28 nov. 2023 ESCOLA SERT: Clínica Girona, confort acústic, accessibilitat i sostenibilitat com a necessitats vitals
10 novembre 2023
La nova Clínica Girona és un edifici dissenyat a mida i amb un objectiu clar: actualitzar i posar en valor els serveis d’un hospital amb gairebé 90 anys d’història. La clínica, molt arrelada a les comarques gironines, triplica ara la seva superfície i es modernitza de la mà de PMMT Forward Thinking Archictecture.
.
Article publicat per l’Escola de pràctica professional Josep Lluís Sert, centre formatiu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
.
La nova Clínica Girona és ja una realitat. Ubicada al carrer de Barcelona, el centre triplica l’espai de la seu original des d’on fa gairebé 9 dècades es dona assistència mèdica ininterrompuda. Ara, el nou edifici amb més de 41.000 metres quadrats incorpora l’accessibilitat total o la sostenibilitat en tots els seus serveis i activitats. S’ha convertit en un edifici innovador i funcional que posa en valor el compromís amb la salut de les persones i del planeta.
Les obres de construcció han durat poc més de tres anys i donen resposta a un projecte arquitectònic liderat per PMMT Arquitectura, especialistes en hospitals.
Les obres de renovació han permès triplicar l’espai de la seu original. (© DEL RIO BANI)
Les zones interiors s’han pensat des del punt de vista de la humanització
Un dels condicionants a l’hora de plantejar el nou centre va ser, per a ells, la característica del terreny on es troba. En particular, la seva proximitat a les vies del tren. Aquest fet va obligar a fer un estudi previ de vibracions que va concloure que els moviments que emetien els trens en passar es transmetien a l’edifici.
Per tant, “calia minimitzar-les de cara a aconseguir confort acústic i evitar que perjudiquessin equips d’alta sensibilitat o intervencions quirúrgiques més sensibles”, expliquen des de PMMT Arquitectura. Per solucionar aquest problema, calia doncs implantar solucions innovadores.
“La problemàtica de les vibracions va requerir una solució d’alta complexitat tècnica, implicant també un augment de pressupost que amb una estructura convencional no hauria existit”, recorda Maximià Torruella, fundador de l’estudi d’arquitectura.
La proposta innovadora es va centrar en tota l’estructura de la Clínica Girona, que ara està recolzada sobre 600 caixes de molles, instal·lades sobre els pilars de planta soterrani -1. “Les molles fan de faixa entre dos edificis i les plantes”, comenten des de PMMT Arquitectura.
És a dir, aquesta faixa permet absorbir les vibracions que es transmeten pel terreny i no les emet cap a l’estructura de la Clínica. Els resultats són tot un èxit: la reducció de les vibracions està entorn els 15-20 dB, passant de 81 dB emesos pel tren a una apreciació de 58-68 dB dins la Clínica.
S’han utilitzat materials amb baixes emissions de compostos orgànics volàtils per a garantir espais saludables. (© DEL RIO BANI)
En el disseny de la nova Clínica Girona s’ha seguit el sistema paramètric que, aplicat en tot l’edifici, segueix la voluntat d’aconseguir un sistema de distribució modular el més flexible possible
Mantenir el diàleg amb la ciutat
El principal objectiu d’aquest projecte era actualitzar els serveis d’un hospital amb molta història. Un punt que afavoria aquesta rentada de cara era “poder fer un edifici completament nou i a una nova ubicació”, consideren des de l’estudi d’arquitectura encarregat del projecte.
La clínica disposava d’una parcel.la buida, després d’un temps de cerca i estudis de viabilitat, situada al sector sud de Girona. Allà, la nova Clínica es va concebre com un nou equipament sanitari, que seria un referent a la demarcació.
El nou edifici es va dissenyar a mida, adequant-se al model de negoci del client, i en atenció a un Pla Funcional redactat per PMMT Arquitectura. Aquest nou Pla Funcional tenia el compromís d’actualitzar i enfortir els serveis d’un hospital amb quasi 90 anys d’història, i molt arrelat a la ciutat. La nova clínica triplica la superfície construïda de l’antiga seu, i amplia el nombre d’especialitats amb la voluntat d’oferir un servei sanitari complet i convertir-se en una referència del sector privat a Catalunya.
A més, l’hospital reneix amb la voluntat de crear un diàleg amb el seu entorn. Els edificis formen part del teixit urbà de les ciutats. Les ciutats han de ser espais pensats des de l’individu que les habita.
El centre té garantida l’adaptació a les necessitats futures del sector. (© DEL RIO BANI)
Es va optar pel terratzo en el 80% dels paviments
Els edificis, i en especial els gran equipaments, han garantir aquest diàleg amb la ciutat. “En el nostre cas, vam buscar aquest diàleg seguint dues estratègies: una formal, a nivell volumètric i que s’adequava als paràmetres urbanístics establerts al PGOUM de Girona; i una segona estratègia, de relació entre l’interior de l’edifici i el carrer”, resumeixen des de PMMT Arquitectura.
És a dir, la clínica té dos accessos principals que es formalitzen mitjançant dues façanes laterals que marquen les dues fites de referència, una vinculada a l’accés de la ciutat i l’altre disposada mirant a la ciutat.
Pel que fa a la relació interior-exterior, aquests dos accessos principals donen a un gran vestíbul que permet la comunicació vertical, física i visual de les quatre primeres plantes.
“Aquestes plantes estan connectades mitjançant ascensors i escales, que conflueixen de manera física i visual amb les quatre plantes ambulatòries. Es genera un espai central de quatre alçades que permet la relació amb el carrer, gràcies a la transparència aconseguida amb el mur cortina que tanca la façana”, explica Maximià Torruella.
