25 abr. 2010 EL PUNT / OPINIÓ: “Les anàlisis clíniques”
25/04/10 02:00 – DAVID MARCA
Amb tant per analitzar, i els metges gairebé sempre demanen anàlisis de sang i d’orina. Per què no analitzar el perquè de les presses de la nostra vida actual, el rancor i l’enveja envers els catalans, la ineptitud de molts polítics, el preu final de les fruites i les verdures, l’estat de la Devesa, la funcionalitat de l’estació de l’AVE i la del nou complex de Santa Caterina?
Fa uns dotze anys que al carrer Juli Garreta, fins llavors sense vida comercial i ciutadana, lleig, brut i deixat, començaren a instal•lar-s’hi consultes de metges. La Clínica Girona adquirí locals comunicant-s’hi des del carrer Joan Maragall. Aparegué una mútua, un centre de recuperació i una botiga d’ortopèdia. S’inicià el trànsit i el carrer es revifà. Els laboratoris d’anàlisis clíniques dels Gairin i Fàbrega, Simón, Folch i Clínica Girona, anticipant-se a la globalització, van decidir unir-se, crear el Centre d’Anàlisis Girona i instal•lar-s’hi també.
Des de llavors és impossible aparcar-hi i les voreres absorbeixen amb dificultats els vianants, els ostentosos cotxets dels immigrants, les cadires de rodes, els coixos i els que llegeixen preocupats l’anàlisi. El carrer ha adquirit una gran activitat. D’altra banda, persones amb cara de malalt o bé de salut, malalts de debò arribats amb taxis i ambulàncies, malalts derrotats amb data de fi de trajecte i un que els diu: «No serà res, home»; tots, sense excepció, porten sobres amb anàlisis, radiografies, tacs, ressonàncies, electrocardiogrames, gastroscòpies, gammagrafies, colonoscòpies, biòpsies, ecografies, densitometries i molts d’altres.
Els temes habituals de conversa als bars propers són la pròstata, la matriu, «això hi entra o no hi entra?» i les intervencions. El Centre d’Anàlisis Girona, abans de les vuit, obre la porta de l’ordenat local, on sis gentils senyoretes, en dos torns, atenen els més de 100 aportadors diaris de sang i orina i els que recullen les anàlisis. Les revisions de personal d’empreses i les urgències de la Clínica Girona ho arrodoneixen. En el ben dotat laboratori, 30 analistes treballen per a la salut gironina.
Destaca l’habilitat de les extractores de sang –gairebé ni punxen–, que diuen: «Pot recollir l’anàlisi d’ací tres dies»; i la proverbial amabilitat de les que atenen el públic. Les preguntes tontes i la ignorància sumada a la por necessiten comprensió i bon tracte, no discriminatori per la varietat de races que hi desfilen. Entrenades, no s’alteren i fan: «La tarja de la mútua, per favor.» Amb el dit prement el braç, hom surt satisfet.
Amb l’anàlisi a la mà, pel carrer sovint trobes el pallús que et diu: «Amb tan bon aspecte, què hi fas aquí?» Els dic: «Estic prou fotut, però tan atrafegat vivint que no tinc temps de morir-me.» No ho entenen! Els metges, solistes, i els laboratoris i la mixtura clínica restant, cantants, fan del carrer Juli Garreta un gran orfeó hipocràtic de concert diari i concurrència ciutadana i comarcal. «Sortosos els que encara l’escolten!», penso.
Més info: Llegir l’article al diari El Punt
Font: El Punt
