La Carta de drets i deures del client en relació amb la salut i l’atenció sanitària és un contracte social entre la ciutadania i el sistema de salut. S’hi defineix què esperem les persones del sistema sanitari (drets) i també com ens hi comprometem com a individus actius (deures). Els principis sobre els quals es basa la Carta són el reconeixement de la dignitat de la persona, la llibertat i l’autonomia, la igualtat, l’accés a la informació i al coneixement en salut, i el compromís cívic.
Quins són els deures del client?
1. Deure de cuidar de la seva salut i responsabilitzar-se’n
2. Deure de fer ús dels recursos, prestacions i drets d’acord amb les seves necessitats de salut
Deure de fer ús dels recursos, prestacions i drets d’acord amb les seves necessitats de salut i en funció de les disponibilitats del sistema sanitari, per tal de facilitar l’accés de tots els ciutadans a l’atenció sanitària en condicions d’igualtat efectiva.
L’actual sistema sanitari es basa, entre d’altres principis, en l’equitat en l’accés als serveis i prestacions. L’aprofundiment i compliment efectiu del principi d’equitat exigeix, de forma progressiva, que la utilització dels recursos s’orienti a la satisfacció de les necessitats de salut, de tal forma que l’esmentada utilització dels recursos sigui tan eficient com es pugui, evitant les conductes poc diligents, irresponsables o abusives. Així mateix, el ciutadà té el deure de complir les normes que regulen l’accés als drets que es reconeixen.
3. Deure de complir les prescripcions generals de naturalesa sanitària
Deure de complir les prescripcions generals de naturalesa sanitària, comunes a tota la població, així com les específiques determinades pels serveis sanitaris.
El ciutadà té el deure de complir les prescripcions generals en matèria sanitària comunes a tota la població, així com les específiques que determinin els serveis sanitaris, sens perjudici de l’exercici del dret a la lliure elecció entre les opcions terapèutiques i de renunciar a rebre els tractaments mèdics o les actuacions sanitàries proposades, d’acord amb els termes establerts normativament.
4. Deure de respectar i complir les mesures sanitàries adoptades per a la prevenció de riscos
Deure de respectar i complir les mesures sanitàries adoptades per a la prevenció de riscos, la protecció de la salut o la lluita contra les amenaces a la salut pública, com ara el tabac, l’alcoholisme i els accidents de trànsit, o les malalties transmissibles susceptibles de ser previngudes mitjançant vacunacions o d’altres mesures preventives, així com col·laborar en l’assoliment dels seus fins.
La salut és un valor tant individual com de la societat de la qual els ciutadans formen part, que els poders públics han de reconèixer, promoure i establir les normes jurídiques, responsabilitats i actuacions públiques necessàries per tal de garantir-ne el respecte i un nivell elevat de protecció. En el si de les societats avançades, tant la prevenció dels riscos sanitaris i de salut pública com les actuacions relatives a la protecció i promoció de la salut comporten que als ciutadans se’ls exigeixi una conducta activa en relació amb aquests àmbits d’actuació i que estableixin mesures el compliment de les quals és exigible en consideració a objectius de salut comunitària.
5. Deure de responsabilitzar-se de l’ús adequat de les prestacions sanitàries ofertes pel sistema sanitari
Deure de responsabilitzar-se de l’ús adequat de les prestacions sanitàries ofertes pel sistema sanitari, fonamentalment les farmacèutiques, les complementàries, les d’incapacitat laboral i les de caràcter social.
La correcta i adequada utilització dels recursos, serveis i prestacions que ofereix el sistema sanitari és un deure de tots els ciutadans. En un context de recursos limitats, l’exigència que els recursos s’utilitzin de forma correcta i adequada a les necessitats respon a un principi de justícia que ha de contribuir a l’efectiva equitat del sistema sanitari i a la seva sostenibilitat futura. La utilització responsable dels recursos, serveis i prestacions del sistema sanitari, que es fonamenta tant en motius de solidaritat social com en raons d’eficiència econòmica en l’assignació dels recursos, ha de ser un objectiu de tots.
6. Deure d’utilitzar i gaudir de manera responsable, d’acord amb les normes corresponents, de les instal·lacions i els serveis sanitaris
Els ciutadans i ciutadanes han de tenir un comportament respectuós i fer un ús adequat dels serveis i les instal·lacions sanitàries per tal de garantir-ne la conservació i el funcionament correctes, tenint en compte les normes generals d’utilització i les establertes pels centres i serveis sanitaris.
7. Deure de mantenir el respecte degut a les normes establertes en cada centre, així com a la dignitat personal i professional del personal que hi presta serveis
Els ciutadans i ciutadanes han de respectar i col·laborar en el compliment de les normes i instruccions establertes pels serveis i les institucions sanitàries.
L’exercici dels hàbits, costums i estils de vida de les persones ha de ser compatible i ha de respectar les normes i instruccions establertes pels serveis i centres sanitaris necessàries per al seu correcte funcionament i organització.
Així mateix, cal mantenir un tracte respectuós i digne amb el personal dels centres i les institucions sanitàries, els altres pacients i els familiars o acompanyants.
8. Deure de facilitar, de forma lleial i certa, les dades d’identificació i les referents al seu estat físic o sobre la seva salut
Deure de facilitar, de forma lleial i certa, les dades d’identificació i les referents al seu estat físic o sobre la seva salut, que siguin necessàries per al procés assistencial o per raons d’interès general degudament motivades.
Amb els límits que exigeix el respecte al dret a la intimitat i a la confidencialitat de les dades personals, el ciutadà i ciutadana té el deure de facilitar, de forma lleial i certa, les dades de les quals disposi referents a antecedents familiars, antecedents personals, estat físic i totes aquelles que siguin necessàries per a un correcte procés assistencial o bé que siguin necessàries per raons d’interès general degudament motivades.
9. Deure de signar el document pertinent
En el cas de negar-se a les actuacions sanitàries proposades -especialment en cas de proves diagnòstiques, actuacions preventives i tractaments d’especial rellevància per a la salut del/la pacient. En aquest document quedarà expressat amb claredat que el/la pacient ha quedat suficientment informat de les situacions que se’n poden derivar i que rebutja els procediments suggerits.
En l’exercici de la seva autonomia, el/la pacient, una vegada disposa de la informació necessària per donar el seu consentiment, pot refusar una prova diagnòstica, una actuació preventiva, un tractament i, fins i tot, demanar l’alta hospitalària. Un cop ha rebut la informació adequada i suficient que posi de manifest les conseqüències i els riscos que es poden derivar de la seva decisió, el/la pacient té l’obligació de deixar constància per escrit de l’opció presa, diferent de la pauta assistencial proposada.
10. El malalt / La malalta té el deure d’acceptar l’alta un cop s’ha acabat el procés assistencial que el centre o la unitat li pot oferir
Si per diferents raons existís divergència de criteri per part del/la pacient, s’esgotaran les vies de diàleg i tolerància raonables vers la seva opinió i, sempre que la situació ho requereixi, el centre o la unitat haurà de fer la cerca dels recursos necessaris per a una adequada atenció.
Una vegada ha finalitzat el procés assistencial que el centre o la unitat li poden oferir tenint en compte la complexitat assistencial i els diferents nivells hospitalaris del sistema, el/la pacient té el deure d’acceptar l’alta. Sempre que la situació ho requereixi, el centre o la unitat haurà de cercar els recursos per a una adequada atenció.
