La incidència de cardiopaties congènites se situa entre el 0,8 i 1% de les gestants. La majoria (90%) de les cardiopaties congènites tenen lloc en gestacions sense factors de risc o antecedents coneguts.

La indicació de fer una ecocardiografia fetal ha anat en augment en els últims anys. Per exemple, l’ecocardiografia és important en casos com gestacions aconseguides per fecundació in vitro, obesitat materna, anomalia ecogràfica extracardíaca, en la presa de determinats fàrmacs durant l’embaràs (antidepressius, ansiolítics, antiepilèptics, etc.), en pacients diabètiques, o amb antecedents familiars de cardiopatia, entre d’altres.

El diagnòstic prenatal que ofereix l’ecocardiografia fetal és rellevant, ja que permet fer una correcta avaluació dels riscos cardiològics del fetus i s’obté així un millor control gestacional, un millor pronòstic i una planificació del part més eficient.

Una ecocardiografia fetal es pot fer en qualsevol moment de la gestació, quan se sospita una anomalia del desenvolupament del cor fetal. Tot i així, el moment idoni per al diagnòstic de les malformacions cardíaques fetals es troba entre les setmanes 20 i 22 de gestació, és per això que aquest serà el millor moment per fer una ecocardiografia via transabdominal.

En gestacions amb alt risc que el fetus pateixi una cardiopatia, pot ser convenient efectuar aquest estudi de forma primerenca, via transvaginal, al voltant de les 15 setmanes.

Tenint en compte que es tracta d’una exploració ecogràfica, l’ecocardiografia fetal no comporta cap risc per al fetus o la mare.

No obstant això, no tots els problemes de desenvolupament cardíac apareixen de forma primerenca, per la qual cosa, si l’estudi s’ha efectuat a la primera meitat de la gestació, es recomana completar l’estat cardíac en etapes més avançades de la gestació.

https://www.diaridegirona.cat/girona/2023/08/31/clinica-girona-inicia-servei-d-91511457.html