10 abr. 2022 DIARI DE GIRONA: D’una baronessa atesa a un gerent que fa de metge
10·04·22 |
SUPLEMENT DOMINICAL DEL DIARI DE GIRONA
S i s’ha de parlar de la Clínica Girona, pocs ho poden fer millor que el doctor Pere Sarquella, que hi ha treballat durant 60 anys. Destaca que en aquest edifici ha «col·laborat amb els millors» i que sempre s’hi ha sentit «com a casa», així com assenyala que sempre s’hi han utilitzat tècniques noves.
D’una baronessa atesa a un gerent que fa de metge
Des de quin any ha estat vinculat a la Clínica Girona? Jo vaig ver la carrera de Medicina al Clínic de Barcelona fins a l’any 1961, i fent els darrers cursos ja vaig començar a ajudar el doctor Mariano Pascual en diversos centres, entre ells la Clínica Girona. També vaig fer guàrdies esporàdiques a Llagostera, Bordils, Celrà o Sarrià, després vaig fer el servei militar a Ceuta recomanat per les monges de la Clínica Girona i en acabar vaig continuar ajudant el doctor Pascual, especialitzant-me en Urologia l’any 1965. Sempre m’he sentit còmode a la Clínica Girona, que em va obrir les portes des del principi. Simultàniament vaig ser ajudant del doctor Narcís Reyner, que també era uròleg, en aquest centre. Es pot dir que vaig començar la meva vida professional a la Clínica Girona, i la relació dura fins ara. Vaig viure el 75è aniversari del centre i ara ha vingut la sorpresa de la nova clínica, que serà per fer màsters.
Com van ser els seus inicis en aquest centre? En aquell temps era una clínica molt familiar i era la millor de la zona. Tots volíem desenvolupar la nostra especialitat el millor possible, i si necessitàvem algun material ho comunicàvem a la direcció. Si ells podien t’ajudaven a adquirir-lo, i si no ens espavilàvem per aconseguir-lo per oferir el millor servei als pacients. Si hi havia algun material molt interessant es buscava la forma d’adquirir-lo, perquè hi havia una sintonia perfecta amb la direcció de la clínica. Era com estar a casa. El centre va anar creixent, i fins i tot hi va haver èpoques difícils, però l’arribada de Fèlix Ibàñez a la gerència va ser decisiva, perquè va donar tranquil·litat i perspectives de futur als principals accionistes. Ell va marcar unes pautes, es van crear nous serveis i la Clínica Girona se’n va sortir. Els metges van confiar en ell, que va marcar el camí que després ha continuat també molt bé Carles Espígol. Podria parlar de molts metges com Abelardo Mor Mur, que era una persona entranyable i dialogant, el doctor Juncà, que va portar els meus quatre fills al món, Antonio Arxer, que era company meu de guàrdies i que va morir als 34 anys d’un aneurisma…
Destaca diversos metges per la seva vàlua, s’ha trobat amb bons professionals al centre? El nivell era francament elevat, i sobretot amb ganes de millorar. A la Clínica Girona sempre s’han utilitzat tècniques noves, operacions noves, sistemes nous… Parlo d’innovacions quirúrgiques perquè és el meu camp, però per exemple nosaltres vam operar pedres al ronyó per la via transversal quan no es feia. Vam intentar fer una bufeta artificial i mil coses per millorar. Operàvem pacients de la Seguretat Social, malalts de mútua i malalts privats sense fer cap tipus de distinció. La clínica, la casa mare, ens aixoplugava a tots. Personalment, haig d’estar agraït a la Clínica Girona, em van ajudar i em van protegir, vaig col·laborar amb els millors i la clínica em va facilitar la feina. Jo soc accionista molt mínim de la Clínica Girona i n’estic orgullós, hi he passat 60 anys, m’ha donat de menjar i m’ha donat un nom. Només puc dir gràcies pel que m’han donat a tots, començant per la direcció, els gerents, els companys metges, infermeria, que és la base per poder treballar tranquil·lament, auxiliars, personal administratiu… De vegades encara em trobo personal que ha passat pel centre i ens abracem.
Què en pensa de la clínica nova? Sembla ser que serà un centre de cinc estrelles. Espero que la nova clínica sigui també el bressol de nous metges que s’hi puguin sentir còmodes i s’hi puguin fer un nom. Puc dir amb orgull que he posat el meu granet de sorra per a la nova clínica.
Què ha estat la Clínica Girona per a la ciutat? La Clínica Girona va anar fent el seu camí sempre lliure d’ideologies, i li dic jo que soc convergent i he fet carrera política (va ser regidor de CiU a l’Ajuntament entre 1990 i 1999). Va venir Montilla i va agrair la col·laboració de la Clínica Girona amb la sanitat pública. La clínica atén les persones, sigui qui sigui i parli el que parli. En aquest aspecte hem estat modèlics. Quan es va fer la Clínica Girona, els terrenys eren els afores, però això ha anat canviant mentre ha anat creixent la ciutat, en part gràcies a Joaquim Nadal. La zona va revifar. Ara la clínica no podia créixer més i per això s’ha fet una de nova. Els que vivim aquí a la vora perdrem poder anar a Urgències caminant, però això s’ha d’acceptar perquè s’ha d’innovar, així que benvingut sigui el nou edifici, que serà un èxit rotund. Fa temps que es parlava que hauríem de marxar, espero que no només els gironins puguin gaudir del nou edifici, sinó tothom dels voltants. Girona té una capacitat d’absorció d’estudiants de medicina com mai, i per això cal anar a totes. Girona ha de ser capdavantera en aquest aspecte, cal tirar endavant un campus científic sanitari de primer ordre, amb col·laboració privada i de les institucions. L’àmbit privat pot col·laborar, quelcom que ha fet sempre la Clínica Girona, que en ocasions ha tret el Trueta de problemes. Cal agrair a la Clínica Girona el servei que ha donat als ciutadans.
Què significarà per a vostè el trasllat? D’aquí a poc temps hi entraran màquines i és llei de vida. Ho hem vist a per tot, hem vist molts casos. Sap greu, però és el que cal fer. La nova clínica portarà beneficis per a tothom, per al centre i per a la ciutadania, que trobarà el material d’últim model, especialment en l’àmbit quirúrgic. Abans a Girona una operació de vesícula biliar podia durar tres hores i ara en mitja hora n’hi ha prou. Tot evoluciona per a bé, però tot té un preu. Recordo la innovació que va suposar la diàlisi o la medicina nuclear, mai s’han aturat les idees progressistes de la Clínica Girona, i tan de bo continuï així. Realment estic orgullós d’haver treballat a la Clínica Girona, mai m’ha fallat.
Anècdotes
Els seus 90 anys de vida han permès que per la Clínica Girona hi hagin passat personatges coneguts (ni que sigui per néixer-hi) i s’hi hagin produït nombroses anècdotes. Aquí hi ha un recull d’algunes d’elles:
– Noblesa atesa al centre: La baronessa Muud von Thyssen va resultar greument ferida l’1 d’agost de 1935 en un accident de trànsit a Albons en el qual va perdre la vida el príncep Alexis MDivani. Els dos nobles passaven uns dies de vacances a la finca Mas Juny de Palamós acompanyats de Salvador Dalí, que era amic del príncep. La baronessa va ser ingressada a la Clínica Girona amb una fractura de la base del crani, nombrosos talls a la llengua i un ull molt danyat, ferides de les quals es va recuperar en diverses setmanes i després d’operacions estètiques, rebent la visita a la clínica del baró Thyssen, el seu marit, arribat pocs dies després de l’accident procedent d’Alemanya.
– Radiografies a un pintor genial: Salvador Dalí va visitar la Clínica Girona el 27 d’octubre de 1981 per fer-se unes radiografies d’un peu. Posteriorment, el doctor Narcís Solà explicava al llibre que es va publicar pels 75 anys del centre que «a Dalí li vaig tocar el bigoti perquè l’any 1981 o 1982 va venir a la clínica a fer-se una radiografia de la boca. Va venir amb una barretina, un abric de lleopard i espardenyes».
– Naixement d’un cantautor: El cantautor Lluís Llach va néixer el 7 de maig de 1948 a la Clínica Girona. El seu pare, Josep Maria Llach, va exercir com a metge a la Pera, on va conèixer la mare del músic, Maria Grande.
