17 ag. 2012 EL PUNT AVUI: El misteri de la mòmia
Les històries sobre la suposada mòmia egípcia del Darder es basen en la tradició oral i no s’ha pogut verificar si són història o llegenda.
Conten que el cònsol del Caire la va regalar a Francesc Darder.
17/08/12 02:00 – BANYOLES – TURA SOLER
L’embenat de les cames, separades, fa sospitar que no es tracta de cap mòmia egípcia
“Ser humà embolcallat.” És la breu descripció que fa el Museu Darder de la mòmia que la setmana que ve serà inspeccionada a fons pels científics per intentar desentrellar el misteri dels seus orígens.
Abans de passar pels escàners, TAC i aparells de radiografia, els experts creuen que el “ser embolcallat” tant podria haver mort fa 150 anys com en fa 2.500.
Tot el que s’ha escrit sobre la biografia de la mòmia es basa en històries orals que poden tenir el seu origen tant en la història com en la llegenda o la imaginació. Una de les històries més repetides apunta que la mòmia va ser un regal que Eduard Toda, nomenat cònsol d’Espanya al Caire el 1884, va fer al famós veterinari i taxidermista Francesc Darder.
Aquesta història podria enllaçar amb la que explica Josep Pla, que diu que li va explicar el doctor Corominas, en una visita al museu, que Darder va entrar la mòmia per la duana declarant-la com a “bacallà sec”, ja que a la llista d’aranzels no s’hi incloïen les mòmies. Però cap documentació certifica la veracitat d’aquesta història que, d’entrada, avalaria la possibilitat que la mòmia fos egípcia, i n’hi ha d’altres que apunten que el cos del “ser humà embolcallat” també podria provenir d’alguna víctima de la guerra del francès i que el cadàver s’hagués reciclat, amb objectius pedagògics, per ensenyar les tècniques d’embalsamament.
Tampoc es descarta la possibilitat que la mòmia, fos egípcia o no, fos a les mans de Darder, el veterinari, que la manipulés i incorporés elements propis de la taxidèrmia, la seva especialitat, per conservar-la o mantenir-la erta.
La mòmia, que durant anys va estar exposada com a egípcia al Museu Darder, va ser sotmesa el 1984 per part del doctor egiptòleg Josep Padró a unes radiografies que van revelar que tenia filferros que li aguantaven els ossos dels peus, uns elements que no lligaven gens amb els suposats orígens egipcis i les tècniques d’embalsamament de l’època dels faraons. El 2006, uns egiptòlegs empordanesos, entre ells Ricard Julià i Joan Baró, metge de Pals, van tornar a fer intents per revisar la mòmia, però no van avançar gaire, tot i que d’entrada van deduir que la mòmia no era egípcia. El fet que les cames estiguin separades i embolcallades per separat i no pas ajuntades amb l’embenat ho fa pensar. Com també que el cos fa aproximadament 1,85 metres, molt alt, quan la majoria dels faraons eren baixos.
Ara, els egiptòlegs han trobat el suport del director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC) a Girona, Narcís Bardalet, i altres especialistes forenses, antropòlegs, radiòlegs, odontòlegs, per tirar endavant un exhaustiu estudi de la mòmia.
La mòmia, en cotxe fúnebre
La mòmia, que ja ha sortit del Darder i ara està dipositada al centre de suport dels museus a Girona, serà conduïda la setmana que ve fins al centre de diagnòstic mèdic del carrer Juli Garreta amb un cotxe del servei de recollida de cadàvers de Mèmora. “És un cos humà i se l’ha de tractar com a tal”, remarca Bardalet.
Radiòleges de Clínica Girona
També s’han implicat en l’estudi radiòlegs de la clínica Girona.
Els estudiosos confien que amb l’anàlisis que li faran la setmana que ve arribaran a saber d’entrada si el cos és d’un home africà o caucàsic i la causa de la mort, sobretot, si aquesta va ser traumàtica.
L’estudi també permetrà comprovar si el cos té trencat l’ós esfenoides, fractura que provocaven els egipcis durant la momificació per poder extreure el cervell del difunt amb un ganxo a través del nas. Un cop li hagin fet totes les proves al centre mèdic, es traslladarà la mòmia, amb el cotxe fúnebre altre cop, fins a la sala d’autòpsies de l’Institut de Medecina Legal, a l’edifici dels jutjats, i allà l’examinaran en profunditat els especialistes forenses i científics de la Universitat de Barcelona.
Entre els especialistes hi haurà odontòlegs que s’encarregaran d’estudiar la mandíbula i el dentat, que, a primera vista, sembla que ja va tenir alguna modificació post mortem.
Després de totes les proves, la mòmia es tornarà al Darder, que decidirà si l’exposa i amb quina denominació, en funció dels resultats. Els estudiosos també s’encarregaran d’analitzar la correspondència del cònsol Toda per veure si troben missives enviades a Darder que facin referència a la mòmia i així puguin aclarir algun dels secrets que guarda.
Més info: Llegir la notícia al diari EL PUNT AVUI
Font: EL PUNT AVUI
