18 gen. 2009 La Reproducció Humana

La Reproducció Humana i en concret l’estudi de l’esterilitat és una ciència complexa que requereix de diferents especialitats perquè es desenvolupi. Fa temps que ginecòlegs, andròlegs i biòlegs treballen conjuntament per desenvolupar noves eines diagnòstiques i nous tractaments que ens permetin solucionar la majoria de les indicacions de l’esterilitat.

L’especialització del personal i el desenvolupament de noves tecnologies ha fet que en els darrers anys s’hagi avançat molt en el camp de l’esterilitat i la reproducció humana. Segons dades de la OMS ( Organització Mundial de la Salut) l’esterilitat pot arribar a afectar fins a un 18 % de les parelles en edat reproductiva.

Quan cal consultar al metge?

Podem parlar de problema d’esterilitat quan, després d’un període d’un any de tenir relacions sexuals normals sense prendre cap mesura anticonceptiva, no s’assoleix la gestació.

Aquest període de temps seria més curt quan l’edat de la dona es més avançada (superior a 35 anys) o quan ja hi ha una evidencia clara de la causa de l’esterilitat.

1. Estudi d’esterilitat

• Revisió ginecològica.
• Ecografia endovaginal.
• Analítica hormonal.
• Histerosalpingografia.
• Histeroscòpia.
• Laparoscòpia.
• Seminograma.

2. Causes més freqüents

• Obstrucció tubàrica, absència o lesió de les trompes
• Ovaris poliquístics, els ovaris presenten múltiples i petits quists, resultat d’un desenvolupament fol.licular incomplet o a una fallada d’ovulaciò degut a un trastorn intern del mateix ovari.
• Endometriosis, que consisteix en el creixement anormal fora de la cavitat uterina del teixit que normalment està cobrint les parets internes de l’úter. (endometri).
• Causes inmunològiques.
• Esterilitat d’origen desconegut.
• Causa masculina. Alteracions en el semen.
• Esterilitat d’origen mixta : Es presenta patologia masculina i femenina a la vegada.

Tècniques i tractaments

Inseminació Artificial

La Inseminació Artificial és una tècnica senzilla que es realitza en casos de factors masculins lleus, disovulació, incompatibilitat cervical,etc. Es pot utilitzar si cal, una mostra de semen de donant.

Fecundació in vitro/Microinjecció espermàtica. (FIV/ICSI)

Fecundació in vitro, es posen en contacte els oòcits i els espermatozoides, la fecundació té lloc de manera espontània.

Microinjecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides (ICSI). Utilitzant tècniques de micromanipulació s’introdueix un espermatozoide a dins el citoplasma de l’oòcit per tal que es produeixi la fecundació.

Congelació d’embrions

Els embrions de bona qualitat no transferits en la FIV-TE es congelen.

Aquests embrions es mantindran congelats fins al moment que la parella desitgi sotmetre’s a la transferència d’aquests embrions.

Transferència d’embrions congelats

És una tractament senzill que permet transferir a l’úter de la pacient embrions que es van generar en el cicle de FIV i que van ser congelats.

Programa de donació d’ovuls. FIV amb Òvuls de donant

Quan el factor d’esterilitat es deu a problemes de quantitat i/o qualitat dels òvuls propis de la pacient. Això pot ser degut a diferents motius:

• Absència congènita o adquirida d’ovaris.
• Menopausa precoç.
• Anomalies cromosòmiques que es transmeten a la descendència.
• Falta d’estimulació ovàrica.
• Fracàs repetit de FIV.
• Avortaments de repetició.

Els oòcits obtinguts de la donant, són inseminats amb el semen de la parella per tal d’obtenir els embrions. Aquest embrions seran transferits a la matriu de la pacient.

Transferència amb embrions donats

En aquests casos es transferiran a la pacient embrions que provenen del programa del Programa de Donació d’Embrions. (donats per altres parelles)

Banc de semen

Mostres de semen de donant: en aquelles parelles en que la causa d’esterilitat sigui masculina i severa. També poden disposar de semen de donant dones que volen afrontar la maternitat en solitari.

Congelació de mostres de pacients que volen sotmetre’s a una vasectomia.

Congelació de mostres de pacients que s’han de sotmetre a tractaments que poden afectar la qualitat seminal.

Congelació de mostres procedents d’Aspiració d’Epidídim o de Biòpsia Testicular.

Diagnòstic Genètic Preimplantacional

El Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP) és un mètode de diagnòstic prenatal que es porta a terme a l’embrió abans de la seva implantació.

El DGP resulta de la combinació de la Fecundació in vitro (FIV) i tècniques de Genètica Molecular.

Consells

Hi ha dos aspectes que tenen molta importància, per un costat tractar sempre a la parella com a una unitat i, per l’altre, aconseguir un bon diagnòstic de la causa d’esterilitat abans de la planificació del tractament a seguir. D’aquesta manera s’individualitza el tractament i la parella coneix quina és la causa que impedeix la gestació.

Es important consultar en Centres especialitzats en aquest tipus d’estudis i tractaments.

Consultar el més aviat possible ja que l’edat de la dona es un factor important a l’hora de obtenir resultats.

Resultats

Els resultats valorats con a taxa de gestació per cicle (intent), poden canviar en funció de diferents grups de pacients i indicacions. Però els valors mitjans serien:

• Inseminació Artificial: 15%-20%
• Fecundació “in vitro” (FIV/ICSI): 40%-45%
• Donació d’ovuls: 50%-60%