22 ag. 2012 DIARI DE GIRONA: Descobrir la mòmia sense desembenar-la
GIRONA | MARTÍ SANTIAGO
L’anàlisi a l’institut de medicina legal i forense de girona realitzat ahir.Els metges forenses observen els dos tipus d’embenatge de la mòmia.El cadàver té el nas aixafat per l’embenatge o per haver estat de bocaterrosa. Un dels tubs usats per protegir les extraccions.
Ningú despertarà mai la mòmia del Museu Darder del repòs etern que li van garantir els seus embalsamadors però el cadàver dessecat seguirà viatjant pel món dels vius dins una caixa d’aglomerat folrada de plàstic amb bombolles per embalar. Com a mínim fins que l’hagin analitzat científicament i el puguin tornar a exhibir dins una vitrina especificant alguna cosa més que “Ser humà embolcallat”.
I l’interès científic per descobrir qui hi ha sota la mortalla va aconseguir que ahir s’estengués el cos consumit per la mort i la momificació damunt la taula d’autòpsies de l’Institut de Medicina Legal de Girona on els forenses i egiptòlegs el van analitzar i van extreure mostres que permetran determinar el sexe, l’edat, el segle en què va morir, el mètode d’embalsamament, els elements que van utilitzar-se i la procedència del cadàver. En manquen dues per falta d’autorització: els talls de l’embenat exterior i interior que permetran descobrir la procedència del lli utilitzat i el nombre de nusos que aquest té -varien segons les dinasties faraòniques-, i fragments de teixit tou del cos per obtenir ADN -en condicions de calor no sobreviu més de 500 anys-.
Les conclusions trigaran temps. Falten especialistes que han d’analitzar el cos i cadascun d’ells haurà d’emetre els seus raonaments quan els posin en comú i, com si fos un conclave, es determini la posició oficial de la comunitat científica. Habemus mumia.
Buscant que la mort parli
El cadàver és contradictori i per això fascina els especialistes. Mesura 1,85 metres d’alçada, que són vint centímetres més que la mitjana de l’antic Egipte; l’embenatge presenta lligadures a base de puntades cosides que no són típiques de les tècniques egípcies de momificació, com tampoc ho és la manera en com van embenar-se les mans -estan embolicades de forma sencera i no dit a dit-; el cos està ple de filferros que denoten un excel•lent treball de taxidèrmia; i la momificació “natural” dels peus contrasta amb la del crani que té un color argentat i ha quedat dur com un roc talment li haguessin aplicat una solució de plom; no té l’os etmoides trencat ni restes de cervell i drogues dins el crani com les mòmies egípcies però el casquet que li embena el cap “és típic de les mòmies coptes” indica l’egiptòleg Albert Isidro, qui afegeix que la mòmia “ha estat dissenyada a la manera de l’antic egipte”.
Per això també es pregunta el cap dels forenses gironins, Narcís Bardalet, si “un no egipci embalsamat segons les tècniques egípcies pot considerar-se una mòmia egípcia?” o viceversa.
ESCÀNER COMPLET DEL COS, A LA CLÍNICA GIRONA
De moment s’ha escanejat el cos completament per l’equip de radiologia de la Clínica Girona, cosa que permetrà esbrinar el sexe del cadàver i apropar-se a la seva edat en un ventall d’entre 10 i 15 anys. A més, les especialistes en odontologia forense Anna Hospital i Maria José Adserias van observar que l’individu embolcallat disposava d’una bona dentadura, sense cap tractament però amb dues càries i algunes dents que s’havien perdut post mortem.
El cos no es pot desembolicar però és evident que ha estat molt manipulat i per això hi ha tres coses a resoldre: determinar si la mòmia és egípcia, descobrir si l’embenatge és posterior i aclarir quan es va fer el treball de taxidèrmia.
Més info: Llegir la notícia al Diari de Girona
Font: DIARI DE GIRONA
