguin començar durant aquest primer semestre. En les pròximes setmanes l’Ajuntament podria aprovar la reparcel·lació i urbanització de l’espai, últims tràmits abans que el Consistori aprovi definitivament el projecte i pugui atorgar la llicència d’obres per començar els treballs, que tindran un període d’execució de 26 mesos. L’equipament sanitari, que amb 36.000 metres quadrats triplicarà l’espai de la clínica actual, al centre de la ciutat, ocuparà dues de les naus abandonades de la carretera Barcelona. Seran 111 metres lineals de façana en un edifici de set plantes, amb tres de subterrànies, que tindrà 120 habitacions, 24 llits d’hospital de dia i vuit de cures intensives. L’àrea quirúrgica tindrà vuit quiròfans, tres sales de part, tres d’endoscòpia digestiva i un quiròfan per a cirurgia menor. “Guanyarem en espai; l’edifici del centre de la ciutat ja no ens permetia créixer més”, explica Carles Espígol, gerent de la Clínica Girona. La construcció suposarà una inversió de 52 milions d’euros que es finançaran amb fons propis.
El nou edifici canviarà la imatge d’una de les portes d’entrada a la ciutat, la que més volum de trànsit concentra. Segons les últimes dades de l’àrea de mobilitat de l’Ajuntament de Girona, de dilluns a divendres entren a Girona per aquest punt una mitjana de 10.664 vehicles al dia i en surten 12.954. Els caps de setmana i els dies festius hi ha menys trànsit. El centre sanitari incrementarà notablement el flux circulatori en aquesta zona, on està previst que s’habiliti una nova parada d’autobusos. Espígol explica que cada any entren a la Clínica Girona unes 800.000 persones. “El moviment que es genera al voltant del centre serà enorme, i això obligarà a crear més pàrquings, cafeteries o restaurants a la zona”, assegura Espígol.
Les dues plantes subterrànies amb capacitat per a uns 200 vehicles seran insuficients per atendre les demandes del personal (hi ha més de 600 treballadors) i de clients. L’espai que ocupa l’actual clínica passarà a tenir usos comercials i residencials, i una part es destinarà a l’ampliació de l’ Escola Verd, segons va explicar el regidor d’ Urbanisme, Joan Alcalà.
El futur equipament sanitari ocuparà només dues de la desena de naus que van quedar buides l’any 2009, quan una empresa constructora les va comprar amb l’objectiu de construir-hi més de mil habitatges en blocs de dotze pisos d’ altura, un hotel i zona verda. Però la crisi econòmica i l’esclat de la bombolla immobiliària van paralitzar el projecte. El pas del temps no ha fet més que degradar aquestes naus, que tenen les parets plenes de grafitis i que s’han convertit en autèntics abocadors on s’acumulen deixalles de tota mena (roba, sabates, llaunes, ampolles buides d’alcohol, brics, material aïllant, mantes, pneumàtics i fins i tot excrements humans). Fa quatre anys el Consistori va haver d’actuar d’urgència i pagar el cost de la demolició d’una de les naus que amenaçava ruïna.
Els negocis que estaven instal·lats en aquests locals es van traslladar a altres polígons de la vora. Un dels últims a fer-ho ha estat l’empresa Emicsa, especialitzada en la manufactura de quadres elèctrics, i els seus treballadors s’afanyaven a finals de novembre a buidar el local, que s’ha traslladat a la localitat veïna de Fornells de la Selva. “En el seu moment el propietari de la nau no va vendre’l, però l’espai s’està degradant cada vegada més”, van explicar els operaris.
Els serveis socials de l’Ajuntament de Girona han comptabilitzat una vintena de persones sense sostre que hi són o han passat per les atrotinades i insalubres naus. Fins ara el Consistori ha dut a terme actuacions d’urgència, facilitant-los higiene o menjar al centre d’acolliment La Sopa, l’únic que dona servei a persones sense casa de tota la província. Tot i això, la regidora de Serveis Socials, Sílvia Paneque, reconeix que “són pedaços” que no solucionen el problema de fons. Per això, l’equip de govern té previst desplegar un pla d’acollida per a aquestes persones, la majoria joves, estrangers i sense estructura familiar. Paneque destaca l’elevat grau d’itinerància d’aquest col·lectiu, alguns amb problemes d’alcoholisme o trastorns mentals. Un tècnic municipal els assessorarà en temes sanitaris, d’habitatge i de treball, i els oferirà informació jurídica per regularitzar la seva situació. “Una minoria va arribar aquí per treballar i s’han vist atrapats per la crisi”, afirma Sílvia Paneque, que afegeix que a aquestes persones també se’ls ha ofert la possibilitat de tornar al seu país d’origen. De moment, només dues l’han acceptat.
Al marge de la Clínica Girona, una altra de les naus abandonades, la que ocupava l’antiga fàbrica Simón es convertirà en un institut públic. El Consistori cedirà el solar, de 4.500 metres quadrats, al Departament d’Ensenyament perquè hi construeixi el centre, amb la previsió que pugui entrar en funcionament a partir del setembre del 2019. Actualment el centre està ubicat en un edifici propietat del bisbat. Quant a la resta de naus buides, el regidor d’ Urbanisme explica que tindran usos residencials i comercials, tot i que encara no han rebut cap proposta per edificar-hi.
