20 jul. 2012 LA VANGUARDIA. SUPLEMENT GIRONA: Donar més que un òrgan
LV_20 de juliol de 2012
Sílvia Oller. Girona.
No és la primera vegada que viu una situació així. Ni la segona. Tot i l’edat, només té 37 anys, ja ha passat per dos transplantaments de ronyó, el primer quan només en tenia 12 anys. Als quinze, el cos li va rebutjar l’òrgan i no va ser fins al cap d’onze anys que es va trobar un donant compatible.
L’Ignasi ha passat tota l’adolescència i la joventut entre hospitals, sessions de diàlisi i importants dosis de medicaments. No ha crescut com la majoria de nens, i això li ha marcat el caràcter. “Em vaig tornar més madur i vaig començar a saber valorar els petits plaers de la vida com menjar un gelat o beure un got d’aigua freda a l’estiu. A viure simplement el dia a dia”, afirma aquest jove de Lloret de Mar, que mentre va poder va treballar. “Al principi només vius per la malaltia, però ara ja fa temps que la malaltia viu amb mi”, explica. La moto, una de les seves passions, ha estat clau a l’hora de fer més suportable la insuficiència renal, que l’ha colpejat per tercer cop.
Fa tres anys li van diagnosticar un càncer limfàtic, que ja ha superat. Però les seqüeles de la medicació li han deixat el ronyó tocat. Això l’obliga a connectar-se de nou a una màquina quatre hores diàries els dilluns, dimecres i divendres per poder funcionar.
Educar per salvar vides
L’Ignasi és un dels 73 gironins que hi ha en llista d’espera per rebre un ronyó. Segons dades de l’Organització Catalana de Trasplantaments (Ocatt), a data de 29 de juny hi havia vuit persones més pendents de rebre un fetge, i una altra a l’espera d’un pulmó.
En els primers sis mesos d’aquest any hi ha hagut quatre donants vàlids a Girona, la mateixa xifra que en el mateix període de l’any anterior. L’any 2011 es va tancar amb deu, un nombre que es manté força estable en els darrers anys. El coordinador de trasplantaments de l’hospital Josep Trueta de Girona, Josep Armengol, diu que el perfil del donant ha canviat. “Fa vint anys hi havia més donants perquè hi havia molts més accidents, sobretot de moto i gent jove. En canvi, ara han augmentat molt les donacions de persones que tenen hemorràgies cerebrals, cosa que també fa pujar la mitjana d’edat del donant”, afirma Armengol, que recorda que per ser donant cal que el pacient entri en mort cerebral. Això significa que el cervell no funciona, però que el cor segueix bategant, cosa que manté els òrgans vius.
El coordinador de trasplantaments del Trueta –l’únic hospital gironí on es poden extreure òrgans– assegura que, per norma general, els familiars són força receptius a la donació. “El percentatge que refusa donar els òrgans és d’entre un 10% i un 20%”, sosté.
Les campanyes televisives, les xerrades, els col•loquis o les maratons consciencien la població sobre la necessitat de donar per salvar vides.
Segons constaten diferents associacions de malalts, la celebració d’aquests actes desperta molt l’interès dels ciutadans en un primer moment. “La gent es torna molt més receptiva, més propera als malalts, més sensible i solidària. Rebem moltes trucades de persones que volen saber què han de fer per ser donants”, afirma Josep Vilaseca, president del Club de Trasplantats Hepàtics de Catalunya. Un interès que decau mesos després de la celebració d’aquestes campanyes.
RESULTATS: Un estudi revela que es parla poc de la donació perquè es vincula a la mort
XERRADES: Més de 10.000 nois de batxillerat han rebut formació entre el 2002 i el 2010
“Les persones que no tenen coneguts o familiars malalts no hi solen pensar, per això és vital anar recordant que té salvar vides, explica Rosa Maria Pàmies, presidenta de l’Associació de Trasplantats Cardíacs i Pacients amb Insuficiència Cardíaca.
Per a Marga Sanromà, responsable de la Unitat de Donacions i Intercanvi d’Òrgans de l’Ocatt, la resposta a aquest cert relaxament cal buscar-la en un tema cultural. Un estudi que va encarregar l’Ocatt al departament de Psicologia de la UAB revelava que la població no acostuma a parlar massa sovint de la donació d’òrgans perquè és un tema que està lligat a la mort.
“Encara és un tema tabú en moltes famílies”, afirma Santromà. Per això tant les associacions de malalts com els professionals sanitaris insisteixen en la necessitat d’incidir en la base, en nens i adolescents. “No som massa partidaris de fer grans campanes; creiem més en el dia a dia. Cal educar i concienciar la població perquè parlin de la donació sense embuts”.
A la regio de Girona més de 10.000 estudiants de batxillerat han rebut formació entre el 2002 i el 2010 per part de professionals del Trueta, encapçalats pel nefròleg Gerard Maté. Després de les xerrades, el 99% es mostra partidari a donar els propis òrgans. Es tracta d’educar per encarar amb garanties el futur.
385 PACIENTS DIALITZATS
Un total de 385 persones fan diàlisi entre els hospitals Josep Trueta, el de Figueres, el de Palamós i la Clínica Girona. Aquesta última és la que suma més pacients, amb 170.
A la fotografia d’AGUSTÍ ENSESA apareix el pacient Ignasi Parés, de 37 anys, a la unitat d’hemodiàlisi de la Clínica Girona on assisteix quatre hores diàries els dilluns, dimecres i divendres
