11 des. 2015 REGIÓ 7: Entrevista a Kai Vilanova – «Amb una ressonància magnètica es pot veure el cervell com pensa»
Director mèdic de Ressonància Girona de Clínica Girona
Radiòleg i especialista en ressonància magnètica. Nascut a Manresa però establert a Girona des de fa anys, Kai Vilanova va ser el primer a implantar una tècnica per fer una ressonància a tot el cos i també en la detecció precoç del càncer de pròstata, que evita biòpsies innecessàries.
11 de desembre de 2015
Kai Vilanova és pioner en l’ús de les últimes tecnologies en radiologia i diagnosi per la imatge
Jordi Morros MANRESA
A Joan Carles Vilanova el coneixen com Kai Vilanova, i així és com vol que li diguin. Nascut a Manresa, va anar al Jardí de la Infància del carrer Camps i Fabrés, on vivia la família, i després a La Salle. Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona i va fer el MIR de l’especialitat de radiologia a l’hospital Trueta de Girona. Es va acabar de formar i treballar als Estats Units. En tornar va treballar a Barcelona i finalment es va establir a Girona. Ha sigut pioner en l’ús de la tècnica de la ressonància magnètica. Va ser el primer a aplicar tècniques per fer ressonàncies a tot el cos, i també per diagnosticar precoçment el càncer de pròstata, cosa que li ha valgut nombrosos guardons i reconeixements. Recentment va participar en unes jornades de medicina organitzades per la Fundació Althaia.
Com li he de dir: radiòleg, especialista en ressonàncies magnètiques o en diagnosi per la imatge? Radiòleg. El que passa és que és un terme que ha quedat una mica antic que no especifica el que ens ofereix avui la imatge. En molts àmbits s’està intentant canviar com a especialista en diagnosi per la imatge. Seria més apropiat, però no deixem de ser radiòlegs.
Vostès són aquells metges que hi ha darrere d’un aparell, que tenen poc contacte amb el pacient però que han de trobar allò que li fa mal…. En exploracions com la ressonància tenim poc contacte amb el pacient. N’hi ha d’altres que sí que en tenen, com en l’ecografia, que també és una tècnica de la imatge. Depèn. Però en general és una especialitat en què som davant un ordinador i tenim menys contacte amb el pacient que no pas l’especialista. Nosaltres les explicacions les donem a qui ens ha enviat la sol•licitud. L’especialista fa una pregunta al radiòleg i el que hem de fer és intentar contestar-la a partir de les imatges. El nostre objectiu és trobar respostes a la pregunta que ens fa l’especialista.
Donen respostes. I també poden recomanar el tractament? No. El que proposem és un diagnòstic, i a partir d’aquest el tractament l’haurà de subministrar o indicar l’especialista. Nosaltres hem de donar una resposta perquè després el clínic decideixi si ha de fer un tractament o un altre a partir del que nosaltres li hem mostrat.
El gran avantatge de les ressonàncies és que eviten processos molestos i dolorosos per als pacients? Amb una tècnica en què no necessitem injectar cap tipus de substància, en mitja hora traiem imatges de dins el cos i analitzem com el veiem, què és el que hi està passant. Fem la mínima intervenció possible per obtenir la màxima informació. La tècnica que ens dóna més prestacions des del punt de vista de la imatge és la ressonància magnètica. Per aquest motiu va rebre el Nobel de medicina el 2003. Va revolucionar la medicina. Hi ha un abans i un després. Hem de tenir en compte que no deixa de ser una tècnica relativament cara. A Manresa ho sabeu perquè no fa pas gaire que hi ha ressonància a l’hospital.
Té límits la diagnosi per la imatge? Quan jo vaig començar fa 20 anys no em podia imaginar el que avui en dia puc observar amb una ressonància. L’evolució ha sigut tan extraordinària que no sé què ens depararà la tecnologia d’aquí a 20 anys més. És imprevisible.
Serà a fi de bé, per això? Ho esperem. Cada cop és a millor. Abans el que havíem de fer era obrir el pacient per buscar què hi havia a dins. Avui en dia es tracta de proporcionar els millors diagnòstics sense haver d’intervenir-lo, que és el s’acabava fent.
Per què va fer radiologia? Jo tenia dues preferències. Una era el sistema digestiu, i per altra banda la radiologia. Em cridava molt l’atenció que amb les ombres d’una simple radiografia de tòrax, es podien percebre moltes més coses que el que es veia aparentment. Em cridava l’atenció que amb una imatge es pogués arribar a observar el contingut de dins el cos. A l’hora de seleccionar el MIR em van recomanar l’hospital Trueta de Girona i hi vaig anar.
Què veu quan fa una ressonància magnètica? Indirectament fins i tot es pot veure el cervell com pensa. La tecnologia de la ressonància magnètica ens permet veure com s’exciten les neurones del cervell. Si fem que la persona faci una certa activitat, depenent d’aquesta, s’activen unes àrees del cervell, i això ho podem veure. Estem intentant veure una mica el pensament en certa manera, ens dóna senyals. És a dir, que d’una manera o d’una altra sí que veiem el pensament.
El cos no deu tenir secrets per a vostè? En té, però intentem que en tingui el mínim possible, sobretot des del punt de vista de la salut. El nostre objectiu és que en pocs minuts tinguis la informació que vulguis. Abans durava una hora, i avui menys de 20 minuts.
En aquests casos hi ha d’haver un important suport tècnic al darrere. Sobrepassa el mèdic? Hi ha d’haver una combinació d’informació tecnològica i informació mèdica. Si alguna d’aquestes eines falla… Molts cops hi ha mancances perquè hi ha un bon radiòleg, però potser falla la part tècnica. I a la inversa també. Ha d’encaixar tot.
Què li diu la gent quan s’estira a l’aparell? La gent s’espanta. La tasca dels professionals és donar una bona informació perquè tingui el màxim confort davant l’aparell, que imposa molt. Cal informar-lo bé i tranquil.litzar-lo perquè la prova surti el màxim de bé possible.
«L’objectiu del radiòleg és contestar les preguntes que ens fa l’especialista, i ho fem a partir de les imatges»
«La ressonància va revolucionar la medicina. Hi ha un abans i un després. Però és una tècnica cara»
«Quan vaig començar fa 20 anys no em podia imaginar el que avui en dia puc observar amb una ressonància»
«Abans s’havia d’obrir el pacient per veure què hi havia. Avui es poden proporcionar diagnòstics sense intervenir»
Data: 11/12/2015
Font: REGIÓ 7