Aquest espai de circulació més pública pretén tenir relació visual amb la vida del carrer de Barcelona, nova seu del centre, creant un gran bulevard tant interior com exterior de circulació de persones.
Clínica Girona, promoure i garantir la salut
Per la seva banda, els espais interiors de l’edifici s’han pensat des del punt de vista de la humanització i la salut, cercant sempre un disseny centrat en l’usuari. Seguint la metodologia Friendly Materials®, durant la fase de selecció dels materials es van triar materials saludables que garanteixen una millor qualitat de l’aire interior.
Els espais interiors de l’edifici s’han pensat des del punt de vista de la humanització i la salut. (© DEL RIO BANI)
El nou edifici suma més de 41.000 metres quadrats, més de 100 habitacions i diverses plantes
Així, per exemple es va optar pel terratzo en el 80% dels paviments de la Clínica Girona, i l’altre 20% per ceràmica rectificada, per a banys i ales humides. Ambdós casos materials petris i inerts.
Amb l’objectiu de promoure la salut als espais interiors, també s’ha instal·lat la maneta FSB 1233 Clear Code Architecture Handle a totes les portes de la Clínica Girona. Aquesta, expliquen des de PMMT Arquitectura, a banda d’estar dissenyada per incorporar al dors una etiqueta d’informació en Braille, té un tractament antibacterià. Per tant, evita la propagació de malalties a través d’aquest element habitualment manipulat per un gran nombre de persones.
Polivalència: què requereix un espai mèdic?
El nou edifici suma més de 41.000 metres quadrats, més de 100 habitacions i diverses plantes. Un equipament d’aquestes característiques requeria de velocitat en les fases de disseny i construcció, però també el poder assegurar que fos un edifici capaç d’adaptar-se a les necessitats futures. El ritme canviant del sector sanitari és una realitat a la que s’havia de donar resposta.
Va ser per això que es van aplicar criteris de disseny dels Hospitals Paramètrics, que garanteixen que un mateix disseny s’adapti a múltiples casuístiques sanitàries. D’una banda, perquè les circulacions de l’edifici, tant públiques com tècniques, estan separades i ben jerarquitzades; i, per altra banda, perquè el disseny de l’estructura i de la façana modular no limiten la distribució de l’espai interior.
L’edifici es va començar a dissenyar sobre una malla estructural ortogonal de 7,5×7,5 metres. És la idònia per a un edifici hospitalari de les característiques de la nova Clínica Girona ja que permet aquesta màxima polivalència tant en la distribució actual com en la futura.
Un cop definida la malla estructural i les circulacions principals diferenciades, es van incorporar tres patis. Aquests es van disposar cada tres crugies i són els que permeten que espais que podien ser inicialment interior passessin a disposar d’il·luminació i ventilació natural.
L’espai central de quatre altures permet una relació amb el carrer, gràcies a la transparència que dona el mur cortina en la façana. (© DEL RIO BANI)
“Tot això redueix molt l’impacte de la intervenció, en el cas de necessitar adaptar una part de l’edifici als nous requeriments de l’ús tant durant la fase de los obres o bé en el seu futur”, resumeixen des de l’equip d’arquitectes.
Un edifici ecològic, accessible i segur
Un altre aspecte indispensable en aquest nou projecte mèdic era implantar criteris de sostenibilitat. “No s’ha de perdre de vista que un edifici hospitalari és una màquina que funciona durant 24h. Això implica una elevada demanda d’energia per al seu funcionament normal, i cal doncs una estratègia directa de cara a reduir-lo al màxim”, comenta Luis Gotor, director d’Operacions i arquitecte associat.
En aquesta línia, PMMT Arquitectura va tenir clar des de l’inici d’aquest projecte que sí o sí s’havia d’apostar per mesures clares de sostenibilitat. A més, era indispensable arriscar en quant a l’accessibilitat. “Sembla senzill per la tipologia d’usuari que pot trobar-se a un centre mèdic, però en el nostre cas, hem apostat per una accessibilitat plena. És a dir, a tota la clínica”, puntualitzen.
Durant la fase de selecció dels materials es van triar aquells més saludables que garanteixen una millor qualitat de l’aire interior. (© DEL RIO BANI)
Tots els usuaris hi tenen cabuda. Per aquest motiu, “a la concepció de la Clínica s’han aplicat els criteris del mètode Clear Code Architecture® que promou construir espais per a tothom i l’arquitectura socialment responsable”, diu Patricio Martínez, fundador de PMMT Arquitectura. Així, s’han incorporat senyals i mapes tàctils per orientar als accessos, punts d’arribada a cada planta, recordatoris i fletxes direccionals, etc.
Finalment, a més de la sostenibilitat i l’accessibilitat, també s’ha treballat en la seguretat. Aquí entren en joc, per exemple, les noves finestres basades en el mètode japonès de “poka-yoke”, que es podria traduir com “a prova d’errors”. Es tracta d’una tècnica de control de qualitat, que s’aplica per evitar errors, tant humans com automatitzats, a l’operativa d’un sistema.
Per tant, de la mà del sistema paramètric aplicat a tot l’edifici, es va afegir la inclusió de la finestra paramètrica. Aquesta es compon de perfils extrudits d’alumini, dissenyats a partir de diferents matrius. Cada mòdul de la finestra es compon d’una part practicable i una altra de fixa, unides per un muntant vertical que fa que la fusteria sigui autoportant i s’independitzi de la subestructura vertical interior.
Àngela Zorrilla
Redacció Escola Sert
https://www.escolasert.com/ca/blog/clinica-girona-confort-acustic
