A la Unitat de Reproducció Assistida de la Clínica Girona emmagatzemen, ara mateix, 1.500 embrions: òvuls fecundats per a parelles o mares solteres que els guarden congelats per si volen tenir més fills. D’aquests 1.500 congelats, hi ha 700 embrions que les parelles els han donat a projectes de recerca perquè no volen tenir més fills. Són 700 embrions que s’han acumulat durant els últims vint anys a la Clínica i no hi ha projectes que els reclamin ja que han caigut les investigacions. Els centres de reproducció assistida han d’assumir el cost i la feina de conservar aquests embrions que es guarden classificats per parelles dins de tancs de nitrogen.

L’embriòleg, Joan Sarquella, cap del laboratoti de Fecundació in Vitro de la Unitat de Reproducció Assistida de la Clínica Girona, explica que “ha disminuit molt la demanda d’embrions perquè ha baixat la recerca i perquè se’n fa ara amb cèl·lules IPS que no tenen origen embrionari, permeten fer els mateixos estudis i no generen els problemes ètics d’un embrió”.

Segons Sarquella s’ha de fomentar sortides pels embrions acumulats com potenciar la recerca o flexibilitzar l’opció de destruir-los, la llei només permet fer-ho quan la dona ja no pot ser més mare”:

Una altra solució a l’acumulació d’embrions sobrants i sense destí és potenciar la donació a parelles que els necessiten creu Montse Boada, responsable de la secció de biologia del servei de medicina de la reproducció de la Clínica Dexeus de Barcelona.

Els requisits per donar embrions a altres parelles o a mares solteres són que en el moment de fer la fecundació in vitro la dona donant tingui 35 anys o menys, l’home menys de 50 i que no tinguin cap malaltia que es pugui transmetre a l’embrió.

Segons Boada, les parelles “troben més còmode” donar els embrions a projectes de recerca i els genera “menys dilemes i menys dubtes” que cedir el seu embrió a una altra parella.

La llei preveu quatre destins pels embrions congelats. L’ús de la pròpia parella, la donació a tercers per a ús reproductiu, la donació per a recerca i, per últim, la destrucció. Això només es permet en casos molt concrets. De fet, la llei estableix que només es poden destruir si la dona ja no pot ser mai més mare i per certificar-ho es demanen dos informes mèdics d’especialistes diferents. Si ho certifiquen, la parella pot demanar a la clínica la destrucció dels seus embrions. Es destruiexen, segons Sarquella de la Clínica Girona, “actuant de forma passiva, es treuen els embrions del tanc de nitrogen i s’atura el seu creixement”.

El cultiu embrionari

Els embrions es congelen després del procés de fecundació que es fa a partir dels òvuls i esperma de la parella o de donants en cas d’esterilitat. En aparells especialitzats es fa el cultiu de diversos embrions de la parella, això dura entre tres i sis dies consisteix en la divisió cel·lular, i passat aquest temps es col·loca el “millor embrió” resultant a la matriu de la dona. Si tot va bé, serà mare al cap de nou mesos. Els embrions que sobren es congelen en tancs de nitrogen i classificat per parelles per a futurs usos.

http://cadenaser.com/emisora/2017/11/13/radio_girona/1510555611_003800.html