21 març 2017 EL MÓN: Josep Brugada: “Ens hem tornat bojos amb el ‘running’”
El prestigiós cardiòleg alerta de “l’obsessió creixent per la pràctica esportiva sense control mèdic”, i reclama a les escoles “un esforç més gran per inculcar hàbits saludables als nanos”
El Dr. Josep Brugada és el Director Mèdic de la Unitat d’Arítmies i Electrofisiologia del Servei d’Hemodinàmica de Clínica Girona
per Gemma Aguilera 11/03/2017
FOTOGRAFIA: El doctor Josep Brugada és una referència internacional en el tractament d’arítmies | Jordi Borràs
El doctor Josep Brugada (Banyoles, 1958) és una referència internacional en el tractament d’arítmies cardíaques i expert en mort sobtada. L’any 1992 va descobrir amb el seu germà un trastorn genètic que afecta els canals elèctrics del cor i que provoca una arítmia que pot derivar en una mort sobtada. Es va batejar com la síndrome de Brugada. Ha passat per diversos hospitals de referència en cardiologia, entre els quals el Clínic, i ara passa consulta al Centre Cardiovascular Sant Jordi. Va deixar de fumar fa 18 anys i surt el cap de setmana en bicicleta. Creu en l’esport com una assegurança de vida que tothom hauria de contractar, però amb una clàusula que n’evités els abusos. És també un dels responsables de vetllar per la salut cardiovascular dels jugadors del Barça –va predir la remuntada 6-1 contra el PSG– i presideix l’Associació Barcelona Salut, que amb institucions com l’Associació de Farmàcies de Barcelona o la distribuïdora de medicaments Fedefarma, impulsa el projecte “Barcelona, territori cardioprotegit”, que instal·la desfibril·ladors a les farmàcies que poden salvar vides.
Doctor, el 30% de les morts a casa nostra són causades per malalties cardiovasculars, frec a frec amb les morts per càncer. Però té la sensació, i la constatació mèdica, que en general la societat no està en alerta?
És veritat, no estem prou en guàrdia i no hi ha prou consciència dels estralls que provoca una mala salut cardiovascular. Potser la raó per la qual la societat està massa relaxada davant d’aquest perill és que les mesures preventives que expliquem als nostres pacients no agraden a tothom. Hi ha gent que segueix una alimentació sana i fa esport, però hi ha moltíssima altra gent que creu que si no pot menjar el que vol, no pot beure el que vol, no pot fumar i ha de fer esport, la seva vida és un desastre.
Vist així, tenen una mica de raó.
Els cardiòlegs semblem capellans! Ens passem el dia prohibint. Potser hem de començar a donar el mateix missatge però en positiu. Si vostè no té sobrepès no es cansarà, si no fuma respirarà més bé… Això de prohibir sempre té mal pronòstic, perquè la gent acaba anant en contra de les prohibicions.
Algunes prohibicions han estat útils, com per exemple, la llei antitabac. Les mesures coercitives en salut són eficients a llarg termini?
L’ideal és que la gent entengui que no fumar és un benefici directe per a la seva qualitat de vida sense que ningú li ho hagi de prohibir. Però és clar, si limites els espais on es pot fumar, al final funciona, malgrat que alguns polítics s’hi van oposar ferotgement! Deien que tancarien tots els bars i restaurants… El resultat és una millora en la salut de la població i establiments sense aquella ferum tan horrible!
Per la llei o per voluntat pròpia, els catalans anem fent bondat?
Ho fem prou bé. Menys en un paràmetre, l’obesitat infantil, que creix dramàticament. A l’escola tots els menús estan molt ben balancejats, però si a la tarda els dones un Bollycao i a la nit una pizza, i per comptes de fer esport veuen la tele s’enganxen als videojocs, ho acabes desmuntant tot.
Els nens mengen allò que els pares els donen. L’escola ha de fer la feina pedagògica que no fan alguns pares?
Claríssimament, sí. L’escola ha de ser transmissora d’hàbits saludables. Penso que hauríem de dedicar més esforços a les aules perquè els nanos surtin de l’escola amb els hàbits ben apresos. Que surtin militants antitabac i militants anti menjar escombraria per convenciment, perquè els han explicat que és dolent per a ells i per als seus pares.
Sovint, fins que no rebem un avís clar no parem atenció ni a l’alimentació ni a l’exercici físic. Les malalties cardiovasculars avisen de forma clara?
No, aquest és el problema. Els factors de risc de patir un accident cardiovascular no tenen un efecte immediat visible per al pacient. Com a metge pots tractar una persona d’hipertensió i la persona li és igual prendre o no la pastilla, perquè en general es troba bé tret de casos molt severs. Des del punt de vista físic, un hipertens no té cap problema, la pastilla no li canvia el seu benestar. Per això és complex de fer-li entendre que ha de tenir la pressió controlada perquè no li acabi provocant una malaltia. Mireu, el 40% de la gent no es pren les pastilles, el compliment terapèutic és molt baix al nostre país. Estem parlant que gairebé una de cada dues pastilles que receptem el pacient no se les pren de forma regular. Et diuen que sí, però els metges sabem que no és cert.