– Una nena amb un pes poc habitual: El Diari de Girona del dia 19 de gener de l’any 2000 publicava que a la Clínica Girona hi havia nascut uns dies abans una nena amb 6 quilos i 300 grams de pes. En la notícia es destacava que la nena va néixer a través d’una cesària i que tant ella com la mare es trobaven en bon estat de salut.
– Massa orina: Un pacient a qui li havien demanat que portés a la propera consulta orina de 24 hores es va presentar amb una furgoneta perquè va entendre que havia d’arribar amb la orina de 24 dies.
– Un gerent preparat per a tot: L’actual gerent de la clínica, Carles Espígol, explica en l’esmentat llibre que una vegada fins i tot va haver de fer de metge, ja que un home que havia anat begut a Urgències i no tenia res, tot i haver estat visitat per un professional, insistia entre crits a obtenir una segona opinió. Espígol, per evitar que l’escàndol anés a més, es va posar una bata i va entrar a Urgències, li va tocar la panxa a l’home (era d’allà on es queixava) i li va dir que no tenia res, que es podia vestir i marxar. L’home, davant aquesta segona opinió que coincidia amb la primera, va acabar marxant./A.M.V.
El 1991, la Clínica Girona va implantar per primera cop a Espanya una pròtesi inversa d’espatlla, mentre que el 1992 va incorporar la cirurgia laparoscòpica com a alternativa a moltes operacions de cirurgia convencional. El 1993, l’Institut d’Oftalmologia Cínica Girona va fer al centre una operació innovadora a un nen de 4 anys, però potser l’esdeveniment més destacat de la dècada va ser l’adquisició el 1997 d’un aparell per fer ressonàncies magnètiques, quelcom que va permetre que els pacients de la província no s’haguessin de desplaçar a Barcelona per fer-se aquesta prova. Només dos anys després va adquirir un segon aparell per fer ressonàncies sense haver de tancar el pacient a dins. Un any abans, el 1998, les unitats de Reproducció Assistida i de Diagnòstic Genètic de la Clínica Girona van aconseguir el primer embaràs amb una microinjecció espermàtica a la província.
Amb l’arribada del segle XXI, la Clínica Girona va inaugurar el primer servei de Medicina Nuclear a la província, amb l’última tecnologia en gammacàmeres. L’any 2009 -en el qual es va celebrar el 75è aniversari del centre amb diversos actes- va obrir un nou servei d’Hemodinàmica Cardíaca, amb una Unitat d’Arrítmies i Electrofisiologia on es van realitzar les primeres ablacions amb radiofreqüència que es feien a les comarques gironines. El mateix any va entrar en funcionament l’aparell de ressonància vertical, únic a l’Estat en aquell moment.
En la següent dècada, l’any 2012 la Unitat de Reproducció Humana de la clínica va posar en marxa el primer embryoscop a Girona, amb el qual s’augmenta fins a un 10% l’èxit dels tractaments de fecundació in vitro, així com el Servei de Medicina Nuclear va inaugurar un equip híbrid SPECT-CT. únic en funcionament en aquell moment a la província. El 2015, la Unitat d’Arrítmies va implantar per primera vegada a les comarques gironines un desfribil·lador automàtic cardíac, únic tractament eficaç per revertir les arrítmies. L’any 2019, la Clínica Girona va ser pionera a Espanya en realitzar biòpsies de pròstata amb sistema robòtic en ressonància magnètica. La innovació més recent ha estat la posada en funcionament l’estiu del 2020 del primer PET/TC que s’instal·la a les comarques gironines.
En aquest context, ja fa anys que la direcció del centre va veure clar que l’edifici original els quedava petit, fet pel qual va decidir apostar per construir una nova clínica que triplica l’espai actual a l’entrada Sud de Girona. Fins aquí, 90 anys d’història d’un edifici emblemàtic. A partir d’ara, un futur per viure en una nova carcassa, però amb el mateix esperit.
https://www.diaridegirona.cat/dominical/2022/04/10/d-baronessa-atesa-gerent-fa-64860939.html
