26 oct. 2012 DIARI DE GIRONA: Mor el mestre Josep Viader

GIRONA | D.B.
Poques persones tenen l’honor de poder veure en vida un carrer i un auditori batejats amb el seu nom. El fet dóna una idea del grau excepcional de reconeixement amb què una ciutat, en aquest cas Girona, ha volgut agrair les aportacions a un dels seus ciutadans.
El músic, compositor, instrumentista i pedagog Josep Viader (Girona, 1917), que té dedicat un carrer del barri Devesa-Güell i l’auditori de la Casa de Cultura, va morir ahir al matí a la Clínica Girona, als 95 anys d’edat. Durant el darrer any la salut se li havia complicat i la vida se li va apagar suaument com una espelma.

Anna Maria, filla única del popularment conegut com a mestre Viader, va expressar en declaracions a aquest diari, no sense emoció, el “privilegi” que per a ella ha representat tenir un pare “que ha sigut feliç treballant en el que li agradava”.
Els familiars es trobaran aquest matí a les 10 del matí al tanatori. El funeral tindrà lloc demà dissabte a les 11 del matí a l’església del Mercadal, on ell va acudir fins que la salut li va permetre per fer sonar l’orgue del temple.

Un jove Josep Viader va ser professor de música de l’escola La Normal de Girona, centre que va acabar dirigint (1945-1985). Va ser director de la coral masculina del GEiEG, que va tenir un gran impacte l’any 1953 quan va resultar premiada en un concurs a la ciutat italiana d’Arezzo.

Viader es va incoporar al Conservatori de Música de Girona l’any 1949 i va acabar dirigint el centre fins al 1985.
De 1940 a 1976 va ser representant del sindicat i de la mútua dels músics. De 1958 a 1964 va ser regidor municipal de Girona. També va ser membre de la Comissió Diocesana d’Art Sacre.
El 1957 va crear a Coral Polifònica de Girona, que va dirigir fins al 1989, per deixar un planter de gent jove que va donar lloc a la coral Sava Nova i al grup Intermedi.

El 1982 va ser escollit per votació popular Gironí de l’Any, i entre els homenatges rebuts destaca el que li va retre la Polifònica de Girona el 26 de maig de 1990 al Teatre Municipal. Tenia en possessió la medalla Francesc Macià (1990) i el 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi del Govern català.

El seu alumne Joan Domènech, exalcalde de Lloret de Mar i estudiós de la cultura tradicional, autor de la biografia Josep Viader i Moliner. De la música de cobla a la polifonia (GISC, Col•lecció Mos, 21) el descrivia ahir en la seva vessant de compositor de sardanes: “Com passa amb tots els bons músics, les seves sardanes són més d’escoltar que de ballar”.

El mestre Viader és autor d’una abundant obra musical religiosa i polifònica, que queda ressenyada d’una manera exhaustiva al llibre esmentat. Va col•laborar amb el grup d’havaneres i cançons populars Terra Endins. També va protagonitzar nombrosos enregistraments discogràfics de sardanes i de cant coral. Ell va armonitzar la versió coral d’Els Segadors per a l’enregistrament oficial de la Generalitat de Catalunya.
Jordi Vilamitjana el va definir en un detallat treball biogràfic al Diari de Girona (25/06/2000) com “el músic de les comarques gironines més significat i condecorat”.

Per Enric Mirambell, Viader era qui “en una executòria molt llarga de treball i aplicació, no només interpreta, compon, ensenya i dirigeix música al més alt nivell, sinó que alhora realitza una labor de caràcter social de gran rellevància”.

Més info: Llegir la notícia al DIARI DE GIRONA
Font: DIARI DE GIRONA