EL PUNT AVUI: Mor als 73 anys el metge de la Clínica Girona Eduard de Ribot i Mundet

 Membre d’una nissaga de metges, va ser cap dels serveis de medicina interna del centre

 En destaquen la seva vessant humana amb la gent gran

SOCIETAT – GIRONA – 23 març 2020

G. BUSQUETS ROS – GIRONA

“No tenia hores, sem­pre pen­dent, fins que es va jubi­lar”, expli­ca­ven, ahir a la tarda, fonts de la Clínica Girona fent referència a la dedi­cació i vocació de ser­vei de qui va ser durant més de qua­ranta anys un dels met­ges de referència del cen­tre i cap dels ser­veis de medi­cina interna. El metge gironí Edu­ard de Ribot i Mun­det (1946-2020) va morir ahir als 73 anys, víctima d’una llarga malal­tia.

El pre­si­dent del Col·legi de Met­ges de Girona, Josep Vila­plana, des­ta­cava la faceta humana d’Edu­ard de Ribot. Metge amb l’espe­ci­a­li­tat de medi­cina interna, es va dedi­car ple­na­ment, asse­nya­lava Vila­plana, a la “medi­cina assis­ten­cial”, ja que no va fer mai docència ni recerca. “Era molt cone­gut a Girona –recal­cava Vila­plana– i molt esti­mat, sobre­tot per la gent gran”, ja que “tenia molta cura dels paci­ents”.

Edu­ard de Ribot era fill, germà i pare de met­ges. Estava casat amb la també met­gessa Rosa M. Martínez i, dels sis fills del matri­moni, tres són també pro­fes­si­o­nals de la medi­cina: dos fills, Edu­ard i Dani, són odontòlegs i una filla, Rosa Maria, és inter­nista.

Era fill d’Edu­ard de Ribot i Bat­lle (Girona 1912-1991), que va ser el pre­cur­sor d’una nis­saga de pro­fes­si­o­nals de la medi­cina. Els De Ribot van ser una de les famílies de met­ges giro­nins reco­lli­des en el lli­bre Met­ges, clíniques i hos­pi­tals que l’edi­to­rial Gavar­res va publi­car el desem­bre del 2016. “El pare vivia la medi­cina amb passió, i això es trans­me­tia”, expli­cava en el lli­bre Con­cepció de Ribot –ger­mana d’Edu­ard de Ribot i Mun­det i també met­gessa–, una frase que resu­meix els motius per què una vin­tena de mem­bres de la família estan vin­cu­lats amb la medi­cina. Edu­ard de Ribot i Bat­lle va ser també, segons es des­taca en aquest lli­bre, un metge com­promès amb Girona. El 1945, va ser pen­do­nista d’honor dels mana­ies i, vint anys després, un dels impul­sors del col·legi Bell-lloc del Pla. El cro­nista ofi­cial de Girona, Enric Miram­bell, mort fa menys d’un mes, recor­dava en el lli­bre, l’exer­cici de la medi­cina d’Edu­ard de Ribot i Bat­lle, des­ta­cant-ne l’“ull clínic”. “El malalt hi tenia plena con­fiança. No estal­vi­ava temps ni paciència fins arri­bar al fons de la qüestió que havia de trac­tar.”

LA FRASE

Era molt estimat, sobretot per la gent gran, ja que cuidava molt bé dels seus pacientsJosep VilaplanaPRESIDENT DEL COL·LEGI DE METGES DE GIRONA

LA DATA

1974-2018Anys que va estartreballant a la Clínica Girona i en va ser cap de l’àrea de medicina general

Llegir l’article al diari El Punt Avui

L’article en pdf