12 abr. 2022 DIARI DE GIRONA: L’entrada sud de la ciutat té un nou veí: la Clínica Girona
El canvi de les històriques instal·lacions del carrer Joan Maragall al final del carrer Barcelona permet a la Clínica Girona triplicar el seu espai amb un edifici de 41.000 metres quadra
Marc Verdaguer
Girona | 12·04·22 | 19:52 | Actualitzat a les 08:19
Fotogaleria de la inauguració de la nova Clínica Girona
El 15 de març de 1934, el doctor Francesc Coll va fundar la Clínica Girona «en un edifici dissenyat per Rafel Masó en un carrer fora muralla, encara on urbanitzat, que acabaria sent el carrer Joan Maragall». Vuitanta-vuit anys més tard, un altre metge, el doctor Pere Solà, feia d’amfitrió de la nova Clínica Girona. Un equipament enlluernador, de més de quaranta mil metres quadrats, que canviarà la cara a l’entrada sud de Girona i que, en paraules de l’alcaldessa Marta Madrenas, demostra «l’impuls que ja ha tornat a agafar tant la ciutat com el país». Al costat de Madrenas o dels consellers de Salut i Innovació i Recerca, Josep Maria Argimon i la gironina Gemma Geis, Solà va recordar que «Clínica Girona és una empresa sanitària amb voluntat de servei públic». Una voluntat, ja des de la seva vinculació a l’antic Seguro Obligatorio de Enfermedad als anys 40, que l’ha fet present en la vida de molts gironins que, en un moment o altre de les seves vides, han passat per les instal·lacions del carrer Joan Maragall. Una seu que quedarà tancada a partir de dilluns vinent, 18 d’abril, i que es reconvertirà en una nova zona comercial i d’habitatges al centre de Girona amb l’excepció d’un espai de 200 metres quadrats que serà cedit al Col·legi
En el seu parlament, Solà va recordar l’evolució del creixement de la clínica amb fites com la posada en funcionament de la Unitat de Diàlisi (1974) o passos innovadors en el sistema de Diagnòstic per la imatge com el TAC (1987) o la Ressonància Magnètica (1997). Un creixement que, «es va acabar fent de manera anàrquica i desordenada amb la compra, o lloguer, d’espais en els carrers adjacents». Calia una nova seu, però, com va recordar Solà i va confirmar tot seguit Marta Madrenas, no era fàcil trobar terrenys a la ciutat. Els gestors de la clínica havien arribat a comprar uns terrenys de 60.000 metres quadrats a Fornells de la Selva, just al límit amb el terme municipal, però, «per diferents motius aquell projecte no va anar endavant» deixant via lliure a l’actual emplaçament al final de la carretera Barcelona plantejada pel llavors alcalde Carles Puigdemont. «Ens va citar al seu despatx i ens va dir si encara ens interessava fer la nova clínica a la ciutat i que havia pensat que podria ser un molt bon revulsiu econòmic per a aquesta zona sud que quedava lliure després que fallessin les promocions urbanístiques que hi estaven previstes», va explicar Solà en la gènesi del que, bastants anys més tard, i «després d’un procés que ha requerit un gran esforç econòmic i molt desgast per a les persones» s’ha convertit en una nova Clínica Girona de 41.000 metres quadrats que s’ha aixecat amb un pressupost de 65 milions d’euros. L’edifici de la nova Clínica Girona es distribueix en onze nivells: tres soterranis, la planta baixa, i set plantes a dos nivells: set pisos per la banda de la carretera Barcelona i cinc pisos per la banda de les vies del tren. La construcció de la nova Clínica Giro ha estat obra d’una UTE liderada per Construccions Rubau, juntament amb Agefred, a partir d’un projecte arquitectònic de PMMT, un despatx d’arquitectes especialistes en hospitals
Llum i transformació urbana
«Una clínica amb molt llum, avui en dia la llum és molt important per guarir; i aquí n’hi ha molta», va apuntar el conseller de Salut Josep Maria Argimon que, incidint amb la relació entre la iniciativa privada i les institucions públiques, va mirar enrere per recordar com, en temps de la Segona República, la llei de 1934 ja parlava de «mobilitzar en benefici de la salut dels ciutadans tots els equipaments de qualsevol titularitat». I, certament, la nova Clínica Girona és una iniciativa privada amb, segons Argimon, unes instal·lacions «modernes, punteres i que ajudaran a millorar la salut dels gironins»; i, per l’altra, segons Madrenas, «transformarà l’entrada sud de la ciutat en la demostració del nou impuls que està agafant el país».
Davant de bona part dels treballadors de la Clínica Girona, el doctor Pere Solà va recordar que «la clínica funciona més com una cooperativa, que com una empresa a l’ús» i que, encara avui, vuitanta-vuit anys després que el doctor Coll la fundés al costat d’altres metges de l’època, «el 94% de les accions estan en mans de metges i personal de la clínica». «Unes accions que no han repartit mai dividends, perquè tot el benefici s’ha fet servir per invertir en la millora de les instal·lacions o per estalviar, permetent així que l’empresa disposés de 45 milions d’euros de fons propis per poder construir la nova Clínica Girona amb un endeutament assumible», va explicar Solà que, tot i això, no va amagar les diferents crisis econòmiques, la pandèmia o el recent encariment dels materials han acabat suposant una autèntica cursa d’obstacles per a tot el procés.
«Hi ha hagut enormes dificultats per tirar endavant el projecte, i s’ha aconseguit gràcies a l’esperit de sacrifici, al treball, al sacrifici i al compromís amb els serveis de qualitat», va corroborar Marta Madrenas per a qui, tot i les dificultats, estava clar que la nova Clínica Girona era un projecte «imprescindible».
