26 jul. 2022 Cesàries amables a la nova Clínica Girona

El Dr. Àlex Querol i el seu equip del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Clínica Girona, han realitzat les primeres “Cesàries amables” a les sales de part de la nova Clínica Girona.

L’anomenada cesària “amable” o també anomenada pro-vincle, és un tipus de cesària que facilita i promou el “pell amb pell” i és considerada més amable i sensible per a la mare, que les cesàries tradicionals. Aquest tipus de cesàries es van començar a fer l’any 2018 a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona.

La principal diferència amb les cesàries tradicionals, és que en aquelles les mares no veuen néixer al seu fill ni poden agafar-los en braços immediatament després de néixer, i en les ‘cesàries pro-vincle’ o “amables” sí, doncs, des del primer moment, la mare pot estar pell amb pell amb el seu nadó. Fins i tot, si la mare així ho vol, pot ser partícip del procés d’extracció, i el seu acompanyant també pot participar tallant el cordó umbilical.

Segons els experts aquesta tècnica també te molts beneficis, ja que, es crea un vincle emocional amb el nadó des del primer moment del naixement, que és alguna cosa molt important pels dos, la taxa de lactància és major, perquè no se separa el bebè de la mare, i no hi ha major taxa d’infecció ni de pèrdua sanguínia.

Desprès de realitzar la primera cesària amable a les Sales de part de la nova Clínica Girona, els pares de la primera criatura que va néixer per aquest procediment van fer arribar aquesta carta al Dr. Querol:

UNA CESÀRIA AMABLE ÉS POSSIBLE

El dilluns dia 16 de maig va néixer la nostra filla a la Clínica Girona. El part no va anar com l’havíem esperat i va acabar en cesària. Ens hagués agradat un part natural i per això la idea de la cesària ens entristia . Malgrat la nostra decepció, vam acabar a quiròfan.

Però aquesta no és una història trista. Tot i ser un final no desitjat, va ser una cesària bonica on em vaig sentir a prop de la meva parella i de la meva filla en tot moment. Per nosaltres va ser molt important que el quiròfan tingués la llum baixa i que hi sonés una música suau. El pare va estar al meu costat tota l’estona i jo tenia les mans lliures. Per això vaig poder agafar la nena tot just l’acabaven de treure. Suposo que l’instint maternal va fer que allargués els braços. No podia reprimir l’emoció ni les llàgrimes i recordaré sempre l’alegria que vaig sentir en aquell moment. No em vull ni imaginar que m’haguessin separat d’ella.

Només la van agafar durant els segons que la van netejar una mica. El pare va tallar el cordó i la nena va començar a enganxar-se al meu pit dins del mateix quiròfan.

Que ens hagi quedat aquest bon record és gràcies a que el metge anestesista, el ginecòleg, les infermeres i llevadores no van seguir el procediment habitual.

Per això els estem molt agraïts i esperem que aquesta manera de fer sigui molt més habitual a partir d’ara i esdevingui un nou protocol que se segueixi a totes les cesàries sempre que es pugui.

Gràcies Doctor Querol, sense tu no hagués estat possible.