Sort que tracta amb adults!
Bé… En tot cas, potser els sanitaris podem fer un esforç més gran. Els metges, el personal d’infermeria i també els farmacèutics. Les farmàcies poden fer molta feina perquè el pacient es prengui la medicació, perquè es prenguin el que toca, ni més ni menys. I els metges hem d’explicar molt bé al pacient quin tractament li posem i per què, i no simplement donant-li tres pastilles. El tractament s’ha de complir, i aquí és on hem de fer pinya tot el personal que ens dediquem a la salut dels ciutadans.
Pot descriure el perfil d’un candidat a patir una malaltia cardiovascular?
Home, més de 45 anys i amb antecedents genètics. Si és el vostre cas, teniu molts números per tenir un problema. Per tant, el meu consell és que no compreu més números per a aquesta loteria i comenceu a cuidar-vos. Hi ha factors de risc com el sexe, l’edat i la genètica que no podem canviar, però molts altres només depenen de la nostra actitud.
Es referia a l’herència genètica. De fet, vostè i el seu germà van descriure l’any 1992 una alteració genètica que pot provocar la mort sobtada. La síndrome de Brugada. Fins a quin punt aquesta herència condemna una persona a tenir problemes cardiovasculars?
L’herència genètica té un pes molt elevat en moltes malalties, algunes del es quals, clarament determinades per la genètica, com la síndrome de Brugada. El que es discuteix molt ara és, en l’individu que fa un infart quina part és genètica i quina correspon als factors de risc que es poden controlar. Aquí tenim la clau de volta, serà la gran qüestió els propers anys. En tot cas, sí que sabem que una persona amb molt mala genètica, si controles tots els factors de risc modificables, pot estar millor que algú que, tenint una genètica perfecta, es dedica a fumar, no fa esport i menja malament.
Vostè assegura que l’esport és una assegurança de vida. Però es dedica també a estudiar la mort sobtada. I ens diu que cada vegada es mor més gent practicant esport…
És que és ben bé així! L’esport et dóna vida, la persona que fa esport viu més i millor que la persona que no en fa, no hi ha cap dubte. Però et pot treure la vida si ets un imprudent. Ens hem tornat bojos amb el running! Ara ens pensem que tothom pot fer triatlons i ultra-maratons, i a sobre sense cap control. Començo a entrenar i em poso uns objectius totalment bojos cada vegada més bèsties, reptes personals que per a qui se’ls posa és molt motivador… Però no tothom pot fer exercici físic a cost zero. El cos no està preparat per fer aquests esforços i estem passant tots els límits.
Cada vegada hi ha més oferta de curses esportives de tota mena. És un perill que proliferin aquestes activitats a la nostra societat?
La immensa majoria de la població no està preparada per fer una ultra marató. No és normal que cada vegada s’organitzin més ultra-maratons i s’hagin de tancar inscripcions perquè hi ha milers de persones que s’hi volen inscriure. Desgraciadament, quan comença el bon temps cada cap de setmana enterrem algú per mort sobtada.
L’estadística treu les ganes de posar-se unes vambes…
Posem-hi seny tots plegats. Ja entenc que hi ha gent que queda com drogada d’exercici físic i cada vegada en necessita més, però és que és una addició claríssima cada vegada més estesa. I et pot acabar matant.
S’ha convertit en una droga, l’esport d’alta intensitat?
Cada vegada veiem més gent absolutament obsessionada amb l’esport i l’exercici físic. I si li dius que limiti la quantitat d’hores a la setmana, és com si li clavessis un ganivet. No ho entén ni ho vol entendre perquè està obsessionat, i això té a veure amb les endorfines, una substància que genera plaer. Si fas exercici físic i sues, després et trobes bé perquè has generat plaer. Si ho portes a l’extrem de fer-ho cada dia i a fons, entres en una dinàmica d’efecte positiu constant, i així es crea l’addició. Afecta sobretot persones a partir dels 40 anys, que no han fet esport de forma regular en tota la seva vida, fins que descobreixen que poden córrer cada vegada més, i que allò que els semblava impossible ja no ho és i es poden posar reptes cada vegada més bèsties. Si es fa amb seny i amb la supervisió mèdica té sentit, però si es fa sense cap control el risc és dispara.
Sembla que no es troba massa runners de més de 40 anys a la seva consulta…
És molt sorprenent que gent que fa maratons o altres activitats físiques potents i no ha vist mai un cardiòleg. I encara pitjor, moltes vegades la gent no va al cardiòleg perquè té por que li diguin que no podrà fer esport. Tenen por que els trobin alguna cosa, i són capaços de visitar diversos metges fins que algú li diu que endavant.
Vostè també recomana una actitud positiva davant la vida com a mesura de prevenció de malalties cardiovasculars.
Si ets una persona feliç en la teva vida, amb els teus amics, la teva família i la feina, probablement et cuidaràs, i per tant, tindràs una qualitat de vida superior i viuràs més anys.
Font: EL MÓN:
http://elmon.cat/noticia/190759/josep-brugada-ens-hem-tornat-bojos-amb-el-running
