14 des. 2011 L’Institut d’Oftalmologia de Clínica Girona ha adquirit un Optomap de darrera generació, el primer que entra en funcionament a Catalunya
L’Institut d’Oftalmologia de Clínica Girona ha adquirit un Optomap de nova generació amb autofluorescència de camp ampli. Es tracta del primer aparell d’aquestes característiques que es posa en funcionament a Catalunya i a l’Estat. Amb aquesta nova tecnologia els especialistes poden diagnosticar de manera precoç qualsevol malaltia o anomalia ocular, que amb les exploracions convencionals eren més difícils de detectar i requerien, en molts casos, altres proves complementàries. Entre les avantatges del nou mètode de diagnosi figura, a més de la precisió en el diagnòstic, el fet que és indolor i no invasiu pel pacient.
Oftalis, l’Institut d’Oftalmologia de Clínica Girona, ja comptava amb un Optomap des de fa tres anys, que també era el primer en entrar en funcionament a Girona i ara adquireix un nou aparell de darrera generació que a les qualitats del Optomap afegeix major resolució i la possibilitat de realitzar autofluorescència retiniana.
L’Optomap és un retinògraf de camp ampli, capaç d’obtenir imatges retinianes d’alta qualitat tant de retina central com perifèrica. Segons el Dr. Miguel Angel Zapata, l’especialista en retina i diabetis ocular de l’Institut d’Oftalmologia Clínica Girona: “La autofluorescència és capaç de valorar l’estat metabòlic, és a dir l’activitat, d’un dels teixits més importants de l’ull, l’epiteli pigmentari de la retina. Això ens permet observar zones retinianes amb molt poca activitat (normalment atròfiques o amb mort cel•lular) i zones on hi ha una activitat augmentada que pot causar un dany futur a la retina. Aquesta prova no només ens mostra una imatge de la retina sinó que a més ens permet estudiar el seu estat funcional”.
El Dr. Zapata explica la diferència científica d’aquest nou aparell, respecte de les versions anteriors, i que està justament en l’autofluorescència: “L’autofluorescència (AF) és una propietat intrínseca de certes molècules (anomenades fluoròfors) que es caracteritzen per l’emissió transitòria de llum quan són estimulades per una font exògena d’una longitud d’ona més curta (més energètica). L’AF del fons d’ull permet obtenir informació sobre una única capa, l’epiteli pigmentari de la retina (EPR) on es localitza el fluoròfor dominant, la lipofucsina, representant el seu estat metabòlic. Quan s’estimula la lipofucsina amb una llum blava de 488 nm, es produeix una fluorescència de color groc característic d’una longitud d’ona al voltant dels 500 nm. D’aquesta manera, l’AF ofereix informació d’una manera no invasiva sobre la integritat de l’EPR i contribueix al coneixement de la fisiopatologia de diverses patologies retinianes, entre les quals destaca la degeneració macular associada a l’edat (DMAE)”.
Nou mètode de diagnosi eficaç i no invasiu
Es tracta doncs d’un nou mètode de diagnosi precoç molt eficaç i no invasiu, per la qual cosa no tenen complicacions ni inconvenients per al pacient. Des del punt de vista clínic l’Optomap és una nova eina per a diverses patologies, ja que facilita el diagnòstic, millora el control evolutiu i permet mostrar imatges comprensibles al pacient per fer-li entendre la seva malaltia. Facilita l’estudi de lesions en retina central, però sobretot en retina perifèrica en casos de: Diabetis ocular, despreniment de retina, tumors intraoculars i malalties vasculars retinianes.
La combinació amb la autofluorescència retiniana, tant central com perifèrica, assegura el diagnòstic i permet el control evolutiu en casos de: Degeneració macular associada a l’edat, retinosi pigmentària, distròfies maculars, com a malaltia de Stargard, distròfies en patró, distròfia de Best, distròfies vitel•lina de l’adult, lesions pigmentades de la retina (nevus retinal), dipòsits sub-retinianes centrals i perifèrics (druses) i coriorretinopatía serosa central.
Igualment el Dr. Zapata considera interessant assenyalar altres avantatges de la utilització de l’Optomap: “Hi ha indicis (publicacions d’estudis pilots) que els malalts d’Alzhèimer poden presentar determinades alteracions retinianes, fins i tot en fases inicials de la malaltia. Hem iniciat una col•laboració amb la unitat de demències de l’Hospital de Santa Caterina (referent nacional) per estudiar la retina dels pacients amb Alzhèimer. Es realitzaran una sèrie de proves entre elles el Optomap o la Tomografia de coherència òptica (OCT) -que és equivalent a un escàner de la retina, i l’Institut disposa també d’un d’última generació- per valorar les troballes retinians com a biomarcador de la demència”.
