27 abr. 2020 DIARI DE GIRONA: Dr. Narcís Solà i Camps
Necrològiques destacades del 26 d’abril de 2020
Narcís Solà i Camps (Girona, 1921) va morir divendres a l’edat de 98 anys. Fill del Barri Vell −de la Rambla, per ser exactes− va ser el primer a decantar-se per estudiar medicina en una família d’oculistes, els de l’Òptica Solà. Un canvi que va suposar l’inici d’una de les nissagues de radiòlegs més pròspera de Girona, ja que tant un dels seus fills com un dels seus nets exerceixen aquesta mateixa especialitat.
Després de superar uns estudis secundaris interromputs per la Guerra Civil, Solà va acabar medicina a la Universitat de Barcelona i va fer la residència a la capital catalana sota la tutela del doctor Josep Maria Vilaseca. «En aquella època la radiologia era una especialitat poc coneguda, amb aparells molt costosos i instruments una mica rudimentaris», recorda el seu fill, Narcís Solà Pascual.
Acabada la residència, Solà va tornar a Girona, i l’any 1951 es va associar al Dr. Reyner i van formar la dupla Solà-Reyner. Primer van obrir una consulta de radiologia a la plaça Calvet i Rubalcaba i posteriorment, l’any 1965, van adquirir −de manera conjunta amb més metges− les accions de la Clínica Girona. «Recordo que explicava sempre que el primer dia que van obrir aquella consulta només van tenir un client! Després ja es van instal·lar a la Clínica Girona, i era molt treballador, molt entregat a la seva feina», afegeix Narcís.
Solà tenia 12 anys quan es va inaugurar la Clínica Girona, el 15 de març de 1934. En el llibre del 75è aniversari de l’efemèride, relata que va ser un avenç molt important perquè era la primera clínica privada de la ciutat. En aquesta clínica, Solà va veure la digitalització de la seva professió, que va passar de revelar les radiografies en habitacions fosques a la invenció dels TACs i les ecografies, i va ser també aquí on va veure la continuació del seu llegat gràcies a la implicació dels seus fills i els seus nets en el projecte.
El seu entorn destaca que fins al final dels seus dies va gaudir d’una memòria «extraordinària», d’un bon estat de salut, i que la seva vinculació a la ciutat estarà sempre marcada per ser un dels impulsors de la modernització de la Clínica Girona, un espai on acudia cada dia fins fa gairebé un any.
«Anava sempre al despatx dels radiòlegs de la Clínica i es posava a llegir el diari o feia petar la xerrada, recordo que amb l’Enric Mirambell, el periodista, no paraven mai de xerrar perquè els dos tenien una memòria infinita!», explica Peio Solà, un dels seus nets, que conclou que «ens va ensenyar molt i ha tingut una qualitat de vida molt bona fins al final».
https://mas.diaridegirona.cat/necrologiques/26-abril-2020.html
