01 juny 2014 DIARI DE GIRONA: La clínica Girona descarta Fornells i es farà a les naus de la carretera Barcelona
GIRONA | R.VAN EECKHOUT/T.CARRERAS
La Clínica Girona ha descartat finalment ubicar-se a Fornells de la Selva i aixecarà unes noves instal•lacions a les antigues naus de la carretera Barcelona de Girona. D’aquesta manera, la capital aconsegueix retenir l’equipament mèdic i sanitari i dóna sortida a un dels espais de la ciutat que s’estava degradant en un polígon amb edificis abandonats des de fa anys.
Es tracta d’una operació urbanística per la qual s’haurà de fer una reparcel•lació i on la clínica es quedarà una peça de 22.000 metres quadrats per tal de construir-hi un edifici singular de més d’una planta. L’edifici estarà a tocar de la gasolinera del mas Gri, en una zona que actualment és comercial i que, per tant, s’haurà de requalificar.
Els propietaris de la Clínica, a canvi, hauran de fer diverses concessions. Per exemple, donaran a l’Ajuntament uns terrenys a la zona de l’Avellaneda d’aproximadament la mateixa grandària que la peça de la carretera Barcelona. També donaran una part de l’actual edifici del carrer Juli Garreta perquè el pugui fer servir el Col•legi Verd, situat just al costat de la clínica.
Millora d’un accés a Girona
Amb aquesta operació, Girona podrà canviar la imatge d’una de les principals entrades de la ciutat. una renovació que inicialment s’havia de fer aprofitant el soterrament del tren convencional i que incloïa diversos edificis i un hotel, que finalment l’Estat ha descartat. Tota la vorera on ara hi ha naus industrials havia de desaparèixer per donar lloc a un bulevard amb àmplies voreres, entre 700 i 800 pisos –amb cinc torres de dotze pisos–, un possible hotel, un equipament municipal i un «eix verd» sobre el túnel del tren d’almenys 40 metres d’amplada.
Els propietaris dels terrenys de les antigues naus són un conglomerat d’empreses i immobiliàries amb pèrdues econòmiques i diferents entitats bancàries, algunes de les quals també van estar embrancades durant força temps enmig de fusions. Aquest trencaclosques va provocar que el projecte quedés frenat i tots els edificis comencessin a enrunar-se i a ser objecte de saquejos i vandalisme fins al punt que una de les naus es va haver d’enderrocar perquè suposava un perill.
Un revés per a Fornells
Per a Fornells de la Selva, en canvi, perdre la Clínica Girona suposa un revés just quan la tramitació per poder començar a construir l’edifici ja esgotava els últims dies. A mitjans de març, l’Ajuntament aprovava inicialment el projecte per ple, i des de fa unes setmanes estava en període d’exposició pública en espera de rebre al•legacions. un cop resolta aquesta etapa, Clínica Girona ja hauria pogut començar a construir el seu nou edifici. De fet, a principis d’any, des de la mateixa Clínica van informar que durant aquest any podria començar la urbanització dels terrenys, una operació que, finalment, no es durà a terme. Queda per saber encara què passarà amb els terrenys on havia d’anar ubicat el nou centre hospitalari, en una zona boscosa d’uns 60.000 m2 situats a tocar del sector de l’Avellaneda.
La construcció de la nova Clínica, que hauria abastat una superfície 24.000 m2, també comportaria el desenvolupament d’una àrea residencial de 10.000 m2 i d’una nova carretera d’accés. En primer lloc, l’edifici de la Clínica havia de tenir una alçada total d’uns 21 metres, dividits en cinc plantes d’uns 4,20 metres cadascuna. Al costat, s’hi havia de desenvolupar una àrea residencial en la qual s’haguessin construït 120 habitatges, dividits en dues zones. una zona havia d’ocupar 7.000 m2 i hauria permès fer-hi 84 habitatges, mentre que a l’altra, de 3.000 m2, se n’hi havien d’aixecar 36.
L’altra infraestructura que s’havia de desenvolupar era una carretera per donar accés a la nova clínica. Aquesta, que també comportava la construcció d’una nova rotonda a la C-65 (entre Quart i la sortida de l’autopista) per connectar amb el giratori ja existent al sector de l’Avellaneda. Els projectes paral•lels quedaran, de moment, a l’aire, en espera de veure si aquests terrenys s’acaben d’aprofitar o no per a ús residencial.
Font: DIARI DE GIRONA