20 jul. 2012 LA VANGUARDIA. SUPLEMENT GIRONA: “Si hi ha esperança, lluita”
LV. S. OLLER. Girona. 20_07_2012
Un trastorn genètic hereditari va portar Lino Liébana a passar pel quiròfan fa uns vuit anys. Amb només 19, els metges li van detectar poliquistosi renal, una malaltia que va destruint a poc a poc la funció dels ronyons i que han desenvolupat sis dels seus set germans.
Aquests òrgans, que en persones sanes pesen, de mitjana, uns 150 grams, li van arribar a pesar deu quilos cada un, a conseqüència dels quists que se li van formar. El febrer del 2002 començava a les sessions d’hemodiàlisi a la Clínica Girona, i en poc menys de tres anys va ser trasplantat a l’hospital Trias i Pujol de Badalona.
Tenia 40 anys. “L’espera va ser dura, però és vital l’actitud amb què afrontes el problema”, afirma. Sis mesos després de l’operació, en Lino ja feia una vida normal i excepte el període de convalescència mai no va deixar de treballar. “La feina ha estat la meitat del tractament”, assegura aquest comercial de professió, que aconsella els malalts que, si poden i se senten amb força, portin una vida el més normal possible. “L’espera es fa més suportable”, diu. Per això, ell va optar per fer la diàlisi de nit per poder compaginar el tractament amb la feina.
“Després d’anys de tantes limitacions, de viure tan marcat per la incertesa, d’estar tan pendent de la malaltia, de la diàlisi, de la medicació… amb el trasplantament em vaig sentir com si tornés a néixer”, explica Liébana, que als 48 anys s’ha trobat amb una nova pedra a la sabata. Fa uns mesos li van detectar un problema a la cama conseqüència del deteriorament del ronyó. “Pensar que pots tornar a passar per la mateixa situació és fotut. Però jo porto vuit anys avançats. Si hi ha esperança, he de lluitar. Cal ser optimista, si no estàs perdut”, conclou.
“La meitat del tractament ha estat la feina”, diu Liébana, que és comercial
Un optimisme que intenta contagiar als membres de l’Associació de Malalts Renals de Girona (Amarg), de la que n’és vicepresident. L’entitat, que fa campanyes de sensibilització per aconseguir el màxim de donants, té actualment 244 socis, entre trasplantats, persones que fan hemodiàlisi o familiars de malalts, si bé l’associació està oberta a tothom. “La gent no acaba de ser conscient que la malaltia pot tocar a qualsevol, per això no s’involucren”, afirma Clara Gómez, secretària de l’Amarg.
A la fotografia d’AGUSTÍ ENSESA apareix Lino Liébana, a la cuina de casa seva, intenta portar una vida el més normal possible
