01 jul. 2016 EL PERIODICO DE CATALUNYA: La millor nota de Girona, 9,7: “Em sabia la paronímia i hauria encertat la catàfora”
La seva mare és infermera de Clínica Girona
David Ramírez vol ser metge i reparteix el seu temps lliure entre el bàsquet i l’edició de la Viquipèdia
DIJOUS, 30 DE JUNY DEL 2016 – 13:40 CEST
A més d’un cervell privilegiat, David Ramírez té un cos que destaca sobre la mitjana. Fa 1,90 metres i pesa 120 quilos. És un jovial grandàs que, com molts dels de la seva talla, també és unapassionat del bàsquet. Un esport que practica regularment des dels 6 anys al club de bàsquet del seu barri, Santa Eugènia, a la ciutat de Girona.
Estudiant dels Maristes, aquest alumne brillant va treure un 9,70a l’examen de selectivitat, una mica per sota del 9,76 que va treure de mitjana en l’últim curs de batxillerat. “Tinc facilitat per estudiar i també hi poso dedicació, encara que hi ha gent que necessita més hores que jo, però tinc la sort que gairebé tot el que he estudiat se’m dóna bé i, com m’agrada molt, no em costa posar-hi hores. Això és una sort immensa, que molta gent no té”, reconeix.
A més del bàsquet, una altra de les seves grans aficions és editar a la Viquipèdia, una tasca voluntària de la qual diu que ha “après molt”. El seu interès enciclopèdic aborda diferents branques, encara que una de les seves debilitats és participar en la viquipèdia catalana en temes de bàsquet.
PASSIÓ I ENTUSIASME
“Aquesta activitat em serveix per tenir coneixements de tot tipus”, reflexiona David, que malgrat el seu caràcter estudiós no es considera un típic ‘empollon’ que està tancat tot el dia al laboratori. Al contrari, és una persona extravertida a la qual li agrada sortir amb els amics. Com a estudiant, destaca sobre la mitjana, però en els seus bons resultats també hi influeix la passió i l’entusiasme que sent per tot allò que li agrada. És dels que es bolquen.
Respecte a l’examen de selectivitat, el va trobar “bastant assequible”, i no va caure en cap trampa, ni en la de la famosaparonímia, una figura retòrica que cinc dies abans de l’examen va explicar a tota la seva classe. “Tinc una facilitat especial per les figures retòriques, si l’any passat m’arriben a preguntar allò de lacatàfora també ho hauria respost bé”, afirma.
Tot i així, no esperava obtenir tan bona nota. “Ni de conya”, admet, encara que reconeix que la prova va ser per a ell relativament fàcil. En Anglès, per exemple, va treure un 10, i en Ciències de la Terra diu que va brodar l’examen. Aquesta assignatura se li dóna especialment bé, com demostra el fet que aquest any ha guanyat la fase provincial de les olimpíades de Geologia, cosa que li ha donat una matrícula gratuïta en el seu primer any d’universitat.
UNA FACULTAT PIONERA
Vol fer medicina a Girona i creu que no tindrà cap problema perquè les notes que ha tret són superiors a les de tall que van exigir l’any passat. Sap que a la facultat de Girona utilitzen un sistema innovador, en què s’incentiva la investigació dels alumnes més que la memorització dels apunts, per aquest motiu, i per la proximitat geogràfica, vol cursar allà els estudis. “En la primera i segona promoció, tots els alumnes van aprovar el Mir i van obtenir plaça”, comenta. “Tothom tenia dubtes sobre aquest sistema, era molt experimental, en altres països està de moda però ningú sabia com funcionaria aquí”, explica.
Una vocació per la medicina que li va sorgir quan tenia uns 14 anys, un interès relativament de bastant jove en què pot haver influït la professió de la seva mare, que és infermera i treballa a la Clínica Girona. “Sempre m’havien agradat Ciències, però no va ser fins aquella edat que vaig veure molt clar que volia ser metge”, recorda.
Entre les especialitats que més l’atrauen esmenta neurologia i medicina esportiva, aquesta última, en gran mesura, per la seva afició al bàsquet.
