27 abr. 2020 DIARI DE GIRONA: Dr. Narcís Solà i Camps
Necrològiques destacades del 27 d’abril de 2020
Dr. Narcís Solà i Camps Reconegut radiòleg de la Clínica Girona i amic
Ahir a la nit em vaig assabentar del traspàs del reconegut radiòleg de la Clínica Girona, ja jubilat, Dr. Narcís Solà. Era vidu de la senyora Elvira Pascual i Busquets, filla del també reconegut pediatre Peio Pascual (pare), que va ser el metge de la meva infantesa i la de molts gironins.
Van tenir tres fills, en Peio, en Narcís i en Pere Solà, president del Consell Administratiu del Grup Clínica Girona, que segueix la carrera del pare compartint feina amb la filla del que va ser company de feina del seu pare, Dr. Reyner, que junts començaren a la Clínica Girona crec el 1965, i ara la Yolanda comparteix feina amb el Dr. Pere Solà com ho va fer el seu pare.
El Dr. Solà és un dels metges que mantinc més a la retina de la meva època adolescent. Suposo que devia ser pels meus pares. La seva imatge junt a la del Dr. Reyner quan els veies sortir de recollir les plaques de les radiografies amb aquells grans davantals que portaven i la placa que pesava un munt va ser un fet que sentia per aquests metges una sensació d’esgotament que he recordat tota la vida. Passaves un matí assegut i sols veies entrar i sortir i els seus rostres expressaven el cansament pel tipus de feina que, com totes, el que ha canviat és la manera de fer-les.
L’any 2009, quan se celebraren els 75 anys de Clínica Girona, al llarg d’un sopar, el Dr. Solà va ser homenatjat com el facultatiu amb més anys de dedicació en el mateix i a títol pòstum in memoriam va ser homenatjat l’estimat i reconegut Dr. Abelardo Mor Mu,r també persona molt apreciada per nosaltres. És cert que hi va haver una generació de metges gironins que cadascun dins la seva especialitat han deixat una gran petjada a la nostra ciutat en el món de la medicina. Tinc la seguretat que algú en llegir aquestes ratlles tindrà un record pel Dr. Solà i els altres metges esmentats, ja que a part de ser grans professionals tenien un tracte molt afectiu i proper.
Ens ha deixat el mes d’abril i diria que el mateix dia que la seva esposa, la senyora Elvira Pascual, amb la diferència dels moments tan convulsos que estem vivint d’aquesta pandèmia. A ella la vàrem poder acomiadar a la parròquia de Sant Josep de Girona, i ara les famílies tenen doble dolor en no poder acompanyar els éssers estimats, però jo des d’aquí vull que sàpiguen que quan s’estima de veritat el record no es perd mai i estem al seu costat donant-los tot el nostre escalf. Dr. Solà, l’Elvira i els que l’han precedit l’esperaran amb els braços oberts i entre ells segur que hi haurà el seu sogre, el Dr. Peio Pascual, pediatre, el meu metge de quan era petita. Jo voldria saber què li semblaria a ell que a partir de diumenge als nens els deixin trencar el confinament. Ho trobaria bé o malament? Potser algun dia ho sabrem.
Descansi en pau.
M. Carme Ribas i Mora Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora
https://mas.diaridegirona.cat/necrologiques/27-abril-2020.html
