24 ag. 2009 DIARI DE GIRONA: La ressonància magnètica, eficaç pel càncer de pròstata
ACN/DDG Un estudi fet per un equip d’investigació de Clínica Girona ha demostrat que la ressonància magnètica és una eina útil a l’hora de detectar el càncer de pròstata. La investigació, que han liderat els doctors Joan Carles Vilanova i Joaquim Barceló, demostra que l’eficàcia de la tècnica pot arribar fins al 97% en el cas dels pacients amb risc de patir la malaltia. Per una banda, la ressonància permet detectar de manera precisa el lloc on es troba el càncer; per l’altra, estalvia biòpsies. El treball s’ha publicat aquesta setmana a la revista nord-americana ‘Radiology’, una publicació de referència a nivell mundial en l’àmbit de la radiologia i el diagnòstic per la imatge.
L’estudi, portat a terme per un equip d’investigació de la Clínica Girona, l’han dirigit els doctors Joan Carles Vilanova i Joaquim Barceló. Els resultats han permès evidenciar que la ressonància magnètica és una eina útil per detectar el càncer de còlon, i permet estalviar molèsties als pacients.
Actualment, les eines per diagnosticar el càncer de pròstata són realitzar un tacte rectal o valorar els nivells en sang de l’anomenat marcador tumoral prostàtic, el PSA. Tot i això, segons afirmen els dos doctors, ‘l’eficàcia d’aquestes eines és molt minsa’. I és que, quan un pacient té un PSA elevat, se’l sotmet a biòpsies que ‘moltes vegades no permeten arribar al diagnòstic’, indiquen els facultatius.
Segons exposen Vilanova i Barceló, per una banda, això es deu ‘al fet que el valor del PSA també pot ser elevat per un augment benigne a la mida de la pròstata’. I, d’altra banda, perquè les biòpsies s’han de fer sense saber en quina zona de la pròstata pot estar el càncer. ‘Per aquest motiu, a vegades se’n requereixen moltes abans de poder diagnosticar un càncer de pròstata, amb la incomoditat que provoca per al pacient’, indiquen els directors de l’estudi.
La investigació que ha fet Clínica Girona ha permès demostrar, però, que ara hi ha una altra tècnica més eficaç: la ressonància magnètica amb espectroscòpia. El sistema permet descartar o detectar el càncer de manera més fiable, i també estalviar biòpsies innecessàries. I és que, mitjançant la ressonància, es pot focalitzar de manera més precisa el lloc on es troba el càncer per poder fer una biòpsia més exacta i precisa.
Els resultats del treball també demostren la utilitat de fer una ressonància magnètica no només als pacients que presentin un PSA elevat, sinó també als que tinguin un percentatge lliure a la sang disminuït d’aquest marcador.
Eficàcia del 97%
En aquest grup de pacients, l’eficàcia de poder detectar el càncer de pròstata amb aquesta ressonància magnètica s’ha demostrat –mitjançant l’estudi- que pot arribar fins al 97%. L’estudi destaca la utilitat de la tècnica a l’hora d’estudiar els pacients amb sospita de càncer de pròstata.
D’aquesta manera, es poden estalviar biòpsies innecessàries als pacients quan la prova de ressonància resulta normal (és a dir, quan l’augment del PSA es deuria a un augment de la mida de la pròstata i no per la presència de càncer). L’estudi dels doctors de la Clínica Girona s’ha publicat aquesta setmana en format electrònic a la revista ‘Radiology’ i a l’octubre es publicarà a la seva edició en paper.
Joan Carles Vilanova:
“La tècnica s´assimila a una mamografia però a la pròstata”
Doctor en Radiologia. Juntament amb el també radiòleg Joaquim Barceló, Joan Carles Vilanova ha encapçalat un estudi sobre la detecció del càncer de pròstata. Aquest treball, en què hi han col•laborat la Clínica Girona, l’hospital Josep Trueta i la Universitat de Girona, entre d’altres, ha estat guardonat amb el “Premio Radiologia a la Investigación”.
Aquesta setmana la revista científica més prestigiosa en el camp de la radiologia ha publicat un estudi dirigit pels doctors de la Clínica Girona Joan Carles Vilanova i Joaquim Barceló sobre la detecció del càncer de pròstata a través de la ressonància magnètica. Aquesta tècnica és pionera a l’estat espanyol i s’utilitza actualment en molts centres d’Europa i els EUA.
Què significa per vostès que la revista nord-americana Radiology hagi publicat el seu estudi?
Des d’un punt de vista científic, la revista Radiology és un referent per a tots els radiòlegs, possiblement la més destacada en aquest terreny. Per nosaltres és una fita molt difícil, ja que són pocs els que aconsegueixen la publicació dels seus treballs, i això en certa manera ens fa sentir valorats.
En què consisteix aquest estudi exactament?
Amb aquest estudi hem volgut demostrar una nova tècnica que permet obtenir imatges i informació metabòlica del càncer de pròstata a partir de la ressonància magnètica, amb l’objectiu de focalitzar la malaltia i detectar-la en una forma més precoç.
Quines novetats presenta aquesta tècnica respecte les anteriors?
Principalment, que és més eficaç. De fet, abans no hi havia cap tècnica en concret, i la pròstata es detectava amb biòpsia “a cegues”, sovint innecesàries i molestes per al pacient. Aquest nou estudi estalvia aquests passos i, a més, permet detectar el càncer en fases anteriors. És com fer una “mamografia” de la pròstata.
S’aplica a molts centres aquesta metodologia?
Nosaltres mateixos fa temps que l’apliquem. Vam començar a treballar en aquest estudi l’any 2002 i, des de la seva posada en marxa, ha funcionat en tots els pacients seleccionats. L’únic inconvenient és que aquesta metodologia és molt cara de dur a terme i de mantenir. Això és el que impedeix que molts centres puguin comptar amb aquesta tècnica.
Tenen pensat algun altre projecte d’investigació amb la ressonància magnètica per detectar altres malalties?
Sí, estem treballant en diversos projectes. A banda de progressar en la detecció de càncers de pròstata, estem intentant millorar la imatge mol•lecular que ens permet localitzar el tumor. El nostre objectiu és el de millorar la detecció del càncer, aconseguir un canvi important en el maneig d’aquesta malaltia, que sigui més còmoda per al pacient pel fet que aquest no s’hagi de sotmetre a tantes biòpsies.
Més info: Diari de Girona (21 d’agost de 2009)
Font: Diari de Girona (22 d’agost de 2009)