LA VANGUARDIA: “Aquella clínica dels lavabos”

En Narcís Solà tenia12 anys quan s’obrien les portes de Clínica Girona. Era el 15 de març de 1934 quan el doctor Coll i Turbau i la seva dona amb set metges fundaven la institució. Un any en el que Lluís Companys proclamava l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola.
“Va ser un avenç molt important, era la primera clínica privada de la ciutat”, recorda en Narcís Solà qui anys més tard hi desenvoluparia la seva carrera com a radiòleg fins als 80 anys. Un any després d’inaugurarse, l’1 d’agost de 1935, la baronessa Thyssen i el príncep rus Alexis Ndivani van patir un greu accidentaAlbons, quan es dirigien cap a Figueres. Ell va morir en el acte, mentre que ella es va poder recuperar a la clínica. Poc després, amb la Guerra Civil, metges com Josep Maria Massa Servitja, que havia estat un dels fundadors, van haver d’exiliar-se. El 7 de maig de 1948 neixia Lluís Llach. I és a partir dels anys 50 quan comença a col•laborar amb les mútues asseguradores i el Seguro Obligatorio de Enfermedad (SOE) que temps més tard es convertiria en la Seguretat Social.
El 1973 va presentar un nou servei d’urgències i el 1985, es crea la XHUP, Xarxa d’Hospitals d’Utilitat Pública, a la que s’hi adhereix. Durant aquest darrer quart de segle XX, la institució va fer un pas endavant adaptant-se a les tecnològies de darrera generació. El 1974 va posar en marxa el primer centre de diàlisi de la demarcació i el 1997 fou pionera en implantar la ressonància magnètica. Durant el 2001 introdueix el primer servei de medicina nuclear i el 2002 adquireix uns terrenys a Fornells de la Selva on la institució preveu trasllardar- s’hi a partir del 2010.
El cronista oficial de Girona, Enric Mirambell, recorda que la creació de clínica va crear un “gran impacte” a la ciutat. “En aquells anys el 90% de vivendes no tenia lavabo. Aquell edifici blanc donava una sensació de modernitat i neteja espectaculars, i tenia lavabos a les habitacions. Tothom en parlava”. Els professionals que hi han treballat aquest temps han viscut infinites anècdotes.
En Narcís Solà és, segurament, un dels pocs que pot dir que ha tocat el bigoti rinxolat de Salvador Dalí. “Va ser cap al 1981, poc abans que morís Gala. Venia per fer-se una radiografia a la boca i venia vestit amb una barretina, una abric de lleo-pard i espardenyes”, explica.
La vida d’en Narcís, des de la seva infànica, ha anat lligada a la clínica. Ara en té 87 però cada dia hi va per donar algun consell. “Però jo ja no hi treballo!”, aclareix.

La Vanguardia.- Fèlix Bernal. Girona

Nota informativa en PDF


Font: La Vanguardia