15 març 2011 Les al·lèrgies primaverals

L’al·lèrgia és una reacció exagerada de l’organisme a una substància que anomenem antigen a la qual el nostre sistema immunològic s’ha sensibilitzat.

Què és l’Al·lèrgia?

És una reacció exagerada de l’organisme a una substància que anomenem antigen a la qual el nostre sistema immunològic s’ha sensibilitzat. Això per començar implica que estem parlant d’organismes immunocompetents, o sigui, és una malaltia que apareix en gent sana, que no té cap dèficit de defenses. De fet és molt més prevalent en els països del primer món.

Hi ha més al·lèrgia?

Doncs la resposta és que si. Ha anat augmentant de manera molt important durant el segle passat. Actualment se sap que aproximadament un 30% de la població té al·lèrgia, i es calcula que a finals de la primera meitat del present segle el 50% de la població potser al·lèrgica. Ja s’està parlant de la pandèmia del segle XXI.

Per explicar aquest augment s’han formulat 2 hipòtesis.

• La hipòtesis de la higiene: el continu augment de les vacunes per immunització contra virus i bacteris, els recursos hospitalaris, l’ús d’antibiòtics, junt amb les millores de les mesures publiques d’higiene, afavoreixen que la part del sistema immunològic que lluita contra les infeccions, en certa manera, es quedi a l’atur. Això provoca que la part del sistema immunològic que fa augmentar les al·lèrgies predomini sobre l’altre part.
• La hipòtesis de la contaminació: argumenta que els 150 anys d’aquesta malaltia ha passat de ser pràcticament desconeguda (una rara malaltia que només afecta a la classe aristocràtica, segons Blackley) a representar en l’actualitat el trastorn immunològic més freqüent en el ser humà.

En els últims 80 anys ha augmentat a Nordeamèrica, Europa i Japó. En els últims 20 anys a Anglaterra la prevalença de la rinitis ha augmentat un 400% i ara afecta al 30% de nens de 12-13 anys. A Gran Bretanya als anys 50 es va fer un esforç per substituir el carbó per el gasoil, això va provocar que disminuís el “smog”, però també va provocar un canvi en la composició de les partícules de pol·lució, ja que ara el 70% d’elles i el 90 % de les de menys de 5 micres (partícules respirables), venen de la combustió del diesel. S’ha demostrat que aquestes partícules augmenten la capacitat del sistema immunològic de provocar al·lèrgies.

Quins trastorns provoca l’al·lèrgia primaveral?

Quadre amb esternuts, hidrorrea abundant, picor i congestió que pot acompanyar-se de llagrimeig, picor conjuntival i edema de parpelles. Tanmateix si hi ha afectació dels pulmons tindrem ofec amb xiulets i tos. La causa més important de l’al·lèrgia primaveral són els pol·lens.

Els més importants a casa nostra són:

• El pol·len de xiprers que pol·linitza al gener i febrer.
• El pol·len de plàtan que sol pol·linitzar més a l’abril.
• La parietària que ho fa de març fins al juny.
• I els pol·lens de gramínies i olivera que predominen els mesos de maig i juny.

Tot això sense oblidar altres causes com són els àcars de la pols, les espores de fongs i els epitelis de mascotes ( gossos i gats bàsicament).

Què es por fer per controlar-la?

Per a totes les persones que siguin al·lèrgiques als pol·lens, cal seguir les següents recomanacions.

• Evitar les sortides al camp durant l’època de pol·linització del pol·len al qual soms al·lèrgics.
• Tanmateix evitar els dies de vent.
• Si es viatge en cotxe fer-ho amb les finestretes pujades, i si es fa en moto amb casc integral i ulleres de sol.
• Ventilar la casa a les hores centrals del dia que és quan hi ha menys pol·len en les capes baixes de l’atmosfera, tant en l’època de l’any com en el destí.
• Inclús potser important escollir les vacances en funció de la pol·linització.

A part d’això és el metge especialista en al·lèrgia el que pot oferir la millor solució per a cada pacient